La Creu del Sud

La Plataforma Stop Mare Mortum que va sorgir com a reacció de la ciutadania catalana a les morts de 800 persones del diumenge 19 d’abril del 2015 a la Mediterrània que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. Morts que es sumaven a altres centenars del dies precedents i que semblaven no fer reaccionar ni a la UE ni als seus estats. Stop Mare Mortum ha fet un manifest , ha convocat concentracions i a poc a poc s’ha anat consolidant. La necessitat de continuar donant resposta i exigir solucions ha portat a fer una jornada de formació per ajudar-nos a decidir quins han de ser els nous passos i l’estratègia. A les jornades han participat moltes persones expertes en temes de migracions, de dret d’asil, de politiques europees i d’estats, dels drets de refugiats i dels “no” drets dels immigrants. Entre d’altres n’han parlat, Carles Solà, Dolors Ferrer, Mª Helena Bedoya, Estel·la Pareja, Silvia Morgades, Nuria Camps, Gemma Pinyol i Jordi Armadans. ...

Vivia a Damasc. Anava al institut amb els nois i noies de la seva edat. La mare treballava a una llar d’infants i era professora de música. Va encomanar-li el gust per la musica i tocava el violi. Els caps de setmana sortien amb la colla i anaven al cinema i a prendre alguna cosa. Les vacances les feien tota la família junts a veure familiars o a altres llocs de Síria. Hi anaven amb el seu cotxe. Havien aconseguit refer la historia i el destí de la seva família. Varen haver de fugir fa ja uns quants anys de Palestina perquè era impossible viure allí. S’havien instal·lat a Síria, adaptat i integrat i havien començat una vida nova. Havien capgirat el seu cruel destí i això no és fàcil. Però va arribar la guerra a Síria. Atroç com totes les guerres. Injusta i injustificable. I varen començar els bombardejos. Casa seva, com milers de cases més, va quedar completament destruïda. La Llar d’infants i l’escola de música també. Sense feina, sense casa, sense possibilitat de comprar men...