D'esperança, realment en podem tenir?

En castellano aquí:   ___

Si honestament mires tot el que està passant .... resulta complicat no tenir basques. Refugiats, Trump, Iemen, masclisme i assetjament, increment de la ultradreta, caravana a Mèxic, salaris indecents, poc futur pels joves, etc.

Tot això genera una sensació que ens supera i que ens fa pensar que, fem el que fem, no aconseguirem res. El següent pas a aquest, és el desànim, la desmobilització i desapuntar-se de tot plegat, per falta d'energia i d'esperança.
I aquesta és la paraula clau, Esperança. Es pot tenir esperança amb aquest horitzó? Es pot creure i seguir lluitant o cal veure fredament la realitat i no esperar res més?

Diu Naomi Klein que el gran èxit del liberalisme ha estat convèncer-nos que no hi ha solucions.
Si dius que cal tenir esperança el primer que et diuen és que ets un "bonista". Aquesta resposta és la cuirassa dels descreguts per posar-se a refugi dels optimistes. El contraposat a bonista és malista, i entre una i altre, tinc clar que escullo.

Cal reconèixer que tenim veritables problemes per tenir Esperança en aquest context. I els tenim perquè hem encasellat l'esperança en la mentalitat productiva del nostre entorn. L'esperança la lliguem inequívocament a resultats. En general tot ho estem lligant a resultats, a immediatesa, i a eficiència.

Però la vida no són resultats, ni immediatesa, ni eficiència, únicament. Un embaràs segueix sent 9 mesos. I una cria humana tarda anys a valer-se per si sola. Un avi amb Alzheimer segueix sent una persona i per tant no podem apartar-la perquè no sigui productiva. Amb una recerca de google trobarem molta informació de tot però cap de com resoldre algun problema greu de la humanitat, ni com acabar una guerra, ni com acabar en un clic amb una sequera.

Hi ha un espai "no productiu" que el mercat menysté però que és profundament humà. L'anunci d'Ikea -que a tots ha fet ens ha fet pensar una mica- ens parla d'altres coses que els mòbils i les xarxes socials no ens arreglen. En aquest altre espai no productiu hi ha els valors, com la humanitat, la memòria, la dignitat i l'ètica.

Només si considerem aquest espai, podrem tornar a parlar d'esperança, perquè com diu un bon amic -en Ventura dels Hostalets- des del desert de Tamanrasset (Algèria), "l'esperança no és la convicció que les coses sortiran bé sinó la certesa que alguna cosa té sentit independentment del resultat final"
Només amb aquest sentit de l'esperança recuperarem l'equilibri, el coratge i la lluita. I mantindrem per tant els nostres valors d'humanitat, dignitat i ètica mentre fem fora la por i el desànim que ens vol imposar el sistema.




Article publicat a:

   - revista "El Portal" de Centelles num. 292 de Desembre del 2018

   - diari "CatalunyaPlural"