La Creu del Sud

Aquesta entrada l'hem escrit conjuntament amb en   Xavier Casanovas (@xcasanovasc), director de  Cristianisme i Justícia  y coordinador de la Plataforma per una fiscalitat justa i publicada al diari Ara el 16 de Desembre del 2014. Benvolgut Marc! Fa una setmana t’escrivíem  una carta oberta en aquest mateix diari. Volíem ajudar-te a reflexionar, a tu i a tots els que alguna vegada, per la vostra situació privilegiada, heu tingut la temptació de tributar fora del país. Ens arriba la notícia que has decidit continuar pagant els teus impostos aquí. És una molt bona notícia. Esperem que el teu gest sigui exemple per a molts altres. Durant tota la setmana hem rebut força reaccions a la nostra carta. La majoria positives però també algunes de crítiques. Se’ns retreia que només t’haguéssim escrit a tu i no a altres persones i organitzacions de les quals coneixem notòriament les seves pràctiques de frau o elusió fiscal. La Plataforma per una Fiscalitat Justa ...

Hem publicat avui a l' ARA conjuntament amb el Xavier Casanovas (de Cristianisme i Justicia i de la Plataforma per una Fiscalitat Justa) una carta al pilot de MotoGP Marc Márquez sobre  la notícia publicada al ' Diari d'Andorra ' segons la qual demanarà la residència andorrana per estalviar-se impostos.  Benvolgut Marc, La notícia es va publicar el 6 de desembre al 'Diari d’Andorra', i des de llavors ha corregut com la pólvora. Diuen que has demanat la residència al petit estat pirinenc amb la intenció d’estalviar-te gairebé el 100% de la teva contribució a Hisenda durant els propers anys. No és res il·legal, t’aculls a una legislació egoista i injusta que beneficia persones qualificades eufemísticament com “d’alt interès cultural, científic o esportiu”. Esperant que confirmis o desmenteixis aquesta informació, ens hem atrevit a escriure’t amb l’única intenció d’ajudar-te a reflexionar. Els impostos són l’única manera que tenim, en l’actual sistema eco...

Avui he votat. Ho he fet amb il•lusió. Amb sentiment de transcendència malgrat ens hagin volgut aigualir la fita. La transcendència a un acte no li dóna la llei sinó la intenció i el sentit dels que el fan. De tots els que avui votem. I demà, surti el que surti i orgullós d’haver-hi estat, sense oblidar els valors que ens han portat aquí i estiguem al país que estiguem, caldrà tornar a treballar. Caldrà seguir i tornar a mirar a la cara a les persones. Especialment a les que pateixen. Caldrà lluitar altre cop perquè no ens dilueixin els drets bàsics a casa nostra. I de manera especial, molt més especial, caldrà lluitar al costat de les persones que pateixen lluny de casa i del nostre país, les que no han tingut quasi mai CAP d’aquest drets, les que no han tingut mai cap o quasi cap oportunitat i per les que votar queda molt més enllà del que necessiten diàriament. Que cap frontera ens faci oblidar que tots som persones per igual. I que fins que tothom, a qualsevol racó no ...

Si la persona més rica del mon volgués polir-se la seva fortuna i es pogués gastar cada dia un milió d'euros, li caldrien 220 anys per gastar-s'ho tot. I al segon i al tercer també. Però ni així ho aconseguirien, perquè només amb interessos i rendiments reben 2, 5 milions d'euros diaris. A l'Estat espanyol, aquest darrer any les 20 persones més riques han guanyat cada minut 30.000 euros. El mateix que un treballador en tot l'any. En totes les regions i els sectors del món, les dones estan cobrant entre un 10% i un 30% menys que els homes per feines similars. A Catalunya la fortuna dels 20 catalans més rics equival a tres vegades el pressupost de Sanitat de Catalunya Si des que ha començat la crisi fins ara haguéssim aplicat una taxa d'un 1,5 % als beneficis de les persones que tenen una fortuna de més de mil milions, hauríem pogut proveir d'escola tota la gent més pobra del món i hauríem pogut pagar el sistema sanitari dels 49 països mé...

El 17 d’octubre és el Dia Mundial d'eradicació de la pobresa.  Aquest any, totes les entitats que hi treballen s’han posat d’acord en parlar de fiscalitat, tot i que ningú pensa d’entrada en això quan parlem de pobresa. Quan parlem de pobresa seguim donant voltes a si els diners arriben, si no són primer els de casa i si el Banc d’Aliments funciona bé. Quan es parla de pobresa estem acostumats a imaginar-nos que escoltarem parlar de falta de diners, d’atur, de que no hi ha prou menjar, de sequeres, etc. El nostre sistema econòmic és molt imperfecte si el que volem es parlar de drets, de dignitat humana i d’equitat. La pobresa es la darrera conseqüència d’una cadena de desigualtats invisibles. Desigualtats com la de capacitats, la d’oportunitats, la de poder, la de recursos etc. No és fruit de l’atzar, ni de la mala sort, ni culpa del destí. El primer per reduir les desigualtats entre els que més tenen i els més pobres és  assegurar que els pobres, no ho siguin més i tingui...

Escric aquesta entrada perquè avui es el “Blog Action day” 2014. Una iniciativa mundial per que tots els blogs del món que vulguin parlin avui d’un tema en concret. El tema d’aquest any és #inequality, o sigui desigualtat o inequitat. He parlat moltes vegades d’aquest tema en aquest blog. De fet gairebé sempre. I ho he fet perquè m’ha ajudat molt a entendre la meva feina . Ho vaig veure clar des del informe “De la pobresa al poder” que Duncan Green va publicar per Oxfam al 2008. En aquest llibre deia que les entitats, las  ONGs, portàvem tota la vida dient que estàvem lluitant contra la pobresa. Quan hom diu que lluita contra la pobresa , l’automatisme mental del qui ho escolta pensa amb la paraula oposada, -riquesa-  i de manera inconscient, un s’imagina que cal generar riquesa per lluitar contra la pobresa. Però hi ha dos factors importants a tenir en compte: La riquesa no es infinita. La terra te recursos limitats Hi ha prou recursos per viure tothom amb dignitat. ...

Tota la informació sobre els darrers esdeveniments del Ebola em fan escriure sis apunts sobre el tema: Dibuix d' André Carrilho 1.  El primer de tot és una consideració al voltant de les persones que el pateixen. Totes les persones, pel sol fet de ser persones, tenim els mateixos drets essencials i la mateixa dignitat humana. La malaltia d’una senegalesa té la mateixa importància que la d’una espanyola. La mort d’algú nascut a Libèria és igual de greu que la d’algú nascut a França, a Suïssa o els Estats Units. Tant cadascú a nivell  individualment com els mitjans de comunicació a nivell col·lectiu, hauríem de revisar com tractem aquest punt. La ponderació de la importància d’una noticia en funció d’on ha nascut l’afectat o protagonista en comptes d’aplicar elements objectius d’importància o gravetat és una practica habitual però molt criticable. La banalització o el tractament sensacionalista de la noticia que hem vist no fa cap bé al periodisme i menys quan es pot cont...