Setmana Santa i procés català
Aquesta setmana santa he vist a més d'un lloc comparacions entre el que va passar fa 2.000 anys i el que passa avui a Catalunya. Força acudits i tuits feien servir aquest paral·lelisme. El Nadal també dóna fàcilment aquest joc i permet fer paral·lelismes i per això jo mateix faig pessebres adaptats.
Independentment de les creences, la Pasqua de fa 2.018 anys no deixa de ser una reacció desproporcionada d'un estat molt fort, primer contra una persona i després contra els seus seguidors, que posaven en risc els fonaments d'un imperi amb les seves idees. L'actitud dels seus governants, la interpretació esbiaixada de la seva justícia en funció dels interessos polítics del moment i la força que dóna tenir un conjunt de persones armades al servei del poder, són les claus d'aquest tipus de resposta per part del poder.
És lògic que hi vegin paral·lelismes. Els que intenten travessar la frontera des d'Àfrica cap a Europa també els hi veuen. I els hi veuen els familiars i companys dels joves d'Altsasu. I els sirians que fa mesos que són bombardejats pel seu govern a Guta també hi troben paral·lelismes. I els refugiats i la població del llac Txad perseguits per Boko Haram i castigats per l'estratègia de defensa dels soldats txadians. I l'Helena Maleno. I els que estan patint l'acció de les "maras" a El Salvador. I també els hi veuen els Rohingyes a Miannar. I a Palestina. I fins i tot els veuen segurament les persones que lluiten pel soterrament de les vies de l'AVE a Múrcia que fa més de 200 dies que dura.
Quan parlem d'una situació d'abús de poder, de manca de justícia i d'ús de la força per part d'un cos armat, trobem fàcilment moltes situacions semblants per tot arreu del planeta.
I si a més de mirar l'àmbit geogràfic, tenim en compte també l'àmbit temporal i pensem en 2.000 anys d'història, faltaria espai per recollir en quantes ocasions la gent ha sentit algun paral·lelisme entre la seva situació i la setmana santa. A mi cada setmana santa se'm fan presents uns quants "Jesús" arreu del món que són o han estat empresonats i torturats. I uns quants assassinats. I això tan sols per voler un canvi just, per tenir idees diferents o per demanar que no fem malbé el planeta.
Els paral·lelismes amb el procés i el que va passar fa 2000 anys són lícits però cal que tinguin en compte que el món i la història és molt ample i que també hi ha moltes altres lluites justes.
Aixecar la mirada dóna amplitud i situa la lluita pròpia al seu punt. Fins i tot, descobrir que no és ni de lluny l'única, ni la més flagrant, li pot donar més sentit a la pròpia lluita.
Independentment de les creences, la Pasqua de fa 2.018 anys no deixa de ser una reacció desproporcionada d'un estat molt fort, primer contra una persona i després contra els seus seguidors, que posaven en risc els fonaments d'un imperi amb les seves idees. L'actitud dels seus governants, la interpretació esbiaixada de la seva justícia en funció dels interessos polítics del moment i la força que dóna tenir un conjunt de persones armades al servei del poder, són les claus d'aquest tipus de resposta per part del poder.És lògic que hi vegin paral·lelismes. Els que intenten travessar la frontera des d'Àfrica cap a Europa també els hi veuen. I els hi veuen els familiars i companys dels joves d'Altsasu. I els sirians que fa mesos que són bombardejats pel seu govern a Guta també hi troben paral·lelismes. I els refugiats i la població del llac Txad perseguits per Boko Haram i castigats per l'estratègia de defensa dels soldats txadians. I l'Helena Maleno. I els que estan patint l'acció de les "maras" a El Salvador. I també els hi veuen els Rohingyes a Miannar. I a Palestina. I fins i tot els veuen segurament les persones que lluiten pel soterrament de les vies de l'AVE a Múrcia que fa més de 200 dies que dura.
Quan parlem d'una situació d'abús de poder, de manca de justícia i d'ús de la força per part d'un cos armat, trobem fàcilment moltes situacions semblants per tot arreu del planeta.
I si a més de mirar l'àmbit geogràfic, tenim en compte també l'àmbit temporal i pensem en 2.000 anys d'història, faltaria espai per recollir en quantes ocasions la gent ha sentit algun paral·lelisme entre la seva situació i la setmana santa. A mi cada setmana santa se'm fan presents uns quants "Jesús" arreu del món que són o han estat empresonats i torturats. I uns quants assassinats. I això tan sols per voler un canvi just, per tenir idees diferents o per demanar que no fem malbé el planeta.Els paral·lelismes amb el procés i el que va passar fa 2000 anys són lícits però cal que tinguin en compte que el món i la història és molt ample i que també hi ha moltes altres lluites justes.
Aixecar la mirada dóna amplitud i situa la lluita pròpia al seu punt. Fins i tot, descobrir que no és ni de lluny l'única, ni la més flagrant, li pot donar més sentit a la pròpia lluita.
Comentaris