La Creu del Sud

En español aquí  :  _ _ _   Associem pobresa a fam.   Fa anys que combatem la fam.     Fa anys que repartim aliments per fer front a les sequeres.       Fa anys que pensem que aquest és el problema més greu de la humanitat. Cada dia moren de fam 25.000 persones al món. I per què no hem resolt encara el problema de  la fam? Senzill. Perquè la fam, NO és el problema . La fam és la conseqüència d’un problema . Tots sabem que si tens una infecció i només dones medicaments per la febre no aconseguirem res. Cal donar també antibiòtics perquè la persona es curi. Doncs això que és evident, ho hem obviat en el cas de la fam. La fam no cau  del cel per fatalitat. Totes les fams, tenen causes concretes humanes que les provoquen.  A casa hi ha gana. No mor ningú de fam, però genera patiment. Però la gana a casa no és el problema, és el símptoma. El problema és la manca de feina, el preu de la vivenda i el dels submistraments. ...

En español aquí  :  _ _ _   L’estava esperant. L’ha vist a uns 10 metres. No es coneixien. Els ulls li han tornat a espurnejar. Ha donat dues passes endavant i l’ha esperat obrint els braços tot el que dona el seu cos. En Pol no s’ho esperava. No sabia ben bé que passava. No li ha donat opcions ni la deixat pensar gaire. L’ha abraçat. Sense força però intensament. -“Molt bé tiu!!!” l’hi ha etzibat mentre el seguia abraçant. El Pol es deixava abraçar i ara també l’abraçava. Dibuix del Joan fet per Sara Serra      La seva cara, el seus ulls estirats són un passaport que permet a la gent confiar en ells, més del que ho fem amb la resta. -“Ho has fet molt bé, tiu”, “M’ha agradat molt”, repetia mentre se’l mirava, ara ja sense abraçar-lo. Després ha seguit parlant breument amb ell perquè necessitava assegurar-se també que realment és un actor i que tot allò no li havia passat de veritat.   En acabar la funció ens ha fet esperar a tots al hall...

En español aquí  :  _ _ _ Maxima Acuña, activista del Perú amenaçada per la seva lluita 185 persones van ser assassinades al 2015 per defensar els drets humans. 122 a Amèrica Llatina. Ho explica l’informe d’Oxfam Intermón, “El risc de defensar” . En vaig parlar per homenatjar a Berta Cáceres assassinada el darrer mes d’abril a Hondures. Al seu successor l’han intentat matar ja dues vegades . I el 90% d’aquests assassinats queden impunes. Ens costa, d’aquí estant, entendre que ser compromès socialment, que defensant idees en benefici del teu poble i de les generacions futures, puguis posar en risc la teva vida . El més greu que hem de vèncer nosaltres per mobilitzar-nos, és la mandra. Inimaginable per nosaltres que fent això t’hi juguis la vida. Aquests assassinats els fan governs, grups paramilitars i grups empresarials amb forts interessos econòmics. El patró es reprodueix arreu. Per obtenir beneficis econòmics, per obtenir poder, passen per sobre les persones...

En español aquí  :  _ _ _   Fa uns dies que hi havia unes jornades a Madrid per avaluar què s’havia fet en el primer any dels ODS. Ah! Que no saps de que va això dels ODS? És fàcil, els ODS són els que han substituït l’ ODM . Ara tampoc? Doncs potser millor que comenci pel principi. L’any 2000 les Nacions Unides van establir 10 objectius per combatre les qüestions més greus del món i per aplicar als països empobrits del món. Els varen anomenar Objectius del Mil·lenni (ODM) . S’havien d’aconseguir al 2015 i tot que eren assumibles, els resultats varen ser molt decebedors. Decebedors, però per primera vegada havien fixat uns objectius i els varen mesurar. I això per si sol és molt positiu. Ara passat el 2015, els ODM han estat substituïts pels ODS, Objectius de Desenvolupament Sostenible . Aquests tenen un parell de característiques interessants encara que també se’n poden criticar mancances com que no contempla res relacionat amb les migracions. El més interes...

     En español aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada l'he escrita conjuntament amb Juanjo Tarrés del blog  "Africa en Colores"               El terrorisme ha obligat a abandonar la seva casa a set milions de persones. Han deixat enrere treball, camps i habitatge. D'aquests set milions, tres milions de persones passen fam cada dia. Tres. Com si fos tota Galícia, ¿ens ho imaginem? Han fugit cap a altres punts dels seus països o han creuat la frontera cap al país veí. Molts s'han llançat a l'aigua per arribar, amb molt risc, a un altre país, a l'altra riba d'un gran llac. Son països d'acollida amb enormes dificultats econòmiques, sense condicions per fer l'acollida . Només un terç del pressupost necessari està disponible. En aquesta fugida han mort ja 25.000 persones. I no. No estem parlant de Síria, el Líban i Grècia. Estem parlant de Nigèria, Níger i Txad. I no parlem de la guerra de Síria, sinó del terrorism...

En español aquí  :  _ _ _   Desespera perquè sembla que la indiferència es torna la normalitat i ens hi acostumem. Ens hi acostumem fins el proper titular, el proper Ayllan o la propera foto corprenedora. Aleshores ens tornem a preguntar: Però perquè això no s’enfoca d’una altre manera d’una vegada per totes? Dilluns 19 de setembre comença una cimera de Nacions Unides a Nova York . Hi ha algú que pensa com nosaltres, perquè ha posat el tema com a treball central de la cimera. I malgrat tot , ja sabem –a aquestes cimeres tot arriba cuinat- que no hi haurà un gran canvi. Però dimarts hi ha marge per l’esperança. Dimarts és el dia en el que per un costat els països concreten els seus compromisos de la cimera i també és dia en que Obama ha convocat una cimera de caps d’estat per parlar sobre refugiats. Obama vol acabar el mandat fent un gest clar cap a les persones refugiades i vol que en surti algo  concret i tangible. I això és important perquè no hem arribat a...

En español aquí  :  _ _ _   Avui fa un any et varem trobar a una platja. I tothom va saber que t’havien trobat sense vida a la sorra amb el teu jersei vermell, els teus pantalons i les teves sabates de xarol.   No havies tingut temps de tenir somnis. Estaves mort a la platja per “culpa” dels somnis dels teus pares. No eren somnis d’un cotxe molt potent, ni d’un mòbil de darrera generació, ni d’un àpat exòtic. Era el somni de viure. Només de viure. El somni de viure sense que des del cel amenacin cada dia la teva vida. I la teva figura plena de pau a la sorra, ha esdevingut la icona del somni d’una vida en pau. De la teva vida en pau. De la vida de 450 infants més que l’han perdut aquest any. Dels somnis de més de 6.000 persones que aquest any s’han ofegat entre la mar i la deixadesa dels estats. Malauradament , si no haguessin mort, els seus somnis, no estarien complerts i els nostres governs et tindrien malvivint en algun racó i amb l’amenaça de tornar-te ...