La Creu del Sud

En castellano aquí:  CAST "He descobert que per a mi ser defensora de drets humans és la mateixa aposta política que ser dona pagesa" . Amb aquesta naturalitat, explicava una dona Colombiana que és, ser defensora de drets humans. No és un curs, no és un procés, és aixecar-se, mirar al voltant i lluitar. I ser coherent amb què veus ara i el que has vist tota la vida. De sobte, veure et porta a conèixer, i conèixer et dona autoritat. I l'autoritat et fa líder. No és una decisió o una escola, sinó el dia a dia el que t'hi porta naturalment i sense voler. És per això que encara es fa més dur quan d'un dia per l'altre, un procés tan natural, suposa rebre amenaces de mort, amenaces a la teva família o tota mena de pressions. I no són falses amenaces. A Colòmbia des de la signatura de l'acord de pau, 56 dones han estat assassinades per aquest motiu. Per haver defensat el medi ambient, la terra o els seus drets. Per haver estat pageses, com dirien elles. ...

En castellano aquí:  CAST L'estiu és temps de descans i lleure. I això no té perquè està renyit amb l'ètica i la coherència. Hi ha un exemple que probablement coneixeu i a mi em sembla molt il·lustratiu (tot i que podeu considerar-lo anecdòtic) que ningú sembla qüestionar obertament. Si aneu a parcs aquàtics, d'atraccions o temàtics, en alguns podreu comprar l'entrada normal o una entrada especial que et dona dret a no fer cues. L'entrada per estalviar les llargues cues es pot obtenir de dues maneres. I són les dues cares de la moneda. La primera (almenys a un conegut parc temàtic) és presentant un certificat de disminució. Sí, tal com ho sentiu. El parc aplicant una política social ofereix un privilegi a qui en el dia a dia té moltes dificultats per fer i tenir oportunitats com la resta. Redueix les desigualtats amb una norma interna. Exemplar sobretot perquè aquestes decisions es prenen molt poques vegades i a molt pocs llocs. La segona opció, l'altr...

En castellano aquí:  CAST Article publicat originalment a Catalunya Plural el 5 de setembre El darrer dijous d'agost hi va haver una sessió de control al Congrés dels Diputats pel tema de l'Open Arms. No us recomano que us la mireu si no voleu posar-vos malalts. Els rescats a alta mar i els entrebancs que posen tots els estats europeus per deixar desembarcar les persones rescatades ha estat un dels temes d’aquest estiu. Els estius són propicis per aquests temes. Manters, menors no acompanyats i migrants rescatats són diverses cares d’un mateix prisma sobre el qual sempre acabo escrivint algun article cada estiu, saturat de sentir bajanades. Són temes recurrents. I al voltant dels quals es genera polèmica, es diuen bestieses espectaculars, es dicten sentències, informació i valoracions que no aguantarien cap anàlisi seriosa. Són afirmacions fetes des de conviccions i emocions pròpies que sovint tenen més a veure amb les pors de cadascú que amb la realitat. Segueix se...

En castellano aquí:  CAST Arriba el mes d'agost i anem una mica més relaxats. Sovint tenim una mica més de temps i pot ser un bon moment per recuperar lectures que durant l'any no hem pogut fer He revisat el que he publicat aquests primers 7 mesos i potser us ve de gust rellegir o descobrir algun dels texts que he penjat aquest 2019. He publicat 14 articles en català i castellà. Desigualtat, migracions i el vot de les persones amb discapacitat són els temes més tractats i alguns dels més llegits. L'article més llegit és un que és conjuntural i una mica excepcional, on explico les meves raons i plantejaments per no seguir treballant a Oxfam Intermón. La resta són el tradicional pessebre de playmobil de Nadal i dos de més filosòfics, un sobre el concepte de la "veritat" i en segon sobre la democràcia en clau municipal. També sobre les reaccions després de l' incendi de Notre-Dame Us deixo el resum i els enllaços als sis més llegits tant en català com en...

En castellano aquí:  CAST Sovint en veure les notícies, en escoltar algú parlar o quan fan declaracions, ens acabem preguntant que és veritat i que no. Com va anar la negociació fracassada entre PSOE i Podemos? Qui diu la veritat? Perquè expliquen l'1 d'octubre tan tergiversat als mitjans espanyols si els que hi érem saben que va anar d’una altre manera? És veritat que el CNI coneixia els moviments del cervells de l'atemptat de Barcelona?. Perquè els refugiats tenen tanta propaganda en contra? Perquè la gent es creu segons què? Que ha passat amb la veritat? On queda? No l'interessa a ningú? Segur que sí. Tots tenim un posicionament més o menys clar de qui va tenir la culpa del fracàs de la negociació entre Podem i PSOE. I un posicionament sobre el procés. I una opinió sobre els refugiats. I íntimament, tenim clar si el CNI coneixia o no els moviments dels terroristes. Us heu fixa't que quan sentim una notícia que recolza o reforça el vostre posicionament, l...

En castellano aquí:  CAST M'explicava un company (1) que una vegada havia anat a reunir-se amb uns ancians prop de la frontera de Somàlia. El paisatge era ple de dunes, que el vent movia sempre capritxosament, tapant fins i tot molt sovint la carretera. -Vinc de l'altra banda de la frontera -va dir el company per iniciar la conversa-. - "Quina frontera?" va respondre l'ancià mirant-se les dunes. Sovint aquestes preguntes i intuïcions ens serveixen per adonar-nos de fets que per habitual han deixat de cridar-nos l'atenció, però que no són gens normals. Que és una frontera? Qui la marca? De què serveix una frontera per les dunes, el vent, el sol, la lluna, els estels o la pluja? "Quina frontera?" La seva resposta condensava tota aquesta reflexió. No era ignorància, sabia de sobres les morts que aquella frontera havia generat. Com ho sabem nosaltres. Aquella i tantes altres fronteres. L'informe "Vida en la necrofrontera" de ...

Són a casa nostra després de dedicar anys a arribar-hi. Pel camí han patit gana, set, han vist morir companys i també ells sovint, han estat a punt de deixar-hi la vida. El darrer pas, complicat, els ha deixat marcats de per vida. Passar-te hores, de nit, veient com la dèbil embarcació on viatges s’enfonsa, sense ja cap esperança de sobreviure, no és senzill de superar. L’arribada és freda, sovint amb mesures de protecció. Lògiques però distants. Paperassa que no entenen. Transport a no saben on. Policia, jutges i centres que, encara que estiguin bé, no són el que ells esperaven trobar. Dificultats i entrebancs per aconseguir papers, permisos de residència temporals però no de treball. Documentació que sols no aconseguirien mai, perquè el sistema està pensat perquè sigui quasi impossible sense ajuda. I notant sovint les mirades i recels de persones obertament o inconscientment racistes, l’exclusió a l’hora de llogar un pis, d’accedir a una feina o d’anar simplement a comprar i...