La Creu del Sud

  CAT   ESP   ENG   FRA   POR   EUS   POR   DEU   ITA GRE ÀRAB Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2023. La realitat fa mesos que ens interpel·la. I amb impotència veiem, dia a dia, la situació a la Franja de Gaza. No és l'únic conflicte que hi ha al món, tot i ser probablement el més desigual. I ha estat temptador pensar que 2023 anys després podia tornar a néixer a Palestina, on va ser el primer pessebre, el de veritat. Betlem és a l'actual Cisjordània, i també és Palestina. I era molt llaminer tornar a fer néixer Jesús, un jueu, a Palestina. A la Franja de Gaza aquest cop. Així que al pessebre de casa, Jesús ha nascut a la Franja de Gaza. I neix com una demanda a la Pau entre totes les persones humanes. Tots els que ho hem col.laborat desitgem que us agradi, que us ajudi a entendre el Nadal de veritat i que us permeti reflexionar. Aquí teniu el vídeo amb la narració i a sota, hi

  ES Article publicat a social.cat el 20 de desembre del 2023, en resposta a aquest titular dels diaris de la setmana anterior.  Enllaç a "Demanen pena de mort pels corruptes catalans a Social.cat" Us ha sorprès el títol, oi? No m’estranya. No té cap ni peus. És evident. Per diverses raons.  Primer, perquè la pena de mort és cert que és legal a alguns països, però com a societat madura tenim assumit que no tenim el dret a matar a ningú. Segon, perquè el que hem de demanar és que ningú sigui corrupte, i carregar-se els corruptes no és cap garantia que els substituts/tes, no ho siguin. En tercer lloc, és xocant que ho centri només en els catalans. Agreuja la corrupció que siguin catalans? No, és una bestiesa. La corrupció va associada a unes pràctiques, no a un origen. Això seria racisme, discriminar per l’origen. I doncs, si és tan clar que aquest titular és una bestiesa, com pot ser que, al nostre interior, aquest altre titular de la setmana passada no ens desperti les m

ESP   Article publicat a Social.cat el 7 de juliol del 2023 Si al capdavant d’una botiga hi ha una persona professional, els productes no estan posats a l’atzar. Una persona experimentada sap que la seva botiga té llocs i alçades on les coses es venen més que en d’altres. I també sap que li interessa que comprem. Amb aquests paràmetres gestiona els clients cap a on més li interessa, cap als productes on té més marge o cap als que caduquen aviat.  M’agrada analitzar això quan vaig a una botiga o a un supermercat i comprovar com tots plegats acabem comprant coses que no teníem previstes. Fins i tot coses que no necessitem. I xarxes com ara Instagram o TikTok, són els nous aparadors de coses que no necessitem, però ens generen ganes de comprar-les. Els algoritmes ens presenten allò que més ens enganxa, de manera semblant a la dels comerciants amb les seves botigues.  Resumint, no comprem sempre el que volem o necessitem . Una compra conscient és un exercici complicat que demana a vegades

CAST  Article publicat el 18 de maig a Social.cat El seguiment de les sindicatures de greuges municipals em porta a assistir a plens dels 46 ajuntaments de Catalunya que tenen aquesta figura. Són els plens on els síndics i síndiques de greuges municipals (o defensores de la ciutadania en segons quins municipis) presenten els seus informes anuals. Aquest any he anat a tres presentacions en les quals els titulars de les sindicatures i defensories han decidit rebaixar el to de l’informe perquè el tema genera molta tensió als municipis. I això no és no perquè aquest any hi hagi eleccions. Que n’hi hagi ho complica, però el problema no és electoral, sinó estructural. I afecta equips de govern i també als grups de l’oposició. La feina de les sindicatures de greuges està ben feta, d’això no hi ha queixes, però explicar-la, es converteix en un problema. Això reflecteix un problema als consistoris. És cert que hi ha excepcions i que hi ha plens on és evident que hi ha un alt nivell de maduresa