La Creu del Sud

En español aquí   Hem acabat l’any 2015. Fent un repàs de tot el que he escrit i el que heu més llegit aquest blog al 2015, els set articles amb més lectures en català, són: 1.   Eleccions Municipals. Fem alguna cosa?   Maig 2015  Demandes que la societat civil feia i segueix fent als partits davant les eleccions municipals. (I que també segueixen sent útils per les Eleccions Generals i per les Catalanes) 2 .  Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron?   Març 2015 Un resum sobre un informe d’ Oxfam Intermón sobre quins impostos paguen i sobretot quins no paguen les empreses de l’IBEX35 espanyol Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron?   Capítol 1,  Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? C apítol 2 i  Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? C apítol 3                                                                                                                                          3. Top manta: desi

En español, aquí: ESP Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2015. Aquí teniu la crònica i també el vídeo del pessebre.  Si Jesús hagués nascut al 2015, bé podria haver set Siri i nascut a la Vall de Bekaa, al Líban. Si més no, a mi així m'ho ha semblat. El vídeo esta narrat en català i subtitulat en castellà, francès, anglès, àrab i portuguès. Aquests dies ha esclatat amb més força el conflicte al país. Deu milions de persones han hagut de fugir de casa seva i quatre milions han creuat la frontera cap als països veïns. S’han instal·lat a l’altre costat de la frontera, en petites agrupacions de gent que ve del mateix poble o regió. La frontera a aquesta banda és una vall fèrtil, agrícola, poc poblada, amb conreus dispersos, que no estava preparada per acollir gent. No hi ha camps de refugiats sinó assentaments il·legals escampats, perquè ells no son reconeguts com a refugiats degut a proble

En Español aquí Entrada publicada al blog 3500 Millones del 24 de desembre del 2015 Son festes de Nadal. Festes d'apats i llargues sobretaules amb familia i amics. Els sopars i dinars d'aquests dies són el més semblant al Debat sobre l'Estat de la Nació. Entre viandes, regals i torrons, es desferma la conversa dels diferents membres de la família, o els amics, i ens tocarà opinar a tothom de tot com autèntics tertulians.. Si, com és previsible, es posa sobre la taula la qüestió dels refugiats, aquesta “xuleta” us serà molt útil. Sempre hi ha un familiar que és un tros de pa, que planteja que disposa d'espai lliure a casa i que ha pensat en acollir-los i que vol enviar mantes i peces d'abric als refugiats. Aquesta ansietat assistencial que ens surt a tots, hem de poder canalitzar-la. Ni podem ficar a una família a casa perquè tenen dret a la seva intimitat i a tenir la seva pròpia llar, ni estan resultant útils els enviaments de material indiscri

En Español aquí Una lluna plena i molt lluminosa il·lumina aquesta nit tot l’interior de la tenda. Només ha de travessar el plàstic blanc amb les lletres UNHCR (ACNUR) que la cobreix des que van arribar fa 2 anys. Venien de Síria fugint de la guerra, deixant enrere casa, terres i bestiar. Varen marxar sense res. Es van establir al Líban, a la fèrtil Vall de Bekaa, just darrera les muntanyes que marquen la frontera. Són tant a prop, que a la nit senten el soroll dels bombardejos al seu país. Dintre, els onze membres de la família dormen directament sobre unes estores que els separen del terra, tapats amb unes mantes. Estan a 900m d’alçada i fa fred, però no encenen l’estufa perquè encara es pot suportar. L’hivern és molt fred i tenen molt poca llenya. A alguna de les tendes la llum de la lluna hi entra menys perquè per dintre han pogut posar una moqueta que fa més agradable l’estança i els aïlla una mica del fred. Viuen al Líban sense ser reconeguts com a refugiats. Líban n

Texto en Español aquí El 3 de desembre era el dia Mundial de la Discapacitat. Tots els que d'una manera o altre convivim amb la discapacitat sabem que la seva proximitat suposa un ingredient extra de lluita a tota la família. Perquè els nostres fills amb discapacitat tinguin les mateixes oportunitat o oportunitats semblants a la resta d'infants, cal que pares, germans i tota la societat guanyi aquest espai.  Malauradament encara cal lluitar per això. A casa nostra estem encara lluny de tenir una escola inclusiva, un lleure inclusiu, una feina inclusiva i en definitiva una vida inclusiva per a tothom. A vegades ens desesperem personalment i ens quedem sense forces per seguir lluitant, o pensem que no ho aconseguirem mai. Per aquest moments així, us poso la foto d'avui. Es diu Fauza, té la Síndrome de Down, és Siria, refugiada i és la primera noia que em va venir a saludar quan varem arribar al assentament de Al Nahar-Budai al Liban. No se pràcticament res d’ella.