La Creu del Sud

Aquesta setmana santa he vist a més d'un lloc comparacions entre el que va passar fa 2.000 anys i el que passa avui a Catalunya. Força acudits i tuits feien servir aquest paral·lelisme. El Nadal també dóna fàcilment aquest joc i permet fer paral·lelismes i per això jo mateix faig pessebres adaptats. Independentment de les creences, la Pasqua de fa 2.018 anys no deixa de ser una reacció desproporcionada d'un estat molt fort, primer contra una persona i després contra els seus seguidors, que posaven en risc els fonaments d'un imperi amb les seves idees. L'actitud dels seus governants, la interpretació esbiaixada de la seva justícia en funció dels interessos polítics del moment i la força que dóna tenir un conjunt de persones armades al servei del poder, són les claus d'aquest tipus de resposta per part del poder. És lògic que hi vegin paral·lelismes. Els que intenten travessar la frontera des d'Àfrica cap a Europa també els hi veuen. I els hi veuen els familia...

CASTELLANO    El dissabte varem baixar amb tren, de Centelles a Barcelona amb el nostre fill i varem començar a fer pràctiques perquè ell algun dia pugui anar sol a Barcelona. Nosaltres anàvem una mica al darrera i miràvem qué anava fent després d’haver-li explicat tot el que havia de fer. En Joan té 13 anys i té la Sd. de Down. Encara que ho podrà fer quasi tot,..li costarà una mica més que als altres i l’aprenentatge serà mes lent. Però, com ens passa moltes vegades, ... vàrem veure qué això costaria més del que pensàvem. I no nomes pel Joan, sinó pel propi sistema de rodalies de la RENFE.    A Centelles han suprimit la venda de bitllets i l’estació té un horari reduït. És manté un bar obert algunes hores, però només serveix (quan esta obert) per donar aixopluc a una màquina expenedora de bitllets i als viatgers que no tenen altre lloc on aixoplugar-se. Amb algú que vengués bitllets a l’estació hauria estat més senzill. La primera vegada que en Joan comprés e...

El 8 de Juliol va fer dos anys. No, no parlo de cap dels meus fills. Parlo del país mes jove del mon, Sudan del Sud. Després d’una llarga i cruenta guerra, un referèndum els va donar la independència (98% de vots a favor). Es un estat en bolquers. No existeix pràcticament res. Els seus habitants han sobreviscut els darrers anys amagats o en camps de refugiats als països veïns. La seva única font d’ingressos es el petroli (98% del PIB), però l’oleoducte passa per Sudan del Nord que no esta disposat a facilitar les coses. Actualment com que no s’han posat d’acord amb el preu, no s’està extraient petroli i per tant el govern de Sudan del Sud, no ingressa res. La vulnerabilitat de la seva població es total. Molts dels seus infants moren de gana. I la sequera agreuja la situació de base. Un exemple: la professió mes cotitzada és arreglar les eines del camp. Una eina del camp es un tresor, perquè no hi ha diners per comprar-ne de noves. I el que es mes greu..si tinguessin diners, tampoc ...

Aquest mes les administracions comencen a dissenyar els seus pressupostos. També el meu ajuntament, el de Centelles. Feina ben difícil ara que els ingressos han baixat radicalment. El pagament del deute a què ens ha portat aquesta economia especulativa en què vivim, deixa poc marge de maniobra als comptes locals. Amb tot, si poguéssim saber com s’elaboren els pressupostos i sentíssim les prioritats que cadascú posa sobre la taula, segurament tothom tindria més clar a qui votar. I si algú, a més, estès disposat a elaborar participativament el pressupost, podríem explicar amb més temps i arguments per què és important mantenir algunes partides com la de cooperació internacional, partida que l’any passat, en el pressupost de Centelles va ser desproporcionalment retallat. Malauradament no va ser l’únic ajuntament o govern que ho va fer-ho. Retallar la cooperació ha estat fàcil i indolor ja que es veu com una despesa només per temps de vaques grasses. Una bona gestió és important, per...