diumenge, 6 de desembre de 2009

Les complexitats de la Cooperació

Hem d’avaluar els models de solidaritat, però la prioritat és el retorn dels tres segrestats
Ja fa diversos dies que esperem amb inquietud que el segrest dels tres catalans que viatjaven a la caravana de Barcelona Acció Solidària se solucioni. Des de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament volem transmetre a les persones segrestades i als seus familiars i amics tot el nostre suport i reclamar als governs espanyol i català que mobilitzin tots els recursos necessaris per fer possible un desenllaç ràpid i feliç d’aquest segrest.
Aquesta desgraciada notícia provoca que els mitjans de comunicació i la societat es preguntin sobre les circumstàncies d’aquest segrest i sobre qüestions com per exemple els problemes de seguretat a la zona o la conveniència d’algunes iniciatives. Des de la federació pensem que per respecte a les persones segrestades i a les seves famílies no és el moment d’iniciar certs debats interessats que no ajuden a la comprensió, i sabent que no hi ha mai dues situacions iguals. Moltes oenagés tenim persones sobre el terreny nascudes aquí o allà, a les quals les informacions amb què es treballa els poden generar més inseguretat. Per experiència pròpia i per la d’altres companyes i companys, sabem que en aquests moments el que més s’agraeix és que no es facin servir arguments inoportuns o simplistes que puguin complicar la situació o la seva resolució.

LA INSEGURETAT que puguem viure o percebre a les nostres ciutats no té res a veure amb la inseguretat i la impunitat amb què es viu en altres llocs. Mauritània és un país amb molta pobresa i, sobretot, amb una gran desigualtat i una història recent de vulneració dels drets humans que afecta especialment algunes de les diferents comunitats que hi viuen. No s’ha d’oblidar que són contextos com aquest els que generen la inseguretat quotidiana per a milions de persones a tot el món i que són aquestes realitats les que mouen les oenagés a treballar a favor dels drets fonamentals a tot el món. El segrest que desgraciadament ens preocupa és una situació puntual en un món que necessita més justícia social i seguretat global.
A la Federació d’ONG per al Desenvolupament ara complim 20 anys i sabem que la solidaritat també és un procés d’aprenentatge. Vam començar amb un model de cooperació diferent que ens va permetre descobrir la realitat del Sud i implicar-nos-hi, però després d’un llarg recorregut i de molts errors, estem convençuts que l’estratègia d’intervenció més encertada és treballar conjuntament amb els nostres socis locals, de manera continuada, i incidint no només en les conseqüències, sinó també en les causes que generen la pobresa i la iniquitat.
La cooperació internacional ha evolucionat molt i és molt més complexa que fa uns quants anys, però constatem sovint que el coneixement social sobre aquests temes no es correspon amb la realitat. Hi ha entre els nostres objectius continuar reflexionant sobre les oenagés i els models de cooperació i solidaritat més eficaços, però ara només tenim una prioritat: els volem a casa.
(publicat a El Periodico 6/12/2009)
Publica un comentari a l'entrada