dissabte, 4 de juny de 2016

EL NIÑO




Els corrents marins i les temperatures provoquen un fenomen cíclic a l’Oceà Pacific, conegut com el Niño. El nom de “El Niño” es deu als pescadors del Perú que van observar que els corrents d’aigües que circulen de sud a nord, s’escalfaven a l’època de Nadal i els bancs de peixos fugien cap al sud.
Fa uns anys se’n va parlar per algun desastre que les seves tempestes havia provocat. I es caracteritza per això, provocar inundacions en algun lloc i sequeres en un altre.

Aquest any el fenòmen del Niño està essent preocupant. El 2015 ha estat l’any més càlid del planeta des que tenim registres i el canvi climàtic ha agreujat els seus efectes. Les conseqüències no les veiem als telenotícies però són devastatadores. És una d’aquelles plagues que la majoria de la humanitat ignora que existeix. Una inundació té fotos, però la sequera no, excepte la foto de les conseqüències amb la terra esberlada i seca i animals morts de set.

Quan algú que està al límit de la misèria i planta les darreres llavors que ha guardat perquè això li assegura la collita de l’any i no plou, ho perd tot. Sap que per a ell i per a la seva família no hi ha esperança per l’any vinent, perquè no hi haurà collita. La vulnerabilitat és això. La injustícia fa que amb un sol entrebanc, com el Niño, passis de la pobresa a la misèria irremissiblement.

Les ONGD que estem sobre el terreny ho sabem i en situacions així no dubtem en proporcionar aliments a qui ho ha perdut tot. Alguns governs de la regió estan responent, encara que no arriben a tothom. Esperem que malgrat la sequera, entre uns i altres, no incrementi molt el número de persones que perden el futur i l’esperança.  Esperem que no arribem a veure altre cop  imatges de gent morint de gana i per una altre banda esperem també que plogui. Però mentre no ho fa, estem al seu costat perquè tinguin la oportunitat que haguessin tingut en condicions normals.

És la feina silenciosa que podem fer amb el suport de molts de vosaltres que confieu en les ONG sense esperar una emergència. Son milions de persones en emergència silenciosa a Sudamèrica, Àfrica i Indonèsia. Milions.

I mentrestant, Europa es segueix mirant el melic, no resolt el que té a casa i ignora les emergències silencioses que té lluny.


Més informació de l'actuació d'Oxfam Intermón i del Niño aquí 

Article publicat al num 262 de la revista "El Portal" de Centelles de juny del 2016
Publica un comentari a l'entrada