He votat el 9N
Avui he votat. Ho he fet amb il•lusió. Amb sentiment de transcendència malgrat ens hagin volgut aigualir la fita.
La transcendència a un acte no li dóna la llei sinó la intenció i el sentit dels que el fan. De tots els que avui votem.
I demà, surti el que surti i orgullós d’haver-hi estat, sense oblidar els valors que ens han portat aquí i estiguem al país que estiguem, caldrà tornar a treballar.
Caldrà seguir i tornar a mirar a la cara a les persones. Especialment a les que pateixen.
Caldrà lluitar altre cop perquè no ens dilueixin els drets bàsics a casa nostra.
I de manera especial, molt més especial, caldrà lluitar al costat de les persones que pateixen lluny de casa i del nostre país,
les que no han tingut quasi mai CAP d’aquest drets,
les que no han tingut mai cap o quasi cap oportunitat
i per les que votar queda molt més enllà del que necessiten diàriament.
Que cap frontera ens faci oblidar que tots som persones per igual.
I que fins que tothom, a qualsevol racó
no tingui respectada la seva mínima dignitat com a persona,
cal que tots, estiguem al país que estiguem, lluitem per ells.
Sinó la nostra dignitat,
la que tenim i hem demostrat avui, votant malgrat tot i tothom,
la perdrem irremissiblement si una sola persona pateix lluny o a prop i no actuem per evitar-ho.
Estic content i feliç. Sí. Havia somniat aquest moment moltes vegades.
Però per mi no té sentit per si sol.
Ens cal estar tan arrelats a la pròpia identitat com oberts i lluitant per la dignitat i la justícia global.
Cap país ens pot fer oblidar el món, cap identitat ens pot fer oblidar les persones
La transcendència a un acte no li dóna la llei sinó la intenció i el sentit dels que el fan. De tots els que avui votem.
I demà, surti el que surti i orgullós d’haver-hi estat, sense oblidar els valors que ens han portat aquí i estiguem al país que estiguem, caldrà tornar a treballar.
Caldrà seguir i tornar a mirar a la cara a les persones. Especialment a les que pateixen.
Caldrà lluitar altre cop perquè no ens dilueixin els drets bàsics a casa nostra.
I de manera especial, molt més especial, caldrà lluitar al costat de les persones que pateixen lluny de casa i del nostre país,
les que no han tingut quasi mai CAP d’aquest drets,
les que no han tingut mai cap o quasi cap oportunitat
i per les que votar queda molt més enllà del que necessiten diàriament.
Que cap frontera ens faci oblidar que tots som persones per igual.
I que fins que tothom, a qualsevol racó
no tingui respectada la seva mínima dignitat com a persona,
cal que tots, estiguem al país que estiguem, lluitem per ells.
Sinó la nostra dignitat,
la que tenim i hem demostrat avui, votant malgrat tot i tothom,
la perdrem irremissiblement si una sola persona pateix lluny o a prop i no actuem per evitar-ho.
Estic content i feliç. Sí. Havia somniat aquest moment moltes vegades.
Però per mi no té sentit per si sol.
Ens cal estar tan arrelats a la pròpia identitat com oberts i lluitant per la dignitat i la justícia global.
Cap país ens pot fer oblidar el món, cap identitat ens pot fer oblidar les persones
Comentaris