Sense postres.
Havíem acabat de dinar un arròs molt bo a un restaurant de platja i ens varen portar la carta de postres.
El meu company de taula, un noi de Guinea Conakry de 16 anys que havia arribat a Espanya en pastera feia 10 dies, va aixecar el cap per comentar-me alguna cosa. Compartia uns dies amb nosaltres per casualitats de la vida i dinàvem junts.
Amb la carta a la mà em diu: No demanis res més, això t'ho han portat només perquè gastis més. Perquè, menjar ja hem menjat, estem tips, hem menjat prou i no ens cal res més.
La resta de comensals ho va escoltar. Ho deia en angles, però el contingut era molt clar i traspassava
les fronteres del idioma . I el missatge era molt simple i contundent . Els infants que hi havia a la taula, aliens a la conversa, varen demanar el seu desitjat gelat. La resta, no varem demanar postres.
L'afirmació era d'una evidència tan aclaparadora, d'una senzillesa tan evident, d'una intuïció tan forta, d'una claredat tan transparent, que gairebé feia vergonya descobrir-ho a través dels ulls, la simplicitat i la naturalitat d'algú que acaba d'arribar de fora i veu evidencies que el dia a dia ens amaga.
La seva noblesa, lluny de voler aprofitar-se de tot, ens feia veure una de les evidències que ens calen per combatre l'evident desigualtat que hi ha al món. Menjar simplement el que cal, el que necessitem.
Sé que tot plegat és un tret a la línia de flotació de l'esforç de convertir el menjar en cultura i que en la nostra societat hem convertit una necessitat elemental en quelcom més. Els grans xef segurament hi afegirien algun matís. Però també estic segur que darrere tot plegat ells acceptarien que hi ha molta ostentació, postureig i beneiteria i més gola que necessitat. Ells ho deuen veure cada dia.
I gràcies Kabineh per fer-nos veure amb frases tan senzilles, coses tan evidents. Ens servirà per pensar un cop més com i que mengem
He tingut la sort de conèixer diversos africans que amb aquesta naturalitat m'han fet descobrir unes quantes coses realment importants. Un altre dia us n'explicaré alguna altra.
Quan pensem que l'acollida és unidireccional i generosa ens n'adonem que compartint ens enriquim tothom. Sigueu benvinguts amb la vostra senzillesa i contundència, que com deia "El Petit Princep", necessitem descobrir l'essencial.
El meu company de taula, un noi de Guinea Conakry de 16 anys que havia arribat a Espanya en pastera feia 10 dies, va aixecar el cap per comentar-me alguna cosa. Compartia uns dies amb nosaltres per casualitats de la vida i dinàvem junts.
Amb la carta a la mà em diu: No demanis res més, això t'ho han portat només perquè gastis més. Perquè, menjar ja hem menjat, estem tips, hem menjat prou i no ens cal res més.
La resta de comensals ho va escoltar. Ho deia en angles, però el contingut era molt clar i traspassava
les fronteres del idioma . I el missatge era molt simple i contundent . Els infants que hi havia a la taula, aliens a la conversa, varen demanar el seu desitjat gelat. La resta, no varem demanar postres.
L'afirmació era d'una evidència tan aclaparadora, d'una senzillesa tan evident, d'una intuïció tan forta, d'una claredat tan transparent, que gairebé feia vergonya descobrir-ho a través dels ulls, la simplicitat i la naturalitat d'algú que acaba d'arribar de fora i veu evidencies que el dia a dia ens amaga.La seva noblesa, lluny de voler aprofitar-se de tot, ens feia veure una de les evidències que ens calen per combatre l'evident desigualtat que hi ha al món. Menjar simplement el que cal, el que necessitem.
Sé que tot plegat és un tret a la línia de flotació de l'esforç de convertir el menjar en cultura i que en la nostra societat hem convertit una necessitat elemental en quelcom més. Els grans xef segurament hi afegirien algun matís. Però també estic segur que darrere tot plegat ells acceptarien que hi ha molta ostentació, postureig i beneiteria i més gola que necessitat. Ells ho deuen veure cada dia.
I gràcies Kabineh per fer-nos veure amb frases tan senzilles, coses tan evidents. Ens servirà per pensar un cop més com i que mengem
He tingut la sort de conèixer diversos africans que amb aquesta naturalitat m'han fet descobrir unes quantes coses realment importants. Un altre dia us n'explicaré alguna altra.
Quan pensem que l'acollida és unidireccional i generosa ens n'adonem que compartint ens enriquim tothom. Sigueu benvinguts amb la vostra senzillesa i contundència, que com deia "El Petit Princep", necessitem descobrir l'essencial.
Comentaris