La Creu del Sud

Versions en altres idiomes:   POR    ENG     FRA     ESP Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2019.  Aquest any he imaginat que Jesús naixia al carrer fill d'una parella "sense sostre".  Espero que us agradi i ajudi a veure d'una altra manera el que representa el Nadal.  He fet un vídeo animat del pessebre amb la narració. Aquí teniu el vídeo "animat" del pessebre i a continuació hi trobareu el text.   Jesús neix fill d’una parella sense sostre   #PlaymobilSenseSostre I ara connectem amb la unitat mòbil. Endavant Laia Bonet des de Betlem! Es van conèixer al carrer. Ja fa temps. I allí viuen, junts, en una cantonada del parc. Ningú els pregunta com van acabar vivint en aquest racó. Hi ha tantes persones sense sostre dormint sobre bancs, en caixers o racons, com històries diferents. Viuen de recollir ferralla durant el dia. A la tarda, quan ja l&

En castellano (Article publicat a la revista El Portal, on el mes de desembre del 2019 he acabat la meva col·laboració mensual) Aquesta és la darrera Creu del Sud de "El Portal". Han estat 100 mesos en aquesta columna de la primera pàgina. I vull donar-vos les gràcies. El Portal va néixer per oferir informació del poble. I que una publicació local vulgues obrir una finestra, no només al país, sinó directament al món era sorprenent i molt lloable. M'ho van proposar a l'estiu del 2011 i durant més de 8 anys he escrit cada mes. En aquestes 100 columnes he intentat explicar-vos el que he viscut, i les realitats que he conegut a molts països del món. Concretament he obert finestres a 35 països fent arribar fets, testimonis i canvis a Àfrica i Amèrica. Però també, sent fidel als canvis en el món de la cooperació, us he fet arribar informació que vol explicar per què tenim la realitat que tenim. I explicar que té aquesta realitat, que fa que sigui tan difícil reve

Avui passar per la plaça Universitat i veure les tendes significa evocar el 15-M a la plaça Catalunya. molta gent va acampar en solidaritat amb persones que estaven molt lluny i que no coneixien . Fins i tot al mig del Chaco bolivià (una regió feréstega i aïllada, aleshores), on jo vivia i feia de metge, va arribar el ressò d'aquella acampada. Va ser una època en la qual molta gent es va enamorar de la cooperació amb les impressionants campanyes d'alfabetització de la Nicaragua sandinista, quan el sandinisme era una cosa ben diferent. Vam acompanyar el retorn de molts refugiats de Mèxic cap a Guatemala fent d'escuts humans, vam fer coses que ni ens plantejaríem avui pel seu risc. I quan tornàvem dels viatges no deixàvem de treballar també als barris més desafavorits de Barcelona i rodalia o de lluitar contra el servei militar obligatori . Però per als que ja tenim cabells blancs també significa pensar en unes altres tendes, les de fa 25 anys a la Diagonal. Ll

en castellano lo podeis encontrar aquí: CAST Feia un fred hivernal a l’andana de l'estació de Vic com acostuma a passar. Pujàvem al tren i tancàvem les portes tot seguit, perquè a dintre s'hi estava bé. El tren era quasi buit perquè començava allí mateix. Ens vàrem asseure espaiats per tot el vagó esperant l'hora de sortida. Els seients buits ens servien per deixar abrics, bosses o maletes. El viatge pintava realment plàcid i agradable. A la primera parada, Balenyà, va pujar força gent. Es van distribuir pel vagó perquè encara hi havia força seients buits. Malgrat tot, els nois de les maletes varen haver de treure-les i posar-les al compartiment de dalt. Els vàrem ajudar. Jo vaig haver de recollir els papers que tenia al seient del costat. Una noia es va fer l'orni i va continuar amb els peus sobre el seient del davant. A Centelles, dues parades després, va pujar molta més gent. Era la fira de la tòfona i era hora de tornar cap a Barcelona. L'arribada de no