No els digueu "MENAS"!

Són a casa nostra després de dedicar anys a arribar-hi. Pel camí han patit gana, set, han vist morir companys i també ells sovint, han estat a punt de deixar-hi la vida.

El darrer pas, complicat, els ha deixat marcats de per vida. Passar-te hores, de nit, veient com la dèbil embarcació on viatges s’enfonsa, sense ja cap esperança de sobreviure, no és senzill de superar.

L’arribada és freda, sovint amb mesures de protecció. Lògiques però distants. Paperassa que no entenen. Transport a no saben on. Policia, jutges i centres que, encara que estiguin bé, no són el que ells esperaven trobar.

Dificultats i entrebancs per aconseguir papers, permisos de residència temporals però no de treball. Documentació que sols no aconseguirien mai, perquè el sistema està pensat perquè sigui quasi impossible sense ajuda.

I notant sovint les mirades i recels de persones obertament o inconscientment racistes, l’exclusió a l’hora de llogar un pis, d’accedir a una feina o d’anar simplement a comprar i notar com el personal de seguretat sembla que estigui a la botiga només per si anaves tu. Per, al final de tot aquest camí, trobar-se sense cap sortida malgrat l’esforç personal i la inversió d’anys d’ells i de la seva família. I miraculosament, el 82% de totes aquestes persones, segueixen sense haver comès ni un sol delicte.


El dia que vàrem conèixer la notícia, els diaris destacaven que el 18% havia delinquit i associava així subliminarment delinqüent i MENA (menor no acompanyat) perquè 2 de cada 10 havien comès algun delicte. No seria més lògic pensar, com és possible que malgrat com a societat els estem abocant a la delinqüència (perquè no donem cap més sortida), només ho facin 2 de cada 10? No us parla això més aviat de la qualitat humana d’aquestes persones?

Coneixeu-los, feu-vos propers i descobrireu persones excepcionals. Almenys aquesta ha estat la meva experiència. Feu-ho si us plau, en comptes d’estigmatitzar contínuament a persones que sovint no els han deixat ser els nens i nenes que són, en comptes de manifestar-vos perquè no hi hagi un centre al vostre poble o ciutat.

 I no els hi digueu MENAS perquè esteu oblidant que són persones, infants, joves i els esteu despersonalitzant i etiquetant en negatiu.
Si els coneguéssiu, la majoria de vosaltres no dubtaria d’obrir-els-hi les portes de casa vostra.

---------
Exemples del tractament informatiu:





Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 298 de Juny del 2019

Comentaris

Elisa ha dit…
Sense conèixer és molt fàcil posar etiquetes...
Genial reflexió.

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats