La Creu del Sud

En español aquí  :  _ _ _   Necessitem fer vacances i desconnectar. A la sensació habitual d’aquesta època s’hi  afegeix una actualitat informativa embogida i setmanes d’atacs i atemptats contra europeus. La nostra manera de viure no ho facilita i en general ni les televisions ni les xarxes socials ens estan ajudant a entendre què està passant al món. Tot va massa ràpid, i la informació és massa superficial i barreja de manera irresponsable, terrorisme, gihadisme, musulmans, immigrants i refugiats. I tot és confús. I sentim inseguretat i por. I és normal. Davant d’aquestes sensacions és bo mirar de buscar dades per prendre la dimensió real de les coses. Us dono tres dades que poden semblar aïllades, però estan connectades: El Washington Post diu que és 43 vegades més improbable patir un atemptat terrorista a Europa o els Estats Units que a la resta del món. La majoria d’atemptats i els més mortífers no són els que més surten als nostres mitjans. Per...

En castellano:   _ _ _   És bo tenir dades. Especialment quan tenim veus que s’aixequen i enarboren la bandera de la por davant la “invasió” de refugiats a Europa, i atien el foc totes les pors viscerals de tot el que perdrem amb la seva arribada. És bo tenir dades com les d’un informe d’Oxfam Intermón presentat aquest juliol , perquè nomes les dades poden combatre el populisme barroer. Deixem enrere les pors i les manipulacions grolleres i anem a les dades. Els sis països més rics del món , que acumulen el 56% del PIB del món, tenen acollits 2.119.264 refugiats. Això  representa exactament el 8,8% de les persones refugiades que hi ha al món. A l’altre costat de la balança, els sis països que més refugiats tenen, n’han acollit 11.932.244. Aquests quasi 12 milions de persones refugiades son la meitat de tots els del món . La meitat en nomes 6 països. I tots sis països sumen menys del 2% del PIB de tot el món, concretament el 1,9%. I malgrat les xifres els pa...

En castellano :   _ _ _   Després de 50 anys de guerra, el 23 de juny a Colòmbia es va signar la pau entre l’exèrcit i la guerrilla. És una gran notícia. Una de molt bona entre altres de no tant. Ara caldrà construir-la de debò i fer costat per a reconstruir un país amb tantes ferides per tancar. A Catalunya tenim una Taula Catalana per Colòmbia que reuneix a totes les ONG i administracions catalanes i treballa i fa seguiment de la situació del país. Gràcies a això sabem, per exemple, el que passa a Buenaventura. Buenaventura és una ciutat molt pobra de la costa colombiana. De població majoritàriament afrocolombiana (un 80%), ha patit uns alts nivells de violència denunciats per molts organismes internacionals ( 5.047 assassinats, 548 desaparicions ). Buenaventura ha tingut la mala ventura que algú decidís que havia de ser un dels principals ports de mercaderies del país. Des de llavors la vida dels veïns ha empitjorat: han arribat milions de dòlars per a am...

En español aquí  :  _ _ _   Avui, 20 de Juny, Zaatari (Jordània) es despertarà amb l’ albada .   I sortirà el sol a la vall de Bekaa (Líban).     També les primeres llums il·luminaran Grècia mentre buiden inhumanament algun camp improvisat.       I en Nyarugusu (Tanzània) també veuran aparèixer el sol darrere de les muntanyes al costat de la frontera de Burundi.         I la sorra de Tindouf (Algèria) també reflectirà el sol i la calor.           I es fara de dia a  Batil (Sudan del Sud), i Rwamanja (Uganda) i .... No hi haurà música especial ni festa gran en aquest camps de refugiats. Ni inflables. Ni parrillada. Ni activitats infantils especials. Cap dels símptomes que en alguns llocs ens indiquen que hi ha una celebració. Segurament ni sabran que el dilluns, 20 de Juny, és el seu dia: el dia de les persones refugiades. No hi haurà res especial en els camps. Clarejarà, i com ...

En español aquí  :  _ _ _   El tema ens té una mica superats. Els veiem dia sí, dia també als diaris i televisió. Amb imatges que trenquen el cor. Amb històries personals que commouen. Amb accions en contra seva que no entenem. Faríem el que fos per ells. Veiem que podríem ser nosaltres i això ens toca l’essència més humana que tenim i ens surt el millor de nosaltres mateixos. I és que en aquella part més humana, l’essencialment humana, no hi ha distincions de sexe, religió, color de la pell o cultura. La part més humana ens connecta i ens permet entendre la humanitat de qualsevol altre. Després, la part racional alimentada per missatges i informacions dirigides intencionalment, ens faran pensar “racionalment” i dir que no els podem acollir, que no ens toca, que es carregaran Europa... en definitiva, que primer nosaltres! Fet que actua directament en contra de la nostra essència humana i cal identificar com a perillós. Un cop apartat el perill, i amb l’essènc...

En español aquí Els corrents marins i les temperatures provoquen un fenomen cíclic a l’Oceà Pacific, conegut com el Niño. El nom de “El Niño” es deu als pescadors del Perú que van observar que els corrents d’aigües que circulen de sud a nord, s’escalfaven a l’època de Nadal i els bancs de peixos fugien cap al sud. Fa uns anys se’n va parlar per algun desastre que les seves tempestes havia provocat. I es caracteritza per això, provocar inundacions en algun lloc i sequeres en un altre. Aquest any el fenòmen del Niño està essent preocupant. El 2015 ha estat l’any més càlid del planeta des que tenim registres i el canvi climàtic ha agreujat els seus efectes. Les conseqüències no les veiem als telenotícies però són devastatadores. És una d’aquelles plagues que la majoria de la humanitat ignora que existeix. Una inundació té fotos, però la sequera no, excepte la foto de les conseqüències amb la terra esberlada i seca i animals morts de set. Quan algú que està al límit de la misèri...

En español aquí  :  _ _ _   Aquest cop a Equador. Però sorprenentment ha desaparegut dels mitjans en poc dies. Ha estat molt potent i mortífer. I la realitat i els testimonis d'abandonament de les víctimes son impressionants malgrat no surtin als mitjans. Alguns fets ocupen els mitjans dies i dies i altres, de magnituds semblants o més grosses, no els ocupen. Però a les ONG’s ens toca intentar estar a tot arreu amb criteris més de justícia que de notícia. I curiosament ha passat quan fa un any, el 25 d’abril, el terratrèmol de Nepal, ocupava molts informatius i va tenir molt ressò popular. Tot i així, ja veieu que un any després, ni tan sols l’aniversari ha estat notícia. Consumim informacions com mocadors de papers, tot i que la realitat no són mocadors de paper. I  independentment del que fem nosaltres amb la realitat, ella segueix el seu curs. Quan les càmeres varen arribar, les ONGs ja feia anys que hi érem.  Quan les càmeres varen marxar, les ONGD ...