La Creu del Sud

  Versión en castellano Succeeix poques vegades. I quan passa, ningú sabem molt bé com abordar-ho. Les consignes socials no existeixen per aquestes circumstàncies. I si la persona afectada és algú molt especial i conegut, és un còctel que no saps bé com sortirà. Però a vegades surt molt bé, tan bé, que sembla arribar a revertir la mateixa transcendència del moment. Això és el que està passant aquests dies amb l'Arcadi Oliveres. L'anunci fet, sense embuts ni anestèsia per ell i la seva família, de la seva malaltia terminal, ha sacsejat a mig país. I com deia, l'excepcionalitat de la situació i el carisma de la persona, han fet que tot s'hagi capgirat. La malaurada mort del seu fill fa uns anys, varen ensenyar a l'Arcadi, que els funerals poden ser guaridors, però és molt millor si tot plegat, ho podem fer abans del funeral. I acceptant la seva situació amb una enteresa, pròpia del personatge que ha set sempre, ha permès el retorn d'un petit percentatge de la grat...

  En castellano aquí:   _ _ _ El 5 d'Octubre va morir el meu pare. Al recordatori hi havia aquest text que li ha escrit la seva pròpia cadira de rodes. Estic disponible. Fa anys que estic ajudant al Jaume a anar amunt i avall. Arribant on ell no podia arribar sol. Li va costar veure, abans de conèixer-me, que jo podia ser una bona companya de viatge, però després ja hem estat inseparables fins avui. Ara ja torno a estar disponible. M’agradaria poder compartir vida amb algú altre com el Jaume.  Algú altre que com ell, no s’ha queixat mai de la malaltia. Algú que, malgrat la molèstia, no em doni la culpa de la llaga pel meu seient. Algú sempre afable i sempre disposat a somriure, com ell. I arribar a tot arreu on puguem arribar junts.  Algú amb la serenitat i tranquil·litat d’en Jaume. Sempre semblava estar en pau.  Algú a qui tothom s’acosti a demanar consell, xerrar o a escoltar, perquè el Jaume tenia aquest do de saber aconsellar tant si er...