Entrades

La darrera publicació és:

Dignitat darrera una mort anònima.

Imatge
ESP Hi ha 80 petites fustes a terra a l'esplanada de la catedral de Barcelona, simètricament distribuïdes. Cada fusta amb el nom d'una persona i la inicial del cognom. I l'edat. Al costat unes sabates. Sona la música que quatre joves fan en directe. I algú llegeix un nom. S'il·lumina una llum d'una fusta en concret i una persona hi diposita una rosa blanca i es fa un breu silenci fins a sentir el següent nom i s'il·lumina la fusta del costat i es repeteix el detall tendre de dipositar una flor. Així 80 vegades. Molt públic ho segueix en silenci. Un espai de silenci enmig d'una plaça plena de turistes que intenten entendre que passa, però respecten. Com un regal cauen bombolles de sabó a poc a poc i de tant en tant. Cerimonioses i lentes. Les fa un jove per aconseguir diners dels turistes, però les bombolles per pròpia iniciativa se sumen a l'acte. Silenci. Més música en directe i cants d'una coral. Algun nom provoca una respiració profunda en alguns

Pobresa més enllà de la manca de diners

Imatge
ESP Avui és el dia internacional de la pobresa. I quan parlem de pobresa, la imatge que ens ve és la d'un captaire o la d'algú que passa gana. O si mirem mar enllà, en un infant desnodrit i normalment a Àfrica. Són els marcs mentals que tenim. Són les imatges de pobresa que tenim. Però hi ha molta pobresa que no veiem ni veurem mai. Hi ha molta pobresa amagada. Només així s'entenen les xifres que ens diuen que a Catalunya una de cada quatre persones són pobres. Pocs dels que llegiu això sereu capaços de veure aquest percentatge en el vostre entorn. I aquest és el primer problema. Que una part de la pobresa és invisible. Una part molt gran. La que queda dintre de cada casa. I per si no n'hi hagués prou amb aquesta invisibilitat, tenim un altre biaix que és que quan parlem de pobresa, només pensem en l'econòmica. Com si no hi hagués més pobreses i com si les persones pobres, només els faltessin diners. No. La pobresa és estructural. I diversa. Hi ha pobresa econòmica,

Olimpíades del 92, MWC i altres contradiccions

Imatge
ESP El dia que començaven les olimpíades del 92, nosaltres tornàvem de Bolívia. Quatre anys vivint a Charagua, al Chaco bolivià, un racó del món mal comunicat, i sense telèfon, ni tan sols electricitat excepte la que feia 4 hores el dia un motor de benzina,. El meu fill gran que tenia dos anys, li pampalluguejaven els ulls venint de l'aeroport i passant pel túnel de la Pl. Espanya. Llumetes, llumetes, llumetes, deia. Pel que havia viscut i veia cada dia allò era un malbaratament de llum de totes, totes. Recordo també la sensació d'angoixa d'anar a comprar a un supermercat d'una gran superfície. La sobre oferta i l'abundància de menjar eren xocants i ens produïen angoixa i bloqueig. A Bolívia, no vàrem passar gana, però les opcions de varietat de menjar eren limitades. Fins i tot a les grans ciutats, on quan veies alguna cosa que t'interessava ho havies de comprar perquè no sabies quan hi tornaria a ser. I en mig d'aquest canvi, la ciutat bullia entre el Cobi

Han perdut sentit les ONG i la seva feina?

Imatge
CAST    ENG Article publicat a la Revista Idees el 12 de maig del 2022 en català , castellà i anglès . D’un temps ençà, la gent em pregunta si la tasca de les ONG encara té sentit, o són un vestigi d’una nostra societat que ja està desfasat. I la pregunta següent és si les mateixes ONG han de continuar existint. I cal plantejar-se seriosament si tenen raó. I si no en tenen, explicar bé per què. Quan la cooperació va començar als anys 60, se sustentava bàsicament sobre tres potes, la transferència, la generositat i l’assistència. La transferència , perquè transferia des de casa nostra cap als països —aleshores anomenats del Tercer Món— diners, persones formades i coneixement, mentre també transferia de tornada cap als països donants, informació i coneixement. En aquells moments, si volies saber què passava a l’Amèrica Llatina o a l’Àfrica o a l’Índia, era difícil si no era pels butlletins de les ONG o el relat d’un testimoni que hi treballava i tornava a casa per vacances. El segon c

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats

Imatge
  CAST   ENG   FRA   POR   EUS   Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2021. Hi ha moltes realitats que podria recollir, pero l'experiència  personal i la manipulació  barroera de l'extrema dreta del tema m'han fet fixar-me en els menors no acompanyats . Podria ser a qualsevol de les nostres grans ciutats i fins i tot, no tan grans. I el que explico, no es tan un record del que va passar fa més de 2.000 anys sinó del que passa cada dia a aquest municipis. Aquí teniu video i la narració  i a sota, hi trobareu  el text, fotografies del pessebre i informació complementària i galeria de fotos.  Per aquells dies sortí una normativa de la Unió Europea que feia impossible arribar-hi legalment i es varen donar subvencions als estats per aixecar murs i filats de ganivetes a totes les fronteres. No hi havia cap altra opció que embarcar-se en una pastera i fugir perquè als seus països semblava

Avui he fet 60 anys.

Avui he fet 60 anys.  Als anys s'hi va arribant a poc a poc i això ajuda a fer-se a la idea. Però hi ha xifres que et fan pensar o t'impressionen perquè sempre les has vist molt lluny i un dia arriben. Els 60 és una d'aquestes. El primer que em ve al cap, és que 60 anys està per sobre de l'expectativa de vida de molts països. És a dir, que per l'atzar de néixer a un país com el nostre, estem vivint anys que en un altre país no viuríem. Això ajuda a entendre que fer anys no és un problema sinó un regal. Com deia l'acudit, sempre és millor fer anys que l'alternativa de no fer-ne.   No us negaré que el meu cos nota que té 60 anys. Puc fer quasi tot el que feia, però em cal més moderació i menys intensitat. Els genolls es queixen, alguna altra articulació també i l'esquena fa un crit de tant en tant. Els pensaments costen més de filar i la memòria necessita alarmes i paper i llapis ben sovint. Per sort, crec que la il·lusió per les coses noves no ha minvat g

Luna...una abraçada!!

Imatge
                                                                                                                                                                         en castellano aquí Article publicat el 20 de Maig del 2020 a Catalunya Plural Hi ha fotografies que per a mi envaeixen la intimitat. I jo no l'haguera publicat. No per la intimitat de la noia, per la intimitat del jove i del seu dolor per la pèrdua d'un company feia una estona. El concepte d'intimitat, malauradament varia molt en funció del color de la pell, i si vàrem veure tots els cadàvers del terratrèmol d'Haití, no en vàrem veure cap de Fukushima. La intimitat i el respecte a la persona, es diferent segons els casos, va per barris. I perquè la intimitat, és manipulable. I davant d'una foto així, hi ha qui de seguida s'entendreix i qui pensa que és un muntatge, publicitat o pornografia emocional. Per tot això jo sempre prefereixo que la intimitat sigui intimitat. Especialment quan ningú ha pr