La Creu del Sud

Escric aquesta columna quan s’està celebrant el « Mobile World Congress » a Barcelona, la fira de mòbils més important del món. Milers de persones vindran a fira, deixaran milions d'euros, i serà una injecció per a l’economia de casa nostra, diuen (dossier diari Ara) . I ja està bé, però nos ens hauríem de conformar amb veure només aquesta part. Som un dels països d'Europa amb més mòbils. Les empreses de telefonia mòbil es poden pagar aquestes festes perquè obtenen beneficis rècord. El mòbil no només ens ajuda a connectar-nos, sinó que és un dels millors exemples que de com d'interconnectats estem en aquest món tan global. Perquè puguem tenir un mòbil, cal un metall que es diu coltan que es troba majoritàriament a la RD de Congo. Aquesta és la raó per la qual es manté el conflicte armat en aquest país des de fa gairebé 20 anys, amb 5 milions de morts, i on es cometen greus i repetides violacions de drets humans, com els abusos sexuals a dones i nenes ...

A la vall del riu Polochic  (Guatemala) 769 famílies estan passant gana des del març del 2011. De la nit al dia, un seguit d’excavadores, l’exèrcit i personal de l’empresa Chabil Utzaj els van fer fora, cremar tots els seus camps, abatre les seves cases -sense temps per treure’n res- i varen morir tres camperols per intentar defensar la terra. Aquest son els problemes que ens trobem avui als països on treballem. Aquest problema en concret és diu “acaparament de terres”. Perquè acaparen terres? Per produir biocombustibles, per produir aliments per exportar o simplement per especular. Cada segon s’acapara al món l’equivalent d’un camp de futbol. La terra és un recurs clau i grans empreses i alguns estats s’han llençat a acaparar-la. Les compres són fetes amb enganys o forçades per amenaces o violència a gent molt vulnerable o fetes directament als seus governs. Les eines per lluitar ara al costat de les persones,  són diferents. Fa anys les ONG parlàvem de projectes de mill...

Aquest desembre hem tingut la Marató de Tv3. 20 anys i un cop més ha estat un èxit de participació, de recaptació i de sensibilització al voltant del càncer. La manera com el programa impregna tota la graella, el compromís de tots els professionals i la realització que en fa TV3, dignifica aquest gènere televisiu que, en altres cadenes, ha donat lloc sovint a espectacles lamentables. Cada any La Marató ens permet reafirmar-nos en la sensació de que som poble solidari i aquest encara més perquè en plena crisi s’han batut tots els rècords. I ho som sens dubte, i a les ONGD ho sabem prou bé. Però sense voler tirar aigua al vi, cal que la nostra solidaritat segueixi creixent, especialment en maduresa, i cal adonar-se que desprès del exercici d’esforç i de generositat econòmica, hi ha d’haver un exercici d’esforç i generositat en el compromís personal més profund. Aquest any La Marató ens ha ensenyat què suposa el càncer i la investigació sobre ell, però també la qualitat excepcional de la ...

                                                                                                                                                                  En castellano aquí Com cada any us presento el meu pessebre. Una adaptació lliure del que jo crec que seria el pessebre si Jesús hagues nascut al 2012. DESNONAMENT ATURAT Aquest matí a Betlem, les forces de seguretat, en anar a efectuar un desnonament, s'han trobat la forta presència de ciutadans de la PAH (Plataforma d'Afectats per l...

Permeteu-me que torni a les bones noticies del Sahel. Veieu la dona de les fotos? © Intermón Oxfam - Pablo Tosco © Intermón Oxfam - Pablo Tosco  Es diu Susanne Ouedragogo, és una mare de família i camperola de Burkina, i no la veureu als telenotícies, només la veureu aquí. La gràcia,  ja ho veieu, és que tenim dues fotos, una de fa cinc mesos, i una altra de fa no res. A les seves mans, al juliol, en plena sequera, quatre herbes per afegir a un pobre àpat. A la imatge de la dreta, al novembre, la Susanne ensenya contenta les mans plenes de gra. Aquesta any, la sequera s’ha acabat, i la Susana ha resistit amb l’ajuda d’Intermón Oxfam. Ella era una dels 18 milions de persones que a l’estiu estaven amenaçades de mort, i el bon treball de moltes ONGD a aquesta regió africana ha permès que molta gent no només hagi sobreviscut, sinó que estiguin avui en una situació millor que fa mig any. S’ha intervingut a temps, perquè hem estat treballant amb els pobles i comuni...