Quina frontera?
M'explicava un company(1) que una vegada havia anat a reunir-se amb uns ancians prop de la frontera de Somàlia. El paisatge era ple de dunes, que el vent movia sempre capritxosament, tapant fins i tot molt sovint la carretera.
-Vinc de l'altra banda de la frontera -va dir el company per iniciar la conversa-.
-"Quina frontera?" va respondre l'ancià mirant-se les dunes.
Sovint aquestes preguntes i intuïcions ens serveixen per adonar-nos de fets que per habitual han deixat de cridar-nos l'atenció, però que no són gens normals. Que és una frontera? Qui la marca? De què serveix una frontera per les dunes, el vent, el sol, la lluna, els estels o la pluja?
"Quina frontera?" La seva resposta condensava tota aquesta reflexió. No era ignorància, sabia de sobres les morts que aquella frontera havia generat. Com ho sabem nosaltres. Aquella i tantes altres fronteres.
L'informe "Vida en la necrofrontera" de "Caminando Fronteres" parla amb testimonis de la realitat del que passa a la frontera sud. Realitat que si no fos per gent com ells, ignoraríem. I ara més, ja que els governs estan aconseguint, que no hi hagi ulls que vegin ni fotos que denunciïn.
"Quina frontera?" Llegint l'informe podríem contestar senzillament a l'ancià: la frontera dels drets. A un costat n'hi ha. A l'altre hi ha el dret a fer qualsevol cosa amb les persones.
Els primers 4 mesos de l'any han desaparegut a l'estret 1.020 persones. De 816 no ha aparegut el cadàver ni en sabem res de res. Us imagineu una tragèdia a casa nostra que matés 1.020 persones? i que fos impos
sible saber res de 816? Us imagineu el soroll que es faria? Les manifestacions que hi hauria? Els governs que caurien?
O dit d'una altra manera, us imagineu el patiment en silenci dels familiars de les 816 persones de les quals no se sap res? Van pujar realment a una barca? Quin dia? Perquè no els varen anar socorre? Segur que eren a la barca? Perquè ho van fer?
I mentrestant, els governs europeus només pensen a arrestar capitanes que salven vides, impedir que els vaixells de rescat salpin o posen traves a les entitats com Salvament Marítim a qui han tallat les ales recentment.
"Quina frontera?" La que només torna a 2 de cada 10 persones que hi moren. La que ha vist morir ja més de 1000 persones en 4 mesos. La que ara que arriba l'estiu veurà que seran més els que ho intentaran. La que veu que els governs segueixen girant l'esquena a la realitat i a la vida.
Seguirem lluitant perquè aquests espais que NO són fronteres pel vent, la pluja, el sol, la lluna, els estels i per les dunes, tampoc ho siguin per les persones.
--------------
Més informació:
(1) Anècdota extreta del llibre "El buen Dios" del gran company d'Oxfam Intermón JuanJo Tarrès (@Africaencolores)
-Vinc de l'altra banda de la frontera -va dir el company per iniciar la conversa-.
-"Quina frontera?" va respondre l'ancià mirant-se les dunes.
Sovint aquestes preguntes i intuïcions ens serveixen per adonar-nos de fets que per habitual han deixat de cridar-nos l'atenció, però que no són gens normals. Que és una frontera? Qui la marca? De què serveix una frontera per les dunes, el vent, el sol, la lluna, els estels o la pluja?
"Quina frontera?" La seva resposta condensava tota aquesta reflexió. No era ignorància, sabia de sobres les morts que aquella frontera havia generat. Com ho sabem nosaltres. Aquella i tantes altres fronteres.
L'informe "Vida en la necrofrontera" de "Caminando Fronteres" parla amb testimonis de la realitat del que passa a la frontera sud. Realitat que si no fos per gent com ells, ignoraríem. I ara més, ja que els governs estan aconseguint, que no hi hagi ulls que vegin ni fotos que denunciïn.
"Quina frontera?" Llegint l'informe podríem contestar senzillament a l'ancià: la frontera dels drets. A un costat n'hi ha. A l'altre hi ha el dret a fer qualsevol cosa amb les persones.
Els primers 4 mesos de l'any han desaparegut a l'estret 1.020 persones. De 816 no ha aparegut el cadàver ni en sabem res de res. Us imagineu una tragèdia a casa nostra que matés 1.020 persones? i que fos impossible saber res de 816? Us imagineu el soroll que es faria? Les manifestacions que hi hauria? Els governs que caurien?
O dit d'una altra manera, us imagineu el patiment en silenci dels familiars de les 816 persones de les quals no se sap res? Van pujar realment a una barca? Quin dia? Perquè no els varen anar socorre? Segur que eren a la barca? Perquè ho van fer?
I mentrestant, els governs europeus només pensen a arrestar capitanes que salven vides, impedir que els vaixells de rescat salpin o posen traves a les entitats com Salvament Marítim a qui han tallat les ales recentment.
"Quina frontera?" La que només torna a 2 de cada 10 persones que hi moren. La que ha vist morir ja més de 1000 persones en 4 mesos. La que ara que arriba l'estiu veurà que seran més els que ho intentaran. La que veu que els governs segueixen girant l'esquena a la realitat i a la vida.Seguirem lluitant perquè aquests espais que NO són fronteres pel vent, la pluja, el sol, la lluna, els estels i per les dunes, tampoc ho siguin per les persones.
--------------
Més informació:
- Informe "Vida en la necrofrontera" de "Caminando Fronteras"
- Solo se han recuperado los cuerpos de un 25% de las 1.020 personas fallecidas en la frontera española de ElDiario.es
(1) Anècdota extreta del llibre "El buen Dios" del gran company d'Oxfam Intermón JuanJo Tarrès (@Africaencolores)
Comentaris