La Creu del Sud

En castellano Fa ja 30 anys que vaig entrar a treballar a Intermón, i aquest mes de maig tanco la meva etapa a Oxfam Intermón . En aquests 30 anys he fet moltes coses, i en aquest moment, més que pensar en el que deixo, penso en tot el que he guanyat durant aquest temps. Vaig començar a treballar per Intermón en acabar la carrera de medecina i just després de casar-me, l'any 1988. Aleshores vàrem marxar amb la Susanna a Bolívia, a Charagua, en ple Chaco. Allí vàrem donar un cop de mà en el sistema públic de salut, fent de metges a la zona de Cordillera treballant bàsicament per la població guaraní. El 1992 Intermón em va demanar de coordinar l'àrea d'Àfrica Austral en un moment on Intermón creixia i s'obria a més països i realitats. Vaig estar 8 anys coordinant Angola, Moçambic, Namíbia i Tanzània. Aquells anys també vaig participar activament en la gènesi de l'acord amb Oxfam per treballar plegats, ja que Àfrica Austral va ser l'àrea pilot de la confeder...

En castellano aquí:  CAST Tant a les eleccions generals, com les municipals o europees podran votar per primera vegada les persones amb discapacitat intel·lectual. És una vella demanda seva, del sector de la discapacitat i de tothom, que ha suposat molts anys de lluita. El desembre del 2018 Congrés i Senat ho aprovaren per consens però la Junta Electoral Central, responent a raons més polítiques que tècniques ho ha qüestionat publicant al BOE una normativa infumable que atorgava a membres de la taula, apoderats o interventors, la legitimitat de qüestionar aquest vot. No es pot traspassar aquest poder ni responsabilitat a persones inexpertes en el tema. Una taula electoral no és el lloc per valorar això i a més la mesura és estèril perquè tampoc els podran impedir finalment votar. Cal preguntar-se com hem arribat aquí i cal fer-ho perquè en el cervell de tothom, persisteix un racó on queda la convicció que el vot d'una persona amb discapacitat intel·lectual no pot valdre el...

En castellano aquí:  CAST Article publicat originariament al diari ARA en versió una mica redudida:  bit.ly/ARAvotJoan19CAT El passat 6 de desembre coincidint amb el 40 aniversari de la Constitució el BOE va publicar una reforma de la llei electoral que permetia votar a les persones discapacitades acabant així amb una anomalia històrica de la democràcia espanyola. Tots els que tenim fills discapacitats coneixem els raonaments absurds i les decisions arbitràries de molts jutges que durant anys han intervingut per negar aquest dret: se'ls preguntava per exemple quants senadors aporta Catalunya al senat o distingir entre un sindicat i un partit polític. I quanta gent no votaria a l'Estat espanyol si apliquéssim aquest criteri a tothom? Afortunadament, i seguint les consignes del dret internacional, aquest dret s'ha recuperat i en les properes eleccions podran votar 100.000 persones i escaig. A les portes d'una època carregada de convocatòries electorals ja ens dis...

En castellano aquí: CAST Escoltem Salvini dir animalades dels refugiats, veiem a Trump disposat a fer el que sigui i com sigui per construir un mur reflex dels seus murs interiors, escoltem un Viktor Orban inhumà i racista, veiem com un partit es carrega la lluita per la igualtat de gènere, i tot això com a conseqüència de processos elecctorals i just ara que som a les portes d'un degotall d'eleccions en pocs mesos. I suem perquè ja sabem de què va tot això. Però centrem-nos en les eleccions als nostres pobles. Aquí afortunadament no hi ha pressupost per construir falses notícies ("fake news"), ni assessors d'imatge, ni caldria apel·lar a la por ni als instints més primaris i animals que tenim. Les eleccions a un poble poden ser més netes i no ens hauria de preocupar el vot útil, el tactisme global o guanyar o perdre. Perquè, el que cal a un poble és fer el seu espai geogràfic, un espai on puguem ser feliços. I ser-ho sense fer infeliç ningú a fora. Cal qu...

En castellano aquí: CAST A Espanya el 20% més pobre abandona l’escola 41 vegades més que en el 20% més ric. Mentre el 70% de fills d’universitaris, seran universitaris, la meitat dels fills de pares que han estudiat només l’ESO, només arribaran a l’ESO. La probabilitat de canviar això és 10 vegades superior a Alemanya i 23 vegades a França. Aquestes xifres són una conseqüència invisible de la crisi. Abans de la crisi, aquests números no eren tan escandalosos i les persones, amb esforç, podien trencar el sostre de vidre actual. La crisi ha precaritzat moltes famílies i d’això tothom en coneix algun cas. També sabem que al món hi ha un nou mil-milionari cada dos dies. Aquests mil-milionaris guanyen cada dia 2.500 milions de dòlars. La meitat de la població mundial sobreviu amb menys de 5,50 $ al dia (un màxim de 160 € al mes). Les 26 persones més riques del món tenen la mateixa fortuna que els 3.800.000.000 de persones més pobres del planeta (la meitat de la població). I e...

En castellano aquí: CAST L’any 2012, a l’informe “La trampa de l’Austeritat” elaborat per Oxfam Intermón, es comparava la crisi que s’estava iniciant a occident amb les anomenades “polítiques d’ajust estructural” que va patir Sud-Amèrica, Àfrica o Àsia als anys 80. Aleshores dèiem que tenia unes similituds més que sospitoses. I que les conseqüències probablement també ho serien. Anticipàvem que la desigualtat després de la crisi seria molt més gran, que a Europa hi hauria entre 15 i 25 milions de persones pobres més que llavors, i que Europa necessitaria entre 20 i 30 anys per a recuperar-se com ja havia succeït a les regions i països del Sud. El darrer informe que presenta l’organització Oxfam Intermón aquest gener tot just abans de la cimera de Davos d’aquest any, “Benestar públic o Benefici privat?” confirma que passats 10 anys de l’inici de la crisi, els resultats han estat els que s’anunciaven malgrat les dures crítiques per alarmisme que en aquell moment feien alguns a l...

Article publicat al Diari Ara el 21 de gener del 2019  L’impost de successions ha capitalitzat recentment una part del debat polític. S’ha discutit si era massa o massa poc, si comparativament és injust que a Catalunya es pagui més que en altres zones de l’estat espanyol o si calia suprimir-lo per heretar béns o diners sense despeses. Tot amb el debat de fons de si l’herència té sentit èticament o no, pel fet que heretar vol dir rebre uns béns i diners -pel sol fet de ser familiar- fruit del treball d’altri. I mentre aquests ingredients alimenten el debat, el darrer informe d’Oxfam Intermón ens demostra que el veritable impost de successions és altíssim, invisible i implacable. El veritable impost de successions no afecta l’habitatge, el patrimoni o la terra. El veritable impost de successions és que majoritàriament heretem les mateixes oportunitats que han tingut els nostres pares. Això s’agreuja especialment ara, després de la crisi. I aquesta herència no està gravada...