La Creu del Sud

en castellano lo podeis encontrar aquí: CAST Feia un fred hivernal a l’andana de l'estació de Vic com acostuma a passar. Pujàvem al tren i tancàvem les portes tot seguit, perquè a dintre s'hi estava bé. El tren era quasi buit perquè començava allí mateix. Ens vàrem asseure espaiats per tot el vagó esperant l'hora de sortida. Els seients buits ens servien per deixar abrics, bosses o maletes. El viatge pintava realment plàcid i agradable. A la primera parada, Balenyà, va pujar força gent. Es van distribuir pel vagó perquè encara hi havia força seients buits. Malgrat tot, els nois de les maletes varen haver de treure-les i posar-les al compartiment de dalt. Els vàrem ajudar. Jo vaig haver de recollir els papers que tenia al seient del costat. Una noia es va fer l'orni i va continuar amb els peus sobre el seient del davant. A Centelles, dues parades després, va pujar molta més gent. Era la fira de la tòfona i era hora de tornar cap a Barcelona. L'arribada de no...

En castellano aquí:  CAST M'explicava un company (1) que una vegada havia anat a reunir-se amb uns ancians prop de la frontera de Somàlia. El paisatge era ple de dunes, que el vent movia sempre capritxosament, tapant fins i tot molt sovint la carretera. -Vinc de l'altra banda de la frontera -va dir el company per iniciar la conversa-. - "Quina frontera?" va respondre l'ancià mirant-se les dunes. Sovint aquestes preguntes i intuïcions ens serveixen per adonar-nos de fets que per habitual han deixat de cridar-nos l'atenció, però que no són gens normals. Que és una frontera? Qui la marca? De què serveix una frontera per les dunes, el vent, el sol, la lluna, els estels o la pluja? "Quina frontera?" La seva resposta condensava tota aquesta reflexió. No era ignorància, sabia de sobres les morts que aquella frontera havia generat. Com ho sabem nosaltres. Aquella i tantes altres fronteres. L'informe "Vida en la necrofrontera" de ...

En castellano aquí:    _ _ _ Article publicat en castellà al blog Migrados de El Pais Avui l' Helena Maleno  tornarà davant el jutge marroquí. Amb preocupació. Pensant en els seus fills segurament. Amb la por de saber que pot ser que acabi a la presó. Acusada d'alguna cosa que no solament no ha comès, sinó que odia: la tracta de persones. Creu com tots nosaltres que les persones migrants no deixen els seus drets a la porta de la seva casa quan marxen, sinó que els porten a la seva motxilla. Creu que tot el que abusa de les persones vulnerables perd la seva dignitat com a persona i la seva legitimitat com a ciutadà. I mentre li preocupa tot això, li vindran a la ment rostres i històries. Dels nois que va veure ahir refugiats a les muntanyes del Marroc, per exemple, i que expressaven la por en la seva cara. La por barrejada amb l'esperança de saltar algun dia la tanca o l'estret i tenir una vida millor. També els rostres de qui va conèixer i no tornarà a veure ma...

La Plataforma Stop Mare Mortum que va sorgir com a reacció de la ciutadania catalana a les morts de 800 persones del diumenge 19 d’abril del 2015 a la Mediterrània que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. Morts que es sumaven a altres centenars del dies precedents i que semblaven no fer reaccionar ni a la UE ni als seus estats. Stop Mare Mortum ha fet un manifest , ha convocat concentracions i a poc a poc s’ha anat consolidant. La necessitat de continuar donant resposta i exigir solucions ha portat a fer una jornada de formació per ajudar-nos a decidir quins han de ser els nous passos i l’estratègia. A les jornades han participat moltes persones expertes en temes de migracions, de dret d’asil, de politiques europees i d’estats, dels drets de refugiats i dels “no” drets dels immigrants. Entre d’altres n’han parlat, Carles Solà, Dolors Ferrer, Mª Helena Bedoya, Estel·la Pareja, Silvia Morgades, Nuria Camps, Gemma Pinyol i Jordi Armadans. ...

Per camins sinuosos i cíclics. Així ha evolucionat històricament la Humanitat. Hem avançat i retrocedit i tornat a començar. I enmig d'aquest vaivé hi ha conceptes que, quan aparentment semblaven arrelats, acaben sent arrencats del soca-rel segons d’on bufa el vent. Aquest és el cas dels maltractats drets humans que s'amplien o retallen segons siguin els interessos econòmics, polítics o geoestratègics dels estat en cada moment. La mort de milers de persones que buscaven una vida millor en el seu camí cap a Europa ens ha de fer pensar en aquesta direcció. Contemplem decisions polítiques que fonamenten els seus arguments en càlculs electorals i econòmics; en explicacions al voltant a la por i a la prevenció mentre ignoren el conceptes de dignitat humana. Assistim també arguments que tendeixen a limitar la seva anàlisi temporal i geogràficament. El problema no comença en el moment que les persones pugen al vaixell ni comença precisament a la platja. El problema comença en el m...