La Creu del Sud

Aquest text, no és meu, pero jo no ho faria millor. L'ha escrit en David Viñuales que es un company i bon amic (Advertencia, les hablo con el estomago más que con la cabeza y con más ganas de desahogarme que de cumplir con los preceptos del periodismo...están avisados). He leido por ahí articulos que hablan de la pobreza de Haití, de que era un país fallido, sin esperanza, que no tenía nada. No comparto esa opinión. Quizá sea porque no es el país que yo he conocido. La primera vez que estuve en Haiti fue en 1996, cuando Preval desembarcaba en la presidencia. Y,desde mi punto de vista, era un país desolador. Regresé ese mismo año y siguió sin inspirarme confianza. En esa época no hablaba inglés. Mi francés era un desastre y a los haitianos los veía como personas que hablaban a gritos en un idioma que no entendía. Con el tiempo aprendí que mi impresión fue tan lamentable por mi culpa. Fui incapaz de hablar con los haitianos. Regresé en 2007 y hasta el 2009 he tenido la suerte de regr...

La senyora Pilar Rahola desqualifica en el seu article "La derrota del Nobel" del 4 de desembre de 2009 una ONG que pertany a la Federació Sodepau, per antiisraeliana i pel seu treball per l'accés a la salut sexual i reproductiva de les dones a Cisjordània, i a l'Ajuntament de Barcelona per finançar el projecte. L'article reflecteix un desconeixement profund de la cooperació internacional que es fa a Catalunya, i posa en qüestió la feina de moltes organitzacions en defensa de les persones en situacions d'extrema injustícia. Jutjar tot un sector o les polítiques públiques de cooperació per defensar una causa legítima o un poble concret ens sembla injust, irresponsable i contribueix a augmentar la confusió sobre el treball de les ONG. Vostè centra el seu article en el conflicte palestí com si aquest fos el que més preocupa a les ONG i com si els altres els tinguéssim oblidats. Això és fals. Les ONG som a gairebé tots els països empobrits independentment de si el...

Que al 2010, veiem els “brots verds” d’un món just per a tothom. Que les desigualtats desapareguin una mica més, i que la sortida de la crisi, no sigui fomentant el consumisme, sinó fonamentant una societat més justa i solidària. BON NADAL!!!!

Hem d’avaluar els models de solidaritat, però la prioritat és el retorn dels tres segrestats Ja fa diversos dies que esperem amb inquietud que el segrest dels tres catalans que viatjaven a la caravana de Barcelona Acció Solidària se solucioni. Des de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament volem transmetre a les persones segrestades i als seus familiars i amics tot el nostre suport i reclamar als governs espanyol i català que mobilitzin tots els recursos necessaris per fer possible un desenllaç ràpid i feliç d’aquest segrest. Aquesta desgraciada notícia provoca que els mitjans de comunicació i la societat es preguntin sobre les circumstàncies d’aquest segrest i sobre qüestions com per exemple els problemes de seguretat a la zona o la conveniència d’algunes iniciatives. Des de la federació pensem que per respecte a les persones segrestades i a les seves famílies no és el moment d’iniciar certs debats interessats que no ajuden a la comprensió, i sabent que no hi ha mai dues si...

El dimarts estant en silenci al peu de la torre, observava que ja te una alçada de 60 m. dels 70 m. que ha de tenir. Els treballadors triguen una bona estona a baixar des de dalt, tot i que van lleugers. Una tanca separa el seu espai de treball i nosaltres. Al nostre costat, mossos d’esquadra,.. molts. Ens toca a més d’un mosso per cap. Tenen fins i tot un furgo per si ens han de detenir. Hem encès una espelma i fem silenci al voltant de la tanca. El silenci nome s el tren ca l’emissora dels mossos per consultes sobre coses que segueixen passant arreu, maltracte a una menor, un robatori.. i alguna pregunta aïllada de que estem fem nosaltres. El que ens arriba per l’emissora ens recorda que el mon continua funcionant mentre a la torre 38 sembla que quasi tot estigui parat. El mosso respon que no fem res, fem silenci. No fem res, fem silenci. Meditem sobre que hi fem avui al peu de la torre 38 (que tots aquest mesos hem evitat de construir), veient com l’aixequen,...

Avui a Intermón Oxfam hem presentat el informe de “La Realidad de la Ayuda” que fem cada any i que analitza les tendències en cooperació Internacional i estatal. El principals trets de l’informe son que l’ajut durant el 2007 va disminuir un 9 %, el que suposa 10.000 milions menys d’€ d’ajut. A aquest 10.000 milions menys d’ajut cal afegir els que no s’han enviat dels que s’havia compromès el G-8. I perquè baixa l’ajuda? Doncs la única resposta és per falta d’interès. Els mes de 1000 milions de persones que viuen sota el dintell de la pobresa i passen gana, ens queden lluny i no ens fan trontollar els fonaments com haurien. I tot això amb dades del 2007. Molt abans de la crisi financera, abans de la pujada del petroli i abans de que aquí fóssim conscients de la pujada dels aliments. Ara però amb la crisi, ens temem que serà pitjor. El que ja veníem fent ara ho farem amb excusa, malgrat no hi ha cap 0,7 % dels estats que aconsegueixi solucionar, ni tan sols equilibrar els problemes inter...

El 10 de desembre, després de 3 dies d'obstrucció no violenta, l'empresa constructora ha retirat la maquinària i s'ha endut els materials, tot deixant la Torre 38 a mig fer. Podeu trobar tota la informació i imatges a: http://novaculturaenergia.blogspot.com