Jesús neix fill de riders

 CAT ESP ENG FRA POR EUS SWE DEU ITA GRE HOL ÀRAB 

On hauria nascut Jesús si ho hagués fet aquest any 2025? Tristament, tindria massa opcions per néixer entre els més vulnerables: guerres, pobresa, genocidis, abusos de poder, inhumanitat, destrucció mediambiental, dirigents polítics impresentables, etc. I podria escollir qualsevol part del món, també aquí, a casa nostra.
La Maria i el Josep del pessebre d’enguany que són una parella de riders. Una parella de repartidors disposats a treballar tantes hores com calgui i de la manera que calgui, per tirar endavant. 
Desitgem que el pessebre ens ajudi a recuperar el veritable sentit de Nadal. Que se sumi a tots els esforços de moltes persones,
per respectar tots els éssers humans independentment del seu origen, 
per no ignorar ni menysprear els drets de ningú, i 
per tractar a tothom qui ens envolta més humanament. 
I que si això no passa, ens mobilitzem!
Tots els qui hem dedicat hores a pensar-lo i fer-lo, desitgem que us agradi, i sobretot que us ajudi a entendre i a reflexionar sobre què és el Nadal de veritat. I fixeu-vos en la cançó (tant en la música com en la lletra), feta expressament per a aquest pessebre, és preciosa!

Aquí teniu el vídeo amb la narració (amb subtítols en 12 idiomes) i, a sota, hi trobareu el text, les fotografies del pessebre, la informació complementària, i una galeria de fotos i l'enllaç a tots els pessebres des de l'any 2009.

Josep i Maria han arribat a la ciutat. Han passat mesos tancats a un centre a les illes Canàries. L’estada s’ha anat allargant per la incapacitat i la inhumanitat dels partits polítics i per les seves contínues picabaralles. 

Trobar habitatge a la ciutat és impossible, i encara més difícil per a migrants sense papers. Sense lloc on viure i sense feina, han acabat vivint i dormint al ras, a un parc. Els seus estudis universitaris i la seva formació no els han servit de res. No s’han pogut empadronar perquè molts ajuntaments hi posen molts entrebancs. No tenen papers, però volen treballar. I Maria està embarassada. 

Els han proposat fer de repartidors i han dit que sí. Estan disposats a tot per poder viure dignament i aquesta és una de les poques sortides a què aferrar-se. Com que no tenen papers han de treballar amb la llicència d’un altre rider. Maria n’ha trobat una que li cedeix la seva autorització de franc, però Josep només ha aconseguit una llicència d’un noi a qui haurà de pagar un percentatge de tot el que guanyi.

Els han deixat una bicicleta i n’han comprat una altra molt barata a Wallapop. També han hagut de comprar l’equipament, ja que l’empresa no els dona ni la motxilla. Les bicicletes no són elèctriques i, per tant, ells estan en desavantatge amb altres companys. Es fan un tip de fer serveis, perquè per aconseguir un sou mínim cal fer moltes hores i tenir sort. Algunes propines esporàdiques els permeten tenir uns ingressos extres i sobreviure.

S’acosta el dia del naixement, però continuen treballant tots dos. Maria fa menys serveis perquè tot li costa molt més. Josep ho compensa treballant més hores.

A mitjanit, Maria s’ha posat de part. Han avisat una ambulància, però com que el parc on dormen està tancat, els serveis mèdics no hi poden arribar. Ha parit amb l’ajut de tots els que dormen allí. Tothom s’ha activat i, durant tota la nit, els han acompanyat, i ofert i ajudat tot el que han pogut. 

De bon matí, quan han obert el parc, els han pogut portar a un hospital i després d’un reconeixement mèdic, els han donat l’alta a tots dos: mare i fill.

La notícia s’ha escampat pel món rider, per tota la ciutat a través de ràdios i diaris. Els col·legues  els han aconseguit trobar una habitació on instal·lar-se uns quants mesos. Gràcies a la notícia molta gent han conegut millor la feina dels riders i ara, quan han sabut en quines condicions treballen, la majoria dels clients els tracten millor. De retruc, el govern en veure el ressò dels fets, s’ha vist obligat a no dificultar tant els empadronaments. 

Finalment, el 6 de gener els han deixat empadronar. I també el mateix dia 6, el Parlament ha aprovat una modificació de la llei d’estrangeria que agilitza la regularització de les persones sense papers perquè puguin treballar i tenir una vida digna. Coincidint amb això les empreses dels riders han fet un primer pas i han decidit facilitar a tots els repartidors l’equipament mínim per treballar.

A l’infant, li han posat de nom Jesús.

Des de Betlem, per TV Betlem, Laia Bonet

 

 

MÉS INFORMACIÓ

PESSEBRES DELS DARRERS ANYS

Podeu trobar tots els pessebres dels darrers anys en aquest enllaç: TOTS ELS PESSEBRES


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Albània. Nadal 2024

Esperança? En què?