Refugiats: Justícia, estratègia i assistència
En español aquí : _ _ _ El tema ens té una mica superats. Els veiem dia sí, dia també als diaris i televisió. Amb imatges que trenquen el cor. Amb històries personals que commouen. Amb accions en contra seva que no entenem. Faríem el que fos per ells. Veiem que podríem ser nosaltres i això ens toca l’essència més humana que tenim i ens surt el millor de nosaltres mateixos. I és que en aquella part més humana, l’essencialment humana, no hi ha distincions de sexe, religió, color de la pell o cultura. La part més humana ens connecta i ens permet entendre la humanitat de qualsevol altre. Després, la part racional alimentada per missatges i informacions dirigides intencionalment, ens faran pensar “racionalment” i dir que no els podem acollir, que no ens toca, que es carregaran Europa... en definitiva, que primer nosaltres! Fet que actua directament en contra de la nostra essència humana i cal identificar com a perillós. Un cop apartat el perill, i amb l’essència humana a fl