Emporteu-vos les vostres picabaralles a una altra costat

Aquesta  és la  traducció d'un post que vaig fer al blog 3500 Millones conjuntament amb  Cruces Rosado Texerira (Presidenta de la Coordinadora Extremenya d'ONGD), i Mercededes Ruiz-Giménez (Presidenta de la Coordinadora Estatal d'ONGD d'Espanya) en resposta a un foc creuat de declaracions entre el Govern Català i el Gover extremeny, que podeu veure en aquesta noticia: El Pais
Podeu veure l'article original en castella al blog 3500 Millones clicant aqui .




Fa uns dies vam assistir a l'última picabaralla dialèctica entre els governs de Catalunya i Extremadura i, aquesta vegada, l'arma esgrimida era el pressupost de cooperació internacional. Tot i estar acostumats a espectacles i declaracions vergonyoses per part de polítics de poca talla, hi ha dies en què cal dir prou per no ser còmplices de la degradació del nostre debat públic.Ni obviem ni volem obviar que hi ha posicions oposades sobre el nostre model territorial. Però el debat de les balances fiscals no es resoldrà reduint encara més els pressupostos de la cooperació, ni utilitzant-la demagògicament. Quan la cooperació és l'última prioritat dels partits en els diferents governs, utilitzar-la per enfrontar a les seves comunitats i als seus pobles és mesquí i, a més, no ajuda a entendre que l'autèntic problema és l'arquitectura mundial de la desigualtat. El problema no és la cooperació: el problema és que un de cada tres euros que ingressa l'Estat espanyol es dedica a pagar el deute, que ens empobrim a ritme vertiginós i que augmenta exponencialment la desigualtat: a cada barri, a cada ciutat, a cada comunitat i a cada país.
La realitat que nosaltres coneixem és que tant el govern català com l'extremeny han retallat considerablement el seu pressupost de cooperació: el primer fins a fer-lo pràcticament desaparèixer, i el segon en gairebé un 50%, sense haver alliberat encara els fons del 2012. 
La realitat que coneixem és que ni un ni l'altre han entès que la política de cooperació no és subvencionar ONG, sinó recolzar-se en elles per, de forma coordinada, buscar la millor manera de contribuir a la construcció d'un món més just i un futur més sostenible, dissenyant polítiques públiques coherents amb aquest propòsit.La realitat que coneixem és que se'ns han imposat unes mesures d'austeritat fiscal excessiva, sense admetre que l'origen del problema és un model econòmic i financer descontrolat i especulatiu. La realitat és que molts partits i polítics, catalans, extremenys i espanyols, han acceptat i co- imposat aquestes mesures d'austeritat. I les ONGD coneixem molt bé i de primera mà quant patiment innecessari han generat abans en altres països, perquè portem anys denunciant aquestes mateixes polítiques quan afectaven les poblacions amb les que treballem a prop de Girona o de Mèrida. La veritat és que ara resultem francament incòmodes per aquest coneixement, i pel testimoni i la denúncia que aportem.

Com a coordinadores d'ONGD creiem en la Cooperació Internacional. Amb majúscules. En la de l'Estat, la de les comunitats autònomes, la dels ajuntaments, la de les associacions i ONGD, i en la d'altres entitats. Les polítiques, programes i accions de cooperació són un indicador de qualitat democràtica, una mostra necessària d'"intel·ligència emocional" dels governs i les societats, però també una demostració de la seva visió estratègica en un món necessàriament interdependent. Sigui quin sigui el nivell de l'administració, vinguin d'on vinguin els fons, que un gestor decideixi defensar certs valors i certs compromisos per fer d'aquest món un món millor, ens sembla necessari, lògic i encomiable. I que una societat el defensi només parla al seu favor: diu d'ella que és una societat compromesa, justa i solidària.

Les coordinadores d'ONGD en nom de moltes ONG els demanem que s'oblidin de la cooperació per atacar-se mútuament, i que se’n recordin d'ella quan elaboren els seus pressupostos. La seva responsabilitat ètica va més enllà del límit de cada un dels seus territoris i, encara que vulguin ignorar-ho, la seva dignitat humana, la nostra, està íntimament lligada a la defensa global d'aquesta dignitat humana, valor suprem de la cooperació internacional.

No ens val aquesta política partidista de mirada curta. Necessitem política de debò, perquè treballem amb persones amb nom i cognoms, i coneixem centenars d'històries particulars que són injustícies universals. Necessitem blindar els drets socials a Catalunya, a Extremadura i a la resta de l'Estat. I assumir que els conflictes per l'extracció del coltan a la RD Congo per als nostres mòbils o a Somàlia per defensar el peix de les nostres empreses, són els nostres conflictes, i que les persones mortes de Bangla Desh que cosien la roba que comprem tots, són morts pròximes encara que estiguin a milers de quilòmetres. Els reptes mediambientals, laborals, educatius i sanitaris són globals i requereixen lucidesa, estratègia i debats adults per a societats adultes i interconnectades.

Hi ha alternatives. Polítiques públiques fortes que garanteixin els drets bàsics i combatin de forma activa la desigualtat d'ingressos, d'oportunitats o de gènere; sistemes fiscals més justos; límits als defraudadors i especuladors. Ara mateix advoquem per una taxa a les transaccions financeres que es dediqui íntegrament a lluitar contra la pobresa, a Barcelona, Badajoz, Burkina Faso o Haití. Hi ha alternatives. Escolteu-nos, o busqueu-ne altres.

Però no desvirtueu els valors de la cooperació i dels milions de persones que la recolzen amb gran esforç. No ens utilitzeu
3500 Millones Veure l'article original al blog 3500 Millones la traducció a la web de la FCONG

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats