La Creu del Sud

En castellano aquí: CAST L’any 2012, a l’informe “La trampa de l’Austeritat” elaborat per Oxfam Intermón, es comparava la crisi que s’estava iniciant a occident amb les anomenades “polítiques d’ajust estructural” que va patir Sud-Amèrica, Àfrica o Àsia als anys 80. Aleshores dèiem que tenia unes similituds més que sospitoses. I que les conseqüències probablement també ho serien. Anticipàvem que la desigualtat després de la crisi seria molt més gran, que a Europa hi hauria entre 15 i 25 milions de persones pobres més que llavors, i que Europa necessitaria entre 20 i 30 anys per a recuperar-se com ja havia succeït a les regions i països del Sud. El darrer informe que presenta l’organització Oxfam Intermón aquest gener tot just abans de la cimera de Davos d’aquest any, “Benestar públic o Benefici privat?” confirma que passats 10 anys de l’inici de la crisi, els resultats han estat els que s’anunciaven malgrat les dures crítiques per alarmisme que en aquell moment feien alguns a l

Article publicat al Diari Ara el 21 de gener del 2019  L’impost de successions ha capitalitzat recentment una part del debat polític. S’ha discutit si era massa o massa poc, si comparativament és injust que a Catalunya es pagui més que en altres zones de l’estat espanyol o si calia suprimir-lo per heretar béns o diners sense despeses. Tot amb el debat de fons de si l’herència té sentit èticament o no, pel fet que heretar vol dir rebre uns béns i diners -pel sol fet de ser familiar- fruit del treball d’altri. I mentre aquests ingredients alimenten el debat, el darrer informe d’Oxfam Intermón ens demostra que el veritable impost de successions és altíssim, invisible i implacable. El veritable impost de successions no afecta l’habitatge, el patrimoni o la terra. El veritable impost de successions és que majoritàriament heretem les mateixes oportunitats que han tingut els nostres pares. Això s’agreuja especialment ara, després de la crisi. I aquesta herència no està gravada eco

En castellano aquí CAST Aquestes dates de Nadal, àpats a banda, segueixen caracteritzant-se també per tradicions i manifestacions de cultura popular com per exemple els pessebres. Son elements vius que han transcendit el primer pessebre que va fer Sant Francesc d’Assis a Greccio l’any 1223. Era un pessebre vivent i avui es conserva aquesta tradició a molts pobles i ciutats. Els seus naturals successors son els pessebres de figures senzilles que hi ha a la majoria de llars. A les fires de Santa Llúcia trobareu tot el que cal per fer un pessebre: figures, suro, molsa i tot tipus de material per acabar-lo. Els pessebres tenen algunes variants d’autèntica passió per part especialment de les associacions de pessebristes i de persones per les quals cada any el pessebre és un repte. Des dels diorames a pessebres impressionants farcits de feina i detalls o pessebres forjats dalt d’un cim, en son algunes de les seves variants més treballades. Fa uns anys treballant al “Chaco” Bolivià, e

En castellano aquí:    _ _ _ Tancar l'any sempre és moment de fer balanç. Fent una ullada al que heu trobat en aquest blog durant el 2017 veureu que hi ha 20 entrades, gairebé dues per mes. D'aquestes 20 entrades, una quarta part són sobre migracions en algun vessant, un altre quarta part són sobre cooperació, i una cinquena part sobre activisme. La resta, és de temes diversos entre els quals hi ha el text del funeral del meu pare i el pessebre de cada any . Els 8 més llegits entre el català i el castellà han estat aquests: 1. Nadal 2018:La meva visió d'aquest Nadal El #PessebrePlaymobyl acaba sent sempre l'article més llegit i el vídeo "animat" que l'acompanya també té molt èxit. És un exercici d'imaginació que consisteix a pensar on podria haver nascut Jesús si ho hagués fet aquest 2018. Aquest any és el #PlaymobilKelly perquè imagino que jesús neix a una habitació de la neteja d'un gran hotel mentre la seva mare treballava en condici