La vida, un privilegi
En español aquí : _ _ _ Fa uns dies parlava amb una companya que està a República Democràtica del Congo. M’explicava amb tota normalitat que cada nit senten trets al barri. I aquesta nit havien matat a dos militars que havien enxampat robant. La gent està molt farta dels militars. Normal després de vint anys de guerra, de cinc milions de morts i de més de 200.000 dones atacades, víctimes de violència sexual. Un conflicte que sembla que no s’acabarà mai malgrat tant de progrés, o precisament per culpa de tant de progrés i del “coltan” dels mòbils i les comunicacions que ens permeten converses com aquesta. I la meva companya afegia: “la vida aquí és un privilegi, no un dret”. La vida és un privilegi, no un dret . Al nostre tros de món -excepte algun dia en algun funeral-, mai ho expressaríem així. I la frase és tan certa i vàlida per Catalunya com per Síria, Nigèria o Rep. Democràtica del Congo. La inestabilitat i la inseguretat són infinitament més grans allà, però la vida és