He votat el 9N
Avui he votat. Ho he fet amb il•lusió. Amb sentiment de transcendència malgrat ens hagin volgut aigualir la fita. La transcendència a un acte no li dóna la llei sinó la intenció i el sentit dels que el fan. De tots els que avui votem. I demà, surti el que surti i orgullós d’haver-hi estat, sense oblidar els valors que ens han portat aquí i estiguem al país que estiguem, caldrà tornar a treballar. Caldrà seguir i tornar a mirar a la cara a les persones. Especialment a les que pateixen. Caldrà lluitar altre cop perquè no ens dilueixin els drets bàsics a casa nostra. I de manera especial, molt més especial, caldrà lluitar al costat de les persones que pateixen lluny de casa i del nostre país, les que no han tingut quasi mai CAP d’aquest drets, les que no han tingut mai cap o quasi cap oportunitat i per les que votar queda molt més enllà del que necessiten diàriament. Que cap frontera ens faci oblidar que tots som persones per igual. I que fins que tothom, a qualsevol racó no