La Creu del Sud

(texto en castellano, AQUI) El 28 d’agost de 1963  Martin Luther King va fer Washington el discurs “I have a dream!” (Tinc un somni). Fa 50 anys. Vull fer - li un homenatge a aquell gran lluitador que com a bon líder, sabia la importància que té projectar futurs en positiu, obrir camins a la ment per guanyar li la partida a la resignació i al fatalisme. Luther King va ser capaç d’imaginar que Obama podia ser president quan ningú no gosava imaginar-lo, i aquí radica la força del seu discurs. Han passat moltes coses en 50 anys, però potser no tantes tan bones, ni tan sols pel que fa al racisme, encara massa present. Què somiaria avui Luther King? Potser diria... Avui tinc un somni ! ·    He somniat que totes les persones de tot el món tenen el mínim per viure amb dignitat, i que la seva vida no està amenaçada. ·    He somiat que tots els infants independentment d’on hagin nascut, poden anar a escola i que tothom te dret a la salut. Que hom...

En castellano aquí:    _ _ _ Article publicat al Diari Ara del 24 d'agost del 2013.     Fa molts anys, a una comunitat que vivia vora un riu, van veure una persona que s’ofegava i van anar a auxiliar-la. Mentre la reanimaven van veure una segona persona que s’ofegava, i de sobte moltes més. El riu no deixava de portar gent que s'ofegava i es varen organitzar per fer torns, i es van especialitzar per equips: uns els treien de l’aigua, uns altres els reanimaven, uns altres els assecaven etc. Però cada dia s’ofegava més gent i no donaven a l’abast. Fins que un dia un dels equips es va preguntar... però per què cau al riu tanta gent? Hi ha gent en perill i que és el moment de fer-se preguntes! -els varen dir-. Però l’equip es revoltà, deixà la feina entre acusacions d’insolidaritat, i va marxar riu amunt a buscar un per què. I van descobrir que s'havia trencat l’únic pont de la zona I abans de trobar solucions, és preguntaren: per què? qui era el respon...

Han alliberat a la Blanca i a la Montse , les dues cooperants de MSF que han estat quasi dos anys segrestades. Estic molt content. Molt. Per elles, per les seves famílies i per les seves il·lusions. I perquè son companyes de feina i entenc molt be per què eren allà, i no vull ni imaginar-me tot el que han patit. L'alegria em dura poc si miro la tele, escolto la ràdio o segueixo els comentaris de les xarxes socials. Amb sort, des del desinterès més absolut, tertulians sense ni idea de què és la cooperació ni l'acció humanitària deixen anar frases fetes. Si tenen ganes de treure punta, donen voltes a si s’ha pagat rescat o no i, algú es pregunta si cal anar tan lluny ara que nosaltres tenim tants problemes, o bé, es genera una certa expectació morbosa per veure-les i imaginar tots els detalls del captiveri. Ningú no es pregunta seriosament per què van marxar. No s'expliquen coses fonamentals com que:  ·  el camp de refugiats on van ser segrestades continua essent el més ...

Fa unes setmanes vaig conèixer una Ada que no era la Colau: era l’Ada Zarate, de Paraguai. Igual que l’Ada Colau, és una dona decidida, directa i clara, i una de les responsables de la gestió de la Cooperativa Manduvirá. Tota la seva família ha conreat des de fa generacions la canya de sucre, un cultiu que, des de temps de la colònia, ha estat associat a l'explotació, les injustícies i els abusos, per la situació de monopoli. En el meu primer treball com a metge a Bolívia vaig conèixer de primera mà les esgarrifoses històries de "la zafra”, i us asseguro que us posaria la pell de gallina escoltar-les. El que m'explicaven era bàsicament esclavatge. Amb totes les seves lletres. A Paraguai fa uns anys, un grup de dones va decidir donar la volta a aquesta realitat. No cal que us digui que això de fàcil no tenia res. Res de res. Però hem estat al seu costat des de l'inici i ara, a Manduvirà, 1.700 famílies amb les seves petites extensions de terra, formen la Coop...

Dissabte vam fer l’Assemblea General Ordinària de la FCONG (Federació Catalana d'ONG de Pau, Drets Humans i Cooperació), la primera després de la unió de les tres antigues federacions. Va ser tot un treball de reorientació estratègica i vam escollir una nova Junta i una nova presidència i vicepresidències .  Dissabte vaig tancar la meva llibreta blava. La llibreta on he anat apuntant tot allò relacionat amb la Federació: reunions, decisions, coses pendents, reflexions…I he tancat la llibreta amb decisió i malenconia. Amb la convicció que cal deixar pas a uns altres, i el record de moltes bones sensacions que he tingut exercint el càrrec durant aquests quasi 4 anys. Me’n vaig content i satisfet. I sobretot agraït. I es des de l' agraïment i per agraïment que us escric. Primer vull donar les gràcies a tots els companys i companyes de la Federació de Desenvolupament que, al novembre del 2009, em vareu fer confiança, i a tots els de la resta de federacions que al gener del...

Amb la fortuna de les 100 persones mes riques del mon podríem acabar quatre vegades amb la pobresa al món. El problema no rau en la pobresa, sinó en la desigualtat. Els representants del poder econòmic reunits al Fòrum Econòmic Mundial o al Fons Monetari Internacional ho reconeixen i així surt reflectit als seus diaris com The Economist. Les grans fortunes simbolitzen la riquesa extrema. L’1% dels més rics del planeta ha vist incrementada durant aquesta crisi la seva riquesa en un 60%. A casa nostra també augmenta el consum d'objectes i béns de luxe. Això és bo? Rotundament no: la riquesa extrema i la desigualtat és un problema per a tothom. Per què? Per que és ineficient econòmicament. Tants diners en mans d’una persona, son poc útils. Quant ja tens 10 iots de luxe no en compres molts més. Aquest diners en mans de centenars de milers de persones incrementarien el poder adquisitiu general. Per que és corrosiva . Les grans fortunes sempre volen incidir en el poder polític per m...

Aquesta  és la  traducció d'un post que vaig fer al blog 3500 Millones conjuntament amb  Cruces Rosado Texerira (Presidenta de la Coordinadora Extremenya d'ONGD), i Mercededes Ruiz-Giménez (Presidenta de la Coordinadora Estatal d'ONGD d'Espanya) en resposta a un foc creuat de declaracions entre el Govern Català i el Gover extremeny, que podeu veure en aquesta noticia: El Pais Podeu veure l'article original en castella al blog 3500 Millones clicant aqui . Fa uns dies vam assistir a l'última  picabaralla dialèctica  entre els governs de Catalunya i Extremadura i, aquesta vegada, l'arma esgrimida era el pressupost de cooperació internacional. Tot i estar acostumats a espectacles i declaracions vergonyoses per part de polítics de poca talla, hi ha dies en què cal dir prou per no ser còmplices de la degradació del nostre debat públic. Ni obviem ni volem obviar que hi ha posicions oposades sobre el nostre model territorial. Però el deb...