Que passa a Bangui?

La República Centreafricana es poc coneguda. Potser recordeu el nom de Bangui, la capital, i la cruel guerra entre “musulmans i cristians” que hi va haver al 2013.
Com en la majoria de conflictes internacionals, mai ens acabem d’assabentar de què va passar realment, ni per què, ni tenim més dades del país, ni sabem què passa amb la gent després dels esclats de violència. Els períodes de post-conflicte per les ONGD són un dels pitjors maldecaps perquè poden formar part de la solució, o generar nous problemes.

Els barris de Bangui continuen deserts. Les cases destrossades i ningú ha tret les restes de cotxes cremats. La vegetació que ho va envaint tot revela que la destrucció no és recent.
La gent segueix en camps de refugiats que tenen un denominador comú: la por i l’abandonament internacional.
La por és el pitjor i el més bloquejant de tots els sentiments. Però no es pot recriminar que tinguin por els que han viscut els actes de violència més cruels.
L’arma més efectiva de qualsevol guerra, no es cap fusell, ni bomba; l’arma més efectiva és la por. I la gent viu amb por. Ningú vol tornar on vivia. Per no recordar el que allí va passar, però sobretot per por que torni a passar.
Les comunitats sovint desconeixen que hi ha en realitat darrere l’odi de l’altre bàndol, i ara totes les persones de bona voluntat dels dos bàndols tenen por de les de l’altre. No és fàcil tornar a confiar amb tanta mort pel mig.
Oxfam Intermón hi treballem acompanyant aquestes comunitats oblidades en el seu esforç de recuperar certa normalitat i reconstruir la confiança. Els donem suport en generar les mínimes seguretats (mesures de protecció que ells escullen), proveïm aigua potable i aliments, i construïm clavegueram. No s’han de quedar aquí per sempre, però ara cal temps.
Les veritables raons del conflicte van més enllà d'una guerra de religions. Els diamants i les tensions entre agricultors i nòmades hi tenen un paper. I el procés de reconciliació ha d'abordar aquests problemes
No és fàcil resoldre alguns problemes de segles, no es pot fer a coorecuita, ni es només una qüestió de diners. Com en tot, els processos i com els fem, son els que obren o no, vies de solució reals. Espero poder explicar-vos algun dia, que han tornat a casa.

Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles. (Num 252 Agost 2015)