Top manta: desigualtat global, injustícia local
(Versió original del article publicat en castellà al blog "Desigualdad" el 15 d'agost del 2015 d' Eldiario.es )
Els fets de Salou i la mort de Mor Sylla han tornat a posar sobre la taula el debat del top manta d’una manera dramàtica. Caldrà una investigació seriosa per determinar si l’actuació dels Mossos va ser correcta o proporcionada, o quin nivell de negoci o responsabilitat en ell tenia el senyor Sylla, però ens equivocarem si la nostra anàlisi dels fets s’acaba a Salou, a Catalunya o a l’Estat espanyol.
Es pressuposa que hi ha un canal de producció i distribució lícit i un altre il·lícit però algunes dades ens indiquen que el comerç internacional s’assembla més del que creiem a un top manta a gran escala. Així, el 65% dels diners que es perden a l’Àfrica són per elusió d’impostos de les empreses transnacionals. A nivell mundial, més del 50% del comerç internacional “passa” per un paradís fiscal. No fa ni quatre mesos que Oxfam Intermón vam treure un informe “Drets que pengen d’un fil” per explicar la situació d’explotació a les fàbriques tèxtils de Centramèrica, similars a les de moltes empreses a Xina o Bangladesh. I un altre explicant que les empreses del Ibex35, al 2012 varen pagar una mitjana de 3,8% de l’impost de societats quan havien de pagar un 30%. De totes aquestes empreses en sabem noms i cognoms.
Des de l’1 de juliol i com a conseqüència directa de la llei mordassa el top manta és delicte i pot suposar 600 euros de multa. Si no pots pagar-la, de sis mesos a dos anys de presó o fins i tot l’expulsió del país. Cert que pel circuït informal dels manteros es “perden” alguns diners a casa nostra. Però el mateix dia que moria el senyor Sylla, sortia de presó un gran empresari acusat de corrupció, un ex-tresorer imputat feia vacances a la seva casa de muntanya i ens assabentàvem que desprès de 6 anys, potser aviat hi haurà judici del cas Palau. Lleis favorables i advocats per a uns. Cap oportunitat, cap complicitat per a altres.
Si comparem delictes i volums defraudats aquí i arreu, i el que els hi acaba suposant a uns i a altres, entendrem nítidament el concepte d’injustícia.
Mentre no prenguem consciència del caràcter global de molts dels nostres problemes “locals” no podrem abordar-los correctament. És un error seguir fent-nos creure que amb lleis i càstigs locals o nacionals aturarem dinàmiques internacionals.
Són polítiques miops les que ens parlen “primer els de casa” i de “netegem” les nostres ciutats. És irresponsable aprovar i promoure certes polítiques d’internacionalització empresarial, o donar suport a institucions i acords econòmics i financers internacionals sense assumir que provocaran encara més efectes “col·laterals” a casa nostra. Exigim tots plegats, sous i condicions de treball justes arreu i que les empreses paguin els seus impostos per sostenir sistemes sanitaris i educatius de qualitat arreu, eliminem els paradisos fiscals i combatem de debò les desigualtats. Probablement això acabi amb el 80% del top manta. No és impossible. Molts i moltes hi treballem.
Comentaris