La Creu del Sud

En castellano aquí:    _ _ _ Si honestament mires tot el que està passant .... resulta complicat no tenir basques. Refugiats, Trump, Iemen, masclisme i assetjament, increment de la ultradreta, caravana a Mèxic, salaris indecents, poc futur pels joves, etc. Tot això genera una sensació que ens supera i que ens fa pensar que, fem el que fem, no aconseguirem res. El següent pas a aquest, és el desànim, la desmobilització i desapuntar-se de tot plegat, per falta d'energia i d'esperança. I aquesta és la paraula clau, Esperança. Es pot tenir esperança amb aquest horitzó? Es pot creure i seguir lluitant o cal veure fredament la realitat i no esperar res més? Diu Naomi Klein que el gran èxit del liberalisme ha estat convèncer-nos que no hi ha solucions. Si dius que cal tenir esperança el primer que et diuen és que ets un "bonista". Aquesta resposta és la cuirassa dels descreguts per posar-se a refugi dels optimistes. El contraposat a bonista és malista, i entre una i...

En castellano aquí:    _ _ _ "Si me piden dónde tengo que estar hoy y aquí, es en la defensa de los intereses de España y el trabajo de sus sectores estratégicos." Aquesta és la resposta de Pedro Sánchez quan li varen demanar al “Congreso” que suspengués la venda d'armes a Aràbia Saudita. El seu entorn ha considerat que aquesta era la millor sortida, la que entendria la gent i li permetria no perdre vots. Aquesta és tristament la lògica de moltes decisions governamentals. I és greu (i podria ser la de qualsevol president del govern) perquè és el cavall de Troia de la injustícia al nostre món. Amaga al seu interior el gran problema de la democràcia i és el símptoma d'un sistema que no permet fer front als problemes reals del nostre planeta. La frase amaga que les fronteres defineixen privilegis. És igual si lluny d'aquí el que jo faig provoca milers de morts o un greu problema, si evito que aquí algú perdi la feina o un negoci. I això ens passa amb les arm...

En castellano aquí:   _ _ _ Havíem acabat de dinar un arròs molt bo a un restaurant de platja i ens varen portar la carta de postres. El meu company de taula, un noi de Guinea Conakry de 16 anys que havia arribat a Espanya en pastera feia 10 dies, va aixecar el cap per comentar-me alguna cosa. Compartia uns dies amb nosaltres per casualitats de la vida i dinàvem junts. Amb la carta a la mà em diu: No demanis res més, això t'ho han portat només perquè gastis més. Perquè, menjar ja hem menjat, estem tips, hem menjat prou i no ens cal res més. La resta de comensals ho va escoltar. Ho deia en angles, però el contingut era molt clar i traspassava les fronteres del idioma . I el missatge era molt simple i contundent . Els infants que hi havia a la taula, aliens a la conversa, varen demanar el seu desitjat gelat. La resta, no varem demanar postres. L'afirmació era d'una evidència tan aclaparadora, d'una senzillesa tan evident, d'una intuïció tan forta, d'una ...

  En castellano aquí:   _ _ _ El 5 d'Octubre va morir el meu pare. Al recordatori hi havia aquest text que li ha escrit la seva pròpia cadira de rodes. Estic disponible. Fa anys que estic ajudant al Jaume a anar amunt i avall. Arribant on ell no podia arribar sol. Li va costar veure, abans de conèixer-me, que jo podia ser una bona companya de viatge, però després ja hem estat inseparables fins avui. Ara ja torno a estar disponible. M’agradaria poder compartir vida amb algú altre com el Jaume.  Algú altre que com ell, no s’ha queixat mai de la malaltia. Algú que, malgrat la molèstia, no em doni la culpa de la llaga pel meu seient. Algú sempre afable i sempre disposat a somriure, com ell. I arribar a tot arreu on puguem arribar junts.  Algú amb la serenitat i tranquil·litat d’en Jaume. Sempre semblava estar en pau.  Algú a qui tothom s’acosti a demanar consell, xerrar o a escoltar, perquè el Jaume tenia aquest do de saber aconsellar tant si er...

En castellano aquí:   _ _ _ Plovia força. El David, malgrat ser invident, ho sabia. La seva fina oïda i olfacte li ho diuen a ell, abans que a la resta. Un bastó blanc, per a la majoria, reflecteix més discapacitats de les reals. Un noi que tot això no ho sabia s’hi va acostar i li va dir: – No surti, plou molt. – Moltes gràcies -li respon- però sortiré igualment perquè m’esperen. – Aleshores l’acompanyaré. – No cal. – Sí, sí, a mi no em costa gens. La grafia no permet entreveure el que l’accent o l’aspecte us delatarien. Qui li deia això era un manter que estava a plaça Catalunya. Al final de la conversa en David va sortir, després de convèncer al seu interlocutor que podia anar sol. Un altre . Caminaven de nit. Eren un grup de set. Estaven fatigats perquè portaven un viatge d’autobús de més de 18 hores i un de previ de molts més kilòmetres. –  Ep, no podem continuar! -va dir un. – És cert, aquella noia necessita ajuda! – Quina noia?, va dir una de les du...

En castellano aquí:   _ _ _ Arriba el mes d'agost on, treballem o no, anem una mica més relaxats i sovint tenim una mica més de temps. Jo he revisat el que he escrit aquests primers 7 mesos i potser us ve de gust rellegir o descobrir algun dels textos que he penjat aquest 2018. He penjat 14 articles tant en català com en castellà. Gairebé el 48% d'una manera o altra parlo de migracions . Aquest segueix sent un tema que centra l'agenda i la seguirà centrant fins que els estats, els polítics i les entitats se'l prenguin seriosament.  Cinc parlen de Cooperació , i el més llegit (" Casaldàliga? Sí, gràcies ") és l'article on faig una reflexió de com tractem els escàndols i com el circ mediàtic envesteix i destrueix entitats i persones sense que en veritat sapiguem exactament que ha passat, mentre les coses importants no tenen espai als diaris i mitjans.  Però també ha set força llegit el que parla de com en emergències humanitàries  en comptes de r...

En castellano aquí:   _ _ _ Han arribat dos vaixells que han rescatat persones a la Mediterrània. Quatre dades i una idea que cal tenir presents quan us parlin del tema. 1. A Europa entren anualment: Perquè es parla d’invasió només quan ens referim a aquests darrers? 2. Si comparem la migració que arriba legalment pels aeroports i les arribades irregulars a les nostres costes, la relació és aquesta: Perquè diem que ens prendran la feina precisament els que no podran treballar perquè no tindran papers? 3 . La diferència entre totes les despeses que suposa l’arribada de migrants i els diners que generen, dóna una contribució neta a l’economia europea que supera els dos bilions de dòlars anuals (entre 2,1 i 2,3 milions de milions) Les llars de migrants reben de mitjana, menys suport governamental que les llars de persones no immigrades  (9.889 $ versus 12.129 $) Perquè tenim por que enfonsin la nostra economia si són més que rendibles? 4. Els 6 ...