La Creu del Sud

Sóc poc melòman. En general conec molt poca música. Avui he anat a un concert de violoncels. 21 violoncels i un piano. No ha estat un concert molt llarg. No he escoltat una obra de música espectacular, però l’orquestra sonava molt bé. Fins aquí, no hi ha res massa especial, però hi havia quelcom que cridava l’atenció i era semblant a la cara de tots els músics: l’atenció a la directora i la cara de concentració que tenien tots plegats. Cares especialment concentrades i especialment atentes. I des del costat del públic aquesta concentració i atenció resulta emotivament captivadora perquè una ullada ràpida et permet veure que els artistes són especialment diferents i diversos. Diversos d’edats, hi havia infants des de 3 anys fins a joves amb més de 20, tot i que tothom amb la mateixa atenció i concentració. L’edat no establia diferències en l’atenció i la concentració. Només les mides dels violoncels assenyalaven aquesta diversitat i plàsticament donaven la imatge de foto de família ...

CASTELLANO    El dissabte varem baixar amb tren, de Centelles a Barcelona amb el nostre fill i varem començar a fer pràctiques perquè ell algun dia pugui anar sol a Barcelona. Nosaltres anàvem una mica al darrera i miràvem qué anava fent després d’haver-li explicat tot el que havia de fer. En Joan té 13 anys i té la Sd. de Down. Encara que ho podrà fer quasi tot,..li costarà una mica més que als altres i l’aprenentatge serà mes lent. Però, com ens passa moltes vegades, ... vàrem veure qué això costaria més del que pensàvem. I no nomes pel Joan, sinó pel propi sistema de rodalies de la RENFE.    A Centelles han suprimit la venda de bitllets i l’estació té un horari reduït. És manté un bar obert algunes hores, però només serveix (quan esta obert) per donar aixopluc a una màquina expenedora de bitllets i als viatgers que no tenen altre lloc on aixoplugar-se. Amb algú que vengués bitllets a l’estació hauria estat més senzill. La primera vegada que en Joan comprés e...

(Versión en castellano) Fa dies que en Joan esta molt motivat i il·lusionat en córrer un cross. L’han organitzat a l’escola i sembla que han sabut motivar els nanos molt be. Ens feia angunia, com sempre, perquè evidentment ell no pot córrer tot el cross i no sabem molt bé com s’ho prendrà. La seva discapacitat el limitarà per fer-lo tot sencer. Avui hem anat els dos, pare i mare, a veure’l Per córrer el cross, s'ha volgut vestir amb la samarreta del Barça. El cross no era molt llarg, uns 800 m i han començat els més petits, desprès els de 1r i 2n i el tercer torn era el seu. Els dels cursos superiors corrien el quart i últim cross. Estava a la sortida preparat amb molta anticipació com si hagués de córrer 100 metres. Concentrat. Han trigat una mica a sortir fins que estigues tot apunt. Hi havia força públic. I mentre esperàvem, els seus companys de l’any passat que l’han vist (aquest any ha repetit curs) l’han començat  animar. Era bonic. Han conviscut bastants anys amb e...