La Creu del Sud

Burundi és al cor de l’Àfrica. Juntament amb Rwanda es tristament famós per l’enfrontament entre Hutus i Tutsis a l’any  1994 . Una tèrbola historia que sempre ens l’han volgut vendre com un enfrontament tribal, quan tenia el seu origen en interessos internacionals. Però prefereixo parlar-vos sobre l’Esperanza, una dona burundesa. Burundi és un dels països més densament poblats del món, te 10 milions d’habitants i és mes petit que Catalunya. L’Esperanza és una de tantes dones que va quedar vídua com a  conseqüència del conflicte. Per culpa del conflicte i de la situació en que va quedar, i pel fet de ser dona sense cap estudi ni formació específica, estava  irremissiblement abocada a la misèria i, segurament, a una mort prematura. Tenia 25  anys i 4 fills. Va entrar a formar part d’un programa del que s’anomena “microcrèdits”. Li varen  donar 3 cabres i la formació per cuidar-les. Ella, a canvi, havia d’entregar les tres primeres cries, que servirien per una altra dona com ella. I

Algunes intervencions en els mitjans i sobretot algunes opinions escoltades en tertúlies m'han suggerit el contingut d'aquest article que he fet a petició dels companys de la revista ONGC.  Darrerament ens toca contestar sovint la pregunta de si hi ha massa ONGD. Fins i tot moltes vegades ni ens pregunten si calen tantes ONGD. La qüestió és com aconseguir directament que n’hi hagi menys, d’ONGD. La idea sembla que s’ha instal·lant entre certs opinadors a força d’anar-se repetint. I amb certa complaença del Govern, que l’ha convertit en una resposta automàtica davant la denúncia de les brutals retallades pressupostàries: “No és que hi hagi pocs diners, és que hi ha massa ONGD”. Sense comentaris.   Cal preguntar-se, però, d’on surt aquesta pregunta. Ens preguntem si hi ha massa empreses, o massa avions o massa bitllets de 20€? No. No ho fem perquè, a priori, no tenim cap criteri sobre quants bitllets de 20 € o quantes empreses o avions caldrien. I en t