Entrades

La vida, un privilegi

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Fa uns dies parlava amb una companya que està a República Democràtica del Congo.  M’explicava amb tota normalitat que cada nit senten trets al barri. I aquesta nit havien matat a dos militars que havien enxampat robant. La gent està molt farta dels militars. Normal després de vint anys de guerra, de cinc milions de morts i de més de 200.000 dones atacades, víctimes de violència sexual. Un conflicte que sembla que no s’acabarà mai malgrat tant de progrés, o precisament per culpa de tant de progrés i del “coltan” dels mòbils i les comunicacions que ens permeten converses com aquesta. I la meva companya afegia: “la vida aquí és un privilegi, no un dret”. La vida és un privilegi, no un dret . Al nostre tros de món -excepte algun dia en algun funeral-, mai ho expressaríem així. I la frase és tan certa i vàlida per Catalunya com per Síria, Nigèria o Rep. Democràtica del Congo. La inestabilitat i la inseguretat són infinitament més grans all...

La solidaritat, millor amb el cap

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada l'han publicat al Diari Ara i també la podeu trobar  al propi diari clicant aquí Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps. Estem en unes dates en què molta gent fa aportacions solidàries a diferents causes o ha de decidir quines quotes d’entitats continua pagant. El cas de la Nadia i la presumpta estafa solidària dels seus pares ha fet saltar les alarmes i ara es qüestionen les crides solidàries. I està bé que sigui així. El cas de la Nadia ens ha d’ajudar a reflexionar i aprendre sobre la nostra manera de ser solidaris. La millor solidaritat és la solidaritat conscient i constant, no la solidaritat puntual , casual, o la solidaritat reactiva davant de crides que arriben a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, o de joves amb armilles al carrer. Les crides són necessàries per despertar les nos...

Les 10 coses més llegides aquest any 2016 (en aquest blog)

Imatge
Tanco l’any 2016 al meu blog i faig una repassada de les 10 coses que més us han agradat de les que he escrit. 1 . La que més heu llegit és recent, i parla d el teatre i la seva força . És bonic que després d’una funció de teatre un noi amb dificultats per expressar-se i per expressar sentiments, li doni les gràcies al actor perquè havia dit i expressat exactament allò que ell no sap dir. L’escrit és el de la reacció d’en Joan, el meu fill, després de veure “El curiós incident del gos de mitjanit”              Per llegir-lo cliqueu aquí:   “Vull saludar al Cristopher!”   2.   Desprès de comprovar un cop més que el terrorisme i la maldat son presents al món, és important no tenir por . Tenim més probabilitat d’un accident de tràfic que d’un atac terrorista , i malgrat això l’atac ens desperta una por irracional. Por en la ciutadania és el que tant terroristes com govern persegueixen. Amb por és molt més senzill ...

Nadal 2016. La meva visió del Nadal

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2016. Aquí teniu la crònica i també el vídeo del pessebre.  Si Jesús hagués nascut al 2016, bé podria haver  nascut als EEUU tot just després de creuar la tanca que separa Mèxic dels EEUU i haver creuat el Rio Grande. Els seus pares be podrien haver set de El Salvador. El  vídeo  esta narrat en català i subtitulat en castellà, francès, anglès, i portuguès . Per aquells dies, el “mercat” acabà obligant a molta gent a sortir de casa seva perquè la violència, el canvi climàtic o la manca de feina no els deixava cap altre oportunitat. Tothom anava on tenia familiars o pensaven que tindrien una vida millor. També Josep i Maria –que estava embarassada- van marxar de El Salvador –el seu país- amb una colla d’amics, cap els EEUU. Dies de caminar, “la bestia” -un tren duríssim i arriscat-, estances a llocs i...

NO TINGUEU POR!

Imatge
En español aquí  :  _ _ _     Un altre atemptat. Més il·lusions trencades, sobtadament, gratuïtament. Més rancor i, sobretot, més por. Això és el més important, per als assassins i per als governants, que tinguem por. Ja els va bé a tots dos. Una població amb por és més feble, més manipulable. Uns la provoquen i els altres l’aprofiten i l’eleven i multipliquen a la màxima potencia. I superada la tristor i la ràbia del primer cop, m’atreveixo a demanar-vos que no tingueu por . I que no us acostumeu al terror i a la barbàrie . Ni a la por.  Perquè és l'única manera de fer fracassar als assassins i l'única manera de canviar els nostres i tots els dirigents polítics que no fan prou per construir una realitat mundial més justa. Els dirigents i partits que s’aprofiten de la situació per guanyar eleccions, i els dirigents i partits que per por, miopia o per lluites internes no estant fent el que haurien de fer. Mor cada any molta més gent a Europa d’accident de...