Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (1a part)

I.  Eludir i evadir impostos, te preu. El de la vida de milions de persones.

La fiscalitat es una moneda de dues cares.

• La primera és com es gasta l’estat els diners que te.
• La segona és com els recapte.

Si posem les dues cares al servei de la ciutadania, aconseguirem grans progressos per a la població perquè estarem combaten la desigualtat.

Si destinem el que ingressem a uns serveis públics universals i de qualitat, evitarem que la població mes vulnerable s’enfonsi mes avall del llindar de la pobresa. Cal saber que ens costa això per saber que ens cal recaptar. Els impostos només tenen sentit per cobrir les necessitat, no son perquè si.

I si a l’hora de recaptar, ho fem de manera justa i progressiva, que pagui significativament més qui més tingui, tindrem la eina mes eficaç per lluitar contra la desigualtat. Contra la desigualtat econòmica, contra la de gènere, contra la de poder, i sobretot contra la d’oportunitats, la més invisible de totes.

Establerts aquets principis, totes les maniobres destinades a eludir la responsabilitat fiscal, tenen una traducció immediata i un impacte sobre les persones mes vulnerables.

Quant els mes rics i les empreses més grans aconsegueixen pagar menys ja sigui legal (elusió fiscal) o il·legalment (evasió fiscal)

1. Debiliten i empobreixen els estats que tenen menys capacitat de donar serveis públics de qualitat
2. Incrementen l’esforç fiscal de les petites i mitjanes empreses i dels ciutadans de peu
3. I es trenca la confiança amb l’estat

 I diem això perquè estem parlant de volums de diners molt importants i molt greus. Per exemple:

• Al 2007 en un sol banc (HSBC), d’un sol país (Suïssa), una única regió del mon – Sud-amèrica-, acumulava 52.600 milions de dòlars de residents rics de la regió. Un banc, un país, una regió. L’únic que coneixem. Us imagineu quin pot ser el volum total?
• Al 2012 a Sierra Leone,  el seu govern va fer un pacte amb 6 empreses que els permès eludir impostos per valor de 8 vegades el  seu pressupost de sanitat. Dos anys més tard l’epidèmia de ebola s’ha acarnissat sobre un país sense l’estructura sanitària per fer-hi front i han mort més de 4.000 persones.
• La UE deixa de recaptar cada any per elusió i evasió fiscal 1 Bilió d’€. Bastant més que el volum total de retallades.
• Si Espanya aconseguís reduir el seu frau fiscal a la meitat, ingressaria cada any l’equivalent quasi al pressupost de tota la Generalitat de Catalunya.

II.  Eludir i evadir impostos a països empobrits,...xavalla?

Quina importància te el valor de la evasió i la elusió fiscal als països empobrits:

Us passaré nomes 4 dades

• De tots els fluxes de diners que perd Africa, el 5% son per corrupció, el 30% per activitats criminals i el 65 % per temes fiscals
  
  
• En la situació actual Camerun tardaria 135 anys en aconseguir  acomplir el quart l’Objectiu del Mil•lenni  (ODM4), reduir la mortalitat infantil en dos terços.  Si talléssim el fluxes financers il•lícits ho podria aconseguir en 35 anys

• Els flux il•lícits de capital s’han incrementat per 3 els darrers 10 anys.

• Africa perd per elusió fiscal més, molt més, de tot el que li arriba com ajut al desenvolupament. Quin seria el veritable ajut?

I no cal anar tant lluny. A l’Estat Espanyol el que es defrauda cada any (59.000 milions d’€) supera tot el pressupost que el govern central transfereix a totes les Comunitat autònomes juntes.


                        (continua a Fiscalitat i empreses del IBEX35 espanyol, un oximoron? (2a part))

--------------------------------
Aquesta es part del resum de l’informe “La Il·lusió Fiscal” que Oxfam Intermón ha publicat aquest mes de març sobre la elusió i la evasió fiscal de les empreses del IBEX35 espanyol. Podeu trobar l’informe aquí

IMPORTANT I no us oblideu de signar la petició a tots els partits perquè incloguin en els seus programes acabar amb l'elusió i evasió de les grans empreses.