No canviarem d'opinio, ‘Refugees Welcome’

Aquest final d’estiu, la ciutadania ha reaccionat i amb un clam unànime ha fet canviar d’opinió als responsables dels governs:
SI!! 
Si cal, que vinguin a casa! 
Prou de gent ofegada, 
prou infants morts a la platja, prou tanques i prou travetes de periodistes! 

Aquesta reacció indignada, ha estat molt sincera i molt de cor, però... És racional? És lògica?
I tant que ho és!

  •  És lògic perquè són persones. Tothom­­­ té uns drets mínims i una dignitat només pel fet de ser persones. El que és il·lògic i inhumà és acceptar que nosaltres tenim drets i la resta no. 
  • És lògic perquè èticament tenen dret a venir...., però en el cas dels sirians, hi tenen dret legalment com a refugiats.
  •  És lògic que els rebem perquè mentre els migrants que arriben a Europa representen només un 0,07% de la població,mentre a països més pobres representen fins un 20%. Un 86% dels refugiats del món estan refugiats als paisos mes pobres del planeta. I fa temps que en reben. Mentrestant els governs europeus sobreactuen, exageren i fan escarafalls
  •  És lògic perquè  quan diem que al món hi ha enormes desigualtats, Europa forma part del extrem més ric i és lògic que comparteixi la seva riquesa amb gent que arriba perquè al seu país no hi ha possibilitats.
  • Però un cop acollits cal preguntar-se tot seguit, perquè han hagut de venir?. L’origen dels seus conflictes i la ineptitud dels governants de tot el món estan relacionats amb les causes. Han governat el món com si el que provoquen lluny de casa no pogués mai arribar a les nostres platges. Iara ja hem vist que no és així.
I tot i ser lògic, l’acollida dels nouvinguts, per coherència, no la podem fer
  •  Ni amb el pressupost de benestar social que teníem,  ja que estaríem fent pagar als més pobres la factura de l’acollida
  •  Ni amb el pressupost de cooperació  que és el destinat a generar oportunitats allí perquè no hagin de venir


Ara el tema ja no està a les portades i pot semblar que la nostra solidaritat es relaxarà, perquè ho oblidarem. Però quan les decisions són alhora de cor i de cap es fan fortes al nostre cervell.
- Acollir al que ho necessita,
- assegurar que no hagi de patir per arribar i, sobretot,
- treballar i destinar fons per tal que no hagin de fugir de casa seva,
                                 són les tres components del treball solidari. I ens calen les tres.

Sí refugiats i refugiades, sou benvinguts!





Article publicat a la columna mensual de la revista El Portal de Centelles (Num 254 Octubre2015)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix fill de riders

Pessebres Socials

Nadal 2013. La meva visió d'aquest Nadal