La Creu del Sud

         Una conversa amb l’Alejandro, el director d’ Intermón Oxfam a Colòmbia amb qui fa dues setmanes fèiem una cervesa a Barcelona, m’ha fet dedicar la columna d’avui a Colòmbia.       La Cooperació a Colòmbia, esta centrada bàsicament en un tema que molts no tenim mai present quan parlem de Cooperació.  Pensem en educació, sanitat, atenció humanitària, aigua…  però rarament pensem en la disminució de la impunitat.       A Colòmbia els ciutadans viuen sotmesos diàriament a uns nivells de violència e impunitat que no ens podem imaginar. Als barris, controlats estrictament per paramilitars, la gent intenta viure amb normalitat i exercir la seva ciutadania.      El colombià, ni es no violent, ni es violent, em deia l’Alejandro. No pot ser violent perquè no li serviria de res. Tampoc son No violents. Son bàsicament gent que sap suportar la violència sense que aquesta la coarti o li impedeixi seguir el ...

Segons la FAO, l'organisme responsable del tema, de moment, sí. Però tenim més de 1.000 milions de persones que passen fam. Ara mateix, estem en alerta perquè als països africans del Sahel i la Banya d'Àfrica la situació és crítica i més de 25 milions de persones estan en seriós risc de morir.  Sabem que al 2050 podem arribar als 9.000 milions d’habitants, i que al ritme actual la demanda d’aliments s’incrementaria un 70%, mentre que la producció mundial d’aliments està estancada. Fa por pensar què passarà, però quines són en realitat les causes de que hi hagi fam al món, a dia d'avui? Quins són els principals problemes? El primer problema és la terra i la seva propietat.  La població més empobrida del món és precisament la població camperola. L’amenaça més greu, és que empreses multinacionals i fons especulatius estan comprant de forma massiva terres fèrtils, especialment a l’Àfrica, fent fora a poblacions senceres que es queden sense mitjà de subsistència. Quan les rese...

   La Gisela ha tornat d’Haití. D’entrada em confirma el que ja sabem pels diaris: que els diners que varen arribar generosament, tot i que molts menys dels promesos per molts governs, estant ajudant a sobreviure a milers de haitians però que encara costa, i costarà, veure avenços a Port-au-Prince.    Però més enllà de la imatge que continua transmetent la capital del país, n’hi ha d’altres. A la Vall d’Artibonite, al nord de l’illa, la població, conjuntament amb les ONGD, estan fent molta feina per recuperar el conreu d’arròs. I no nomes el conreu sinó el tractament posterior que, en el cas del arròs, té la seva complexitat per arribar a convertir-se en el paquet que comprem.    El conreu d’arròs va quasi desaparèixer a Haití per raons “humanitàries”. Durant uns anys el Govern dels EEUU va exportar a Haití grans quantitats d’excedents d’arròs que, fortament subvencionat, acabava sent mes barat que l’arròs local. Això va provocar la ruïna de molts campero...

Si fan una enquesta al carrer preguntant si cal ajudar primer als de casa o als de fora, gairebé segur que la majoria dirà que primer als de casa. Per suposat!, però no sempre ens adonem de la gran trampa que ens han parat, fent-nos aquesta pregunta. Enfrontar pobreses properes i llunyanes és una falòrnia per tal que no posem l’èmfasi en combatre la pobresa des de l’arrel, des de les seves causes. Fins a quina distancia de casa la pobresa es prioritària? Posar per davant la distància a que està de casa nostra la pobresa, normalment busca que no ens preguntem sobre per què es vulneren els drets humans de les persones, què fa que no tots tinguem les mateixes oportunitats, o per què 1.000 milions de persones passen gana cada dia. Al món hi ha lloc per tothom, hi ha recursos per tothom i hi ha oportunitats per tothom. Per convertir-ho en una realitat hem de combatre les desigualtats, la econòmica, la de poder i la d’oportunitats . Si ens movem tots plegats, cap el punt intermig, toth...

 La situació de les ONGD a Catalunya en aquest entorn actual, ha fet que TV3 hagi ofert a la FCONGD (Federació Catalana d'ONGD) un espai a "Els matins" de TV3 per explicar-ho. Entrevista a Els Matins amb Ariadna Oltra