La Creu del Sud

En castellano aquí:   _ _ _ Han arribat dos vaixells que han rescatat persones a la Mediterrània. Quatre dades i una idea que cal tenir presents quan us parlin del tema. 1. A Europa entren anualment: Perquè es parla d’invasió només quan ens referim a aquests darrers? 2. Si comparem la migració que arriba legalment pels aeroports i les arribades irregulars a les nostres costes, la relació és aquesta: Perquè diem que ens prendran la feina precisament els que no podran treballar perquè no tindran papers? 3 . La diferència entre totes les despeses que suposa l’arribada de migrants i els diners que generen, dóna una contribució neta a l’economia europea que supera els dos bilions de dòlars anuals (entre 2,1 i 2,3 milions de milions) Les llars de migrants reben de mitjana, menys suport governamental que les llars de persones no immigrades  (9.889 $ versus 12.129 $) Perquè tenim por que enfonsin la nostra economia si són més que rendibles? 4. Els 6 ...

En español aquí  :  _ _ _     Un altre atemptat. Més il·lusions trencades, sobtadament, gratuïtament. Més rancor i, sobretot, més por. Això és el més important, per als assassins i per als governants, que tinguem por. Ja els va bé a tots dos. Una població amb por és més feble, més manipulable. Uns la provoquen i els altres l’aprofiten i l’eleven i multipliquen a la màxima potencia. I superada la tristor i la ràbia del primer cop, m’atreveixo a demanar-vos que no tingueu por . I que no us acostumeu al terror i a la barbàrie . Ni a la por.  Perquè és l'única manera de fer fracassar als assassins i l'única manera de canviar els nostres i tots els dirigents polítics que no fan prou per construir una realitat mundial més justa. Els dirigents i partits que s’aprofiten de la situació per guanyar eleccions, i els dirigents i partits que per por, miopia o per lluites internes no estant fent el que haurien de fer. Mor cada any molta més gent a Europa d’accident de...

En español aquí  :  _ _ _   Desespera perquè sembla que la indiferència es torna la normalitat i ens hi acostumem. Ens hi acostumem fins el proper titular, el proper Ayllan o la propera foto corprenedora. Aleshores ens tornem a preguntar: Però perquè això no s’enfoca d’una altre manera d’una vegada per totes? Dilluns 19 de setembre comença una cimera de Nacions Unides a Nova York . Hi ha algú que pensa com nosaltres, perquè ha posat el tema com a treball central de la cimera. I malgrat tot , ja sabem –a aquestes cimeres tot arriba cuinat- que no hi haurà un gran canvi. Però dimarts hi ha marge per l’esperança. Dimarts és el dia en el que per un costat els països concreten els seus compromisos de la cimera i també és dia en que Obama ha convocat una cimera de caps d’estat per parlar sobre refugiats. Obama vol acabar el mandat fent un gest clar cap a les persones refugiades i vol que en surti algo  concret i tangible. I això és important perquè no hem arribat a...

En español aquí  :  _ _ _   El tema ens té una mica superats. Els veiem dia sí, dia també als diaris i televisió. Amb imatges que trenquen el cor. Amb històries personals que commouen. Amb accions en contra seva que no entenem. Faríem el que fos per ells. Veiem que podríem ser nosaltres i això ens toca l’essència més humana que tenim i ens surt el millor de nosaltres mateixos. I és que en aquella part més humana, l’essencialment humana, no hi ha distincions de sexe, religió, color de la pell o cultura. La part més humana ens connecta i ens permet entendre la humanitat de qualsevol altre. Després, la part racional alimentada per missatges i informacions dirigides intencionalment, ens faran pensar “racionalment” i dir que no els podem acollir, que no ens toca, que es carregaran Europa... en definitiva, que primer nosaltres! Fet que actua directament en contra de la nostra essència humana i cal identificar com a perillós. Un cop apartat el perill, i amb l’essènc...

Aquest final d’estiu, la ciutadania ha reaccionat i amb un clam unànime ha fet canviar d’opinió als responsables dels governs: SI!!  Si cal, que vinguin a casa!  Prou de gent ofegada,  prou infants morts a la platja, prou tanques i prou travetes de periodistes!  Aquesta reacció indignada, ha estat molt sincera i molt de cor, però... És racional? És lògica? I tant que ho és!  És lògic perquè són persones. Tothom­­­ té uns drets mínims i una dignitat només pel fet de ser persones. El que és il·lògic i inhumà és acceptar que nosaltres tenim drets i la resta no.  És lògic perquè èticament tenen dret a venir...., però en el cas dels sirians, hi tenen dret legalment com a refugiats.  És lògic que els rebem perquè mentre els migrants que arriben a Europa representen només un 0,07% de la població,mentre a països més pobres representen fins un 20%. Un 86% dels refugiats del món estan refugiats als paisos mes pobres del planeta. I fa temps que en...

En español aqui :  Article publicat a " El Periodico " el 16 d'agost de 2015. Podeu trobar l'article en el propi diari en aquest enllaç .  En ocasions són pràctiques il·legals. En altres, legals però ni èticament ni socialment responsables. D'una banda, condicions laborals absolutament indecent s. Jornades llarguíssimes, sous increïblement baixos que obliguen els treballadors a haver de viure en condicions infrahumanes i amb l'angoixa de perdre la feina. De l'altra, no paguen impostos. Mentre el ciutadà paga religiosament els seus impostos, ells no ho fan. Ni aquí ni enlloc, i això és competència deslleial . Això els col·loca, davant de la resta, en una situació de privilegi que no és justa. S'han de denunciar amb fermesa aquestes pràctiques i s'ha de ser implacable amb els seus responsables. I no. No estic pas parlant del top manta de les nostres ciutats. Parlo de les grans empreses multinacionals que operen a tot el món . Tenen les ...

(Versió original del article publicat en castellà al blog " Desigualdad " el 15 d'agost del 2015 d' Eldiario.es ) Els fets de Salou i la mort de Mor Sylla han tornat a posar sobre la taula el debat del top manta d’una manera dramàtica. Caldrà una investigació seriosa per determinar si l’actuació dels Mossos va ser correcta o proporcionada, o quin nivell de negoci o responsabilitat en ell tenia el senyor Sylla, però ens equivocarem si la nostra anàlisi dels fets s’acaba a Salou, a Catalunya o a l’Estat espanyol. Els manteros són el símbol perfecte d’un sistema de producció i consum internacionalitzat molt desigual i injust , del qual no volem veure la part més fosca. Sovint, els productes del top manta i els de les botigues més luxoses es produeixen als mateixos països i en les mateixes condicions de precarietat. Perquè els estats persegueixen la venda d’uns, mentre no hi ha un seguiment de com es produeixen els altres? Es pressuposa que hi ha un canal d...