Lluites exprés? No existeixen

En castellano aquí:   ___    

El 2011, un acaparament de terres a Polochic (Guatemala), feia fora 769 famílies de la terra on havien viscut sempre. Subterfugis legals havien permès que inversors aconseguissin la titularitat de terres i els fessin fora malgrat la seva resistència. Varen morir tres camperols en el desallotjament. Vàrem fer una campanya internacional, recollida de signatures i pressió política. Tres anys de campanya varen aconseguir que 140 famílies obtinguessin terres. Però hem seguit treballant en silenci i avui la meitat de les 769 famílies ja torna a tenir terres.








El febrer del 2017 una massiva manifestació a Barcelona demanava l’acollida de refugiats. Abans i després multituds de petits actes, xerrades i gestos sovint qualificats de testimonials, no aconseguien que Espanya passés d’un trist 11% del magre compromís d’acollida. El juny de 2018, l’Aquarius amb 629 nàufrags, són acollits a un port de la península després que durant dies els països europeus els anessin rebutjant en un espectacle denigrant. I el mateix Juliol del 2108, el Tribunal Superior de Justicia -atenent a la demanda presentada per Stop Mare Mortum-, condemna a l'estat Espanyol per l'incompliment amb la quota d'acollida.


Són dos exemples d’una immensa llista que confirma, un cop més, que els resultats de veritat van descompassats temporalment a les demandes. Som una societat on els bancs, la televisió a la carta, Amazon, Ikea, i fast-food, ens han acostumat a donar-nos, gairebé immediatament, tot el que desitgem. Tant, que hem acabat pensant que això és el més normal i natural. Per això quan anem a un acte, a una manifestació o una xerrada, tendim a pensar que ha estat inútil si no hem trobat o no ens han donat una solució gairebé instantània.

Però això de la immediatesa, és un miratge, un engany més. La realitat és diferent. I aquest retard entre quan lluitem i quan s’aconsegueixen les coses, massa sovint ens desanima. Quan anem a una manifestació (siguem pocs o molts), quan fem petits gestos diaris o accions de protesta testimonial i no veiem resultats, cal que pensem que això és el món de la lluita social, no el món d’Amazon.
És el món de veritat, el del tercer sector, el de les persones.. el món on les coses necessiten i es prenen temps per canviar-se.

Ni aconseguirem les coses immediatament si sortim al carrer, ni quan s’aconsegueixen estan deslligades d’haver sortit prèviament al carrer. Qualsevol petit gest, suma per aconseguir-ho.
Cal seguir lluitant per refugiats, manters, camperols, i per tot allò que demani dignitat i lluita, sense esperar que el resultat sigui com el d’arribar a casa i muntar un moble d’Ikea.
Paciència.

-------------------------------------------------------
Més informació i recursos:

• Oxfam Intermón Joc on-line del actvista
• Oxfam Intermón Informació sobre Polochic
• Diari Ara  Acollida del Aquarius
• El Pais 24 h. a bordo del Aquarius

 Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 287 de Juliol del 2018