dilluns, 1 d’agost de 2016

Agafem aire. Agafem perspectiva.

Necessitem fer vacances i desconnectar. A la sensació habitual d’aquesta època s’hi  afegeix una actualitat informativa embogida i setmanes d’atacs i atemptats contra europeus. La nostra manera de
viure no ho facilita i en general ni
les televisions ni les xarxes socials ens estan ajudant a entendre què està passant al món. Tot va massa ràpid, i la informació és massa superficial i barreja de manera irresponsable, terrorisme, gihadisme, musulmans, immigrants i refugiats. I tot és confús. I sentim inseguretat i por. I és normal.

Davant d’aquestes sensacions és bo mirar de buscar dades per prendre la dimensió real de les coses. Us dono tres dades que poden semblar aïllades, però estan connectades:
  • El Washington Post diu que és 43 vegades més improbable patir un atemptat terrorista a Europa o els Estats Units que a la resta del món. La majoria d’atemptats i els més mortífers no són els que més surten als nostres mitjans. Per milions de persones de molts països àrabs i africans, fer vacances i desconnectar és un luxe que no es poden permetre.
  • Un estudi d’Oxfam Intermón (resum) post diu que els sis països més rics del món (que sumen el 56% del Producte Interior Brut-PIB
    mundial) acullen només el 8,8% dels refugiats del món. La meitat dels refugiats del món, uns 12 milions, els acullen casualment també sis països, però no són precisament els més rics. Entre tots sis sumen només l’1,9 % del PIB mundial. Qui més acull, paradoxalment, és qui menys capacitats té de fer-ho, perquè és qui disposa de menys recursos. Per milions de refugiats i per a milions de persones de països pobres que els acullen, fer vacances i desconnectar és un luxe que no es poden permetre.
  • I una tercera dada, ara de casa. Malgrat que el número de desnonaments s’ha reduït dràsticament, cada dia 100 famílies son desnonades a Espanya. Per milers de famílies del nostre voltant, fer vacances i desconnectar és un luxe que no es poden permetre.
Al setembre farà un any de la foto d’Aylan, el nen de la platja que va provocar la nostra indignació en la crisi de refugiats. Només en un any, han passat moltes coses, però no hem trobat solucions per la guerra de Síria ni per als refugiats. Ens empassem hores i hores d’atemptats a Niça, Munich o Brussel·les perquè hem desconnectat massa del que passava lluny de casa nostra, i ja no ens ho podem permetre. Com no ens podem permetre oblidar que desnonen cada dia 100 famílies a prop nostre.

Ni refugiats, ni molts habitants de països en guerra o misèria, ni desnonats, ni molta altra gent podrà fer vacances.

Aprofitem que podem fer vacances per agafar aire i perspectiva. Per allunyar-nos del ritme i les informacions frenètiques i aprofundir en les sensacions i les informacions. Necessitem temps i dades per ser més justs i encaminar millor els nostres pensaments i sobretot accions, quan comenci el curs. Bon estiu i bones vacances!!

---------------------------
Vídeo d'Oxfam Intermón relacionat amb l'article:


----------------------------
Fonts i dades:

Publica un comentari a l'entrada