Estic disponible
El 5 d'Octubre va morir el meu pare. Al recordatori hi havia aquest text que li ha escrit la seva pròpia cadira de rodes.
Estic disponible. Fa anys que estic ajudant al Jaume a anar amunt i avall. Arribant on ell no podia arribar sol.
Li va costar veure, abans de conèixer-me, que jo podia ser una bona companya de viatge, però després ja hem estat inseparables fins avui.
Ara ja torno a estar disponible. M’agradaria poder compartir vida amb algú altre com el Jaume.
- Algú altre que com ell, no s’ha queixat mai de la malaltia.
- Algú que, malgrat la molèstia, no em doni la culpa de la llaga pel meu seient.
- Algú sempre afable i sempre disposat a somriure, com ell. I arribar a tot arreu on puguem arribar junts.
- Algú amb la serenitat i tranquil·litat d’en Jaume. Sempre semblava estar en pau.
- Algú a qui tothom s’acosti a demanar consell, xerrar o a escoltar, perquè el Jaume tenia aquest do de saber aconsellar tant si era de números, com d’idees, com d’opcions vitals.
- Algú que al llit em tingui també al seu costat i em faci servir de tauleta de nit com ell.
També m’agradaria que em portés molta gent diferent com el portaven a ell; amics, companys de feina, coneguts i sobretot una família que sempre estava al seu voltant. I, si pot ser, que tingui una companya vital, infatigable i abnegada, com la Mercè que sempre, sempre, hi era.
Si sabeu d’algú així, estic disponible.
Bon viatge Jaume. Un plaer haver estat al teu costat tots aquests anys.
Comentaris