La Creu del Sud

Dissabte vam fer l’Assemblea General Ordinària de la FCONG (Federació Catalana d'ONG de Pau, Drets Humans i Cooperació), la primera després de la unió de les tres antigues federacions. Va ser tot un treball de reorientació estratègica i vam escollir una nova Junta i una nova presidència i vicepresidències .  Dissabte vaig tancar la meva llibreta blava. La llibreta on he anat apuntant tot allò relacionat amb la Federació: reunions, decisions, coses pendents, reflexions…I he tancat la llibreta amb decisió i malenconia. Amb la convicció que cal deixar pas a uns altres, i el record de moltes bones sensacions que he tingut exercint el càrrec durant aquests quasi 4 anys. Me’n vaig content i satisfet. I sobretot agraït. I es des de l' agraïment i per agraïment que us escric. Primer vull donar les gràcies a tots els companys i companyes de la Federació de Desenvolupament que, al novembre del 2009, em vareu fer confiança, i a tots els de la resta de federacions que al gener del...

Amb la fortuna de les 100 persones mes riques del mon podríem acabar quatre vegades amb la pobresa al món. El problema no rau en la pobresa, sinó en la desigualtat. Els representants del poder econòmic reunits al Fòrum Econòmic Mundial o al Fons Monetari Internacional ho reconeixen i així surt reflectit als seus diaris com The Economist. Les grans fortunes simbolitzen la riquesa extrema. L’1% dels més rics del planeta ha vist incrementada durant aquesta crisi la seva riquesa en un 60%. A casa nostra també augmenta el consum d'objectes i béns de luxe. Això és bo? Rotundament no: la riquesa extrema i la desigualtat és un problema per a tothom. Per què? Per que és ineficient econòmicament. Tants diners en mans d’una persona, son poc útils. Quant ja tens 10 iots de luxe no en compres molts més. Aquest diners en mans de centenars de milers de persones incrementarien el poder adquisitiu general. Per que és corrosiva . Les grans fortunes sempre volen incidir en el poder polític per m...

Aquesta  és la  traducció d'un post que vaig fer al blog 3500 Millones conjuntament amb  Cruces Rosado Texerira (Presidenta de la Coordinadora Extremenya d'ONGD), i Mercededes Ruiz-Giménez (Presidenta de la Coordinadora Estatal d'ONGD d'Espanya) en resposta a un foc creuat de declaracions entre el Govern Català i el Gover extremeny, que podeu veure en aquesta noticia: El Pais Podeu veure l'article original en castella al blog 3500 Millones clicant aqui . Fa uns dies vam assistir a l'última  picabaralla dialèctica  entre els governs de Catalunya i Extremadura i, aquesta vegada, l'arma esgrimida era el pressupost de cooperació internacional. Tot i estar acostumats a espectacles i declaracions vergonyoses per part de polítics de poca talla, hi ha dies en què cal dir prou per no ser còmplices de la degradació del nostre debat públic. Ni obviem ni volem obviar que hi ha posicions oposades sobre el nostre model territorial. Però el deb...

Aquests dies les ONG hem tornat a sortir a la premsa i algun periodista benintencionat ha arribat a escriure que amb les retallades del pressupost i els impagaments deixaríem de fer pous. Hem comprovat altre cop la idea limitada que te la gent que no ens coneix del que fem. Si les ONGD féssim només pous, escoles i hospitals, ni estaríem lluitant de veritat per canviar les coses, ni resultaríem tan incòmodes. I per què resultem incòmodes? Perque no ens volen en algunes reunions? Per coses com les que us explico en aquesta columna, per coses com la que vull explicar-vos avui i que es diu TTF. Què què? TTF, Taxa sobre les Transaccions Financeres. Es un impost del 0,01% que s’aplicarà a les grans transaccions financeres especulatives que es fan cada dia. Sabeu que l'economia especulativa mou 75 vegades més diners dels que mou l’economia real? La taxa no s’aplicaria als moviments de diners dels particulars, ni ens arribaria indirectament als ciutadans en cap cas, només s'aplicaria...

                           Article publicat al diari ARA el 26 d'Abril del 2013 Catalunya vol ser reconeguda al món amb una identitat pròpia i això no significa avui el mateix que significava fa dos segles. En el nostre món global, posicionar-se com a país modern i projectat al futur passa, per nosaltres, per construir un país socialment just i èticament responsable a escala nacional i internacional. Per polítiques socials, educatives i econòmiques que incloguin la interdependència com a principi fonamental, i una acció exterior coherent, que incorpori de manera equilibrada els eixos de la cultura, el comerç i la cooperació. Res a veure amb els antics models colonialistes d'estat nació que miraven el món, únicament i exclusivament, segons els seus propis interessos. "L'acció exterior és tan important per a aquest Govern com l'acció interior". Aquestes...

"Nosaltres ja hem viscut això. El Fons Monetari Internacional ens va imposar un procés que van anomenar d’ajust, ara en diuen austeritat. Calia tallar totes les despeses, les corrents i les d'inversió. Asseguraven que així arribaríem a un alt grau d'eficiència, els salaris baixarien i s'adequarien els impostos. Aquest model va portar a la fallida de gairebé tota Llatinoamèrica en els anys vuitanta.  Dilma Rousseff, presidenta del Brasil. “La solidaritat ben entesa comença per casa” . Poques frases ens fan tan de mal a les ONGD, com aquesta. Sobretot pel “ben entesa”. Pèssimament entesa creiem nosaltres perquè tal i com hem repetit quelcom milers de vegades els darrers anys, cal donar un enfocament global als problemes, perquè estem a un món global, i les solucions i la solidaritat també han de ser globals. Afortunadament l’enfocament global és d’anada i de tornada. No només demanem un enfocament global per entendre el que passa a la resta del món, sinó també ens ...

En español aquí  :  _ _ _   He tingut el privilegi de conèixer la Luz Marina i la Maria, dues “Madres de Soacha” que han rebut, al Parlament de Catalunya, el premi Constructors de Pau que atorga l'Institut Català Internacional per la Pau. Les "Madres de Soacha" són dones molt humils, amb molt pocs estudis, que es van organitzar per trobar els seus fills que havien desaparegut. Enfrontant la por i la lògica de guerra que recomana “millor no fer res”, varen investigar durant mesos fins trobar-els assassinats a uns centenars de km de casa seva. Els havia matat l'exèrcit 3 dies desprès desaparèixer. Buscant respostes, les van amenaçar moltes vegades i van haver de sentir que els seus fills eren guerrillers. El jutge va dir a la Luz Marina que segons un informe militar el seu fill era un líder guerriller i duia un fusell al seu braç dret. Com explica ella amb una serenor impactant, difícilment algú es converteix en líder  guerriller, o ni tan sols en guerriller,...