La Creu del Sud

Som un país de 7,4 milions de persones. L’any 2010 ens vam gastar 61.110 milions d’euros. Aquest és el pressupost de la Generalitat del 2010. El Govern va gastar 8.258 euros per persona en serveis com ara la salut, l’educació o la construcció i manteniment d’infraestructures. A aquestes sumes hi hauríem d’afegir el que realitzen al nostre territori altres administracions, com diputaci-ons, ajuntaments o l’Administració General de l’Estat, cosa que incrementa encara més la despesa pública per persona a Catalunya. Tenint en compte les dades recollides per l’Idescat, a Catalunya cada persona disposa d’una renda mitjana aproximada d’uns 13.000 euros, i fent el càlcul per família aquesta renda ronda els 33.000 euros, però no podem passar per alt la diferència entre els 70.000 euros de renda familiar mitjana als barris més rics i els 21.000 dels més pobres.   L’any 2011 ha començat amb unes escandaloses dades de l’atur i l’anunci de les retallades socials que els mercats ens exigei...

Hem començat l’any amb anuncis de retallades del nou Govern molt abans que presentin formalment els pressupostos. Aquests anuncis s’afegeixen a les decisions ja preses en molts ajuntaments i ens preparen per els temps difícils que vindran. Sembla que les causes d’aquesta crisi són ja cosa del passat i ara només cal gestionar amb eficàcia la caixa més buida. Com que no hi ha diners i les partides més grans son les més difícils de retallar, llavors es comença per allò que sembla més fàcil, independentment de que sigui el més ètic o el més sensat. I les ONG sabem que retallar els diners destinats a la cooperació internacional és massa fàcil. Lamentablement, la por i la incertesa ens fan mirar aquell que necessita suport o assistència com si fos culpable de la seva situació, i veiem amb neguit com agafen força alguns discursos ben perillosos. Ens han anat sembrant una llavor que ens entra per osmosi i que ens fa pensar quan parlem de crisi en el que necessita assistència, en l’immigr...

Avui m’han trucat de RAC1 per preguntar-me que opinava de que 40 milionaris nord-americans ( l’Avui o El Pais ) hagin donat la meitat de la seva fortuna pels “mes necessitats”. La primera reacció, ho he de reconèixer, ha estat d’indignació, perquè aquest tipus de noticies, em revolta. I em revolta per dues raons. La primera es perquè acostumen a ser operacions de marqueting que acaben no sent certes o que son veritats a mitges que amb la lletra petita resulten grotesques. I la segona raó és perquè persones que estan acumulant riquesa notòria i públicament i que per tant son responsables de la inequitat al mon, passen a ser “herois” de la justícia al mon de cop i volta, quan en son els responsables de la injustícia. Després , mes reposadament he volgut pensar que era veritat. Que finalment la immoralitat de la inequitat al mon i de les 60.000 persones que moren de fam cada dia ha estat un argument de pes, per fer reflexionar a tots aquest grans milionaris. Al cap i al fi, t...

Vostès poden ser el govern que necessitem per fer un gran canvi Discurs del president de la FCONGD a la Comissió de Cooperació del Parlament/ 8 d’abril del 2010 Ara fa uns mesos, quan s'estaven debatent els pressupostos de cooperació i ja al mig d’aquesta gran crisi, vam reflexionar sobre quin sentit tenia, amb aquesta situació, la nostra demanda històrica del 0’7%. Llavors vam recordar el llibre de Duncan Green, From Poverty to power, De la pobresa al poder, amb pròleg de l'Amartya Sen. S’han fet molts d’informes sobre la pobresa al món al llarg del temps, però aquest va voler anar una mica més enllà. Va voler esbrinar què havia passat en els grans moments de canvi de la història de la humanitat, en aquells moments que s’havia produït una disminució de la pobresa o que havia millorat la situació de la humanitat sencera, o d’alguna col•lectivitat, analitzant des del final de l'esclavitud, l'alliberament de l'Índia, el final de l'apartheid a Sud-àfrica, etc. Què ...

Aquest text, no és meu, pero jo no ho faria millor. L'ha escrit en David Viñuales que es un company i bon amic (Advertencia, les hablo con el estomago más que con la cabeza y con más ganas de desahogarme que de cumplir con los preceptos del periodismo...están avisados). He leido por ahí articulos que hablan de la pobreza de Haití, de que era un país fallido, sin esperanza, que no tenía nada. No comparto esa opinión. Quizá sea porque no es el país que yo he conocido. La primera vez que estuve en Haiti fue en 1996, cuando Preval desembarcaba en la presidencia. Y,desde mi punto de vista, era un país desolador. Regresé ese mismo año y siguió sin inspirarme confianza. En esa época no hablaba inglés. Mi francés era un desastre y a los haitianos los veía como personas que hablaban a gritos en un idioma que no entendía. Con el tiempo aprendí que mi impresión fue tan lamentable por mi culpa. Fui incapaz de hablar con los haitianos. Regresé en 2007 y hasta el 2009 he tenido la suerte de regr...

La senyora Pilar Rahola desqualifica en el seu article "La derrota del Nobel" del 4 de desembre de 2009 una ONG que pertany a la Federació Sodepau, per antiisraeliana i pel seu treball per l'accés a la salut sexual i reproductiva de les dones a Cisjordània, i a l'Ajuntament de Barcelona per finançar el projecte. L'article reflecteix un desconeixement profund de la cooperació internacional que es fa a Catalunya, i posa en qüestió la feina de moltes organitzacions en defensa de les persones en situacions d'extrema injustícia. Jutjar tot un sector o les polítiques públiques de cooperació per defensar una causa legítima o un poble concret ens sembla injust, irresponsable i contribueix a augmentar la confusió sobre el treball de les ONG. Vostè centra el seu article en el conflicte palestí com si aquest fos el que més preocupa a les ONG i com si els altres els tinguéssim oblidats. Això és fals. Les ONG som a gairebé tots els països empobrits independentment de si el...

Que al 2010, veiem els “brots verds” d’un món just per a tothom. Que les desigualtats desapareguin una mica més, i que la sortida de la crisi, no sigui fomentant el consumisme, sinó fonamentant una societat més justa i solidària. BON NADAL!!!!