Curuguaty, al nord de Paraguai
En Gabriel no pot portar el seu fill a escola. No té els diners ni per pagar el material del primer dia. La Maria ha deixat el poble i està treballant de minyona a la capital. A l‘ambulatori de Curuguaty li han dit al Rodolfo que hauria de portar el seu fill a l’hospital a la capital. No té diners per al transport ni per l’hospital. Espera que es posi bé però, malauradament, no seria el primer fill que perd per una diarrea. La Dolores pateix perquè ja fa 3 dies que no té menjar per als seus fills. El Luis amb nomes 9 anys, s’ha hagut de posa a treballar a una hisenda propera perquè al seu pare el va matar l’exèrcit el 15 de juny del 2012 a Curuguaty.
A Curuguaty podem construir una escola nova i finançar material escolar. Podem millorar l’ambulatori amb més aparells. Podem organitzar un apadrinament al Luis perquè acabi almenys l’escola primària. O muntar un banc d'aliments per portar menjar a la Dolores. O una marató emocionant per aconseguir els diners per fer-ho tot.
Però el problema de fons no és cap d’aquests, i fent tot això no el solucionarem. L'autèntic problema és que són camperols sense terra. No en tenen. Els hi han pres. Si en Gabriel tingués terra, podria portar el seu fill a l’escola. I a la Maria no li caldria deixar el poble. I la Dolores tindria menjar per als seus fills. I en Rodolfo hagués pogut portar el seu fill a l’hospital. I en Luis no seria orfe, perquè el seu pare no hauria mort per defensar-la.
Per aconseguir tot això, el que podem fer és lluitar al seu costat perquè recuperin la terra. Amb advocats, amb signatures, amb estudis, amb noticies als diaris, internacionalitzant el conflicte i denunciant a l’empresa que l’ha ocupat per plantar-hi soja destinada a biocombustible.
Fent tot això no tindrem fotos d’escoles, infants o muntanyes d’aliments recollits per ensenyar. No tindrem cartes commovedores d’infants, ni la nostra generositat ens emmirallarà. Però els haurem fet costat en la lluita més important, recuperar les terres. Amb aquest suport tindran la força i l'oportunitat per fer la resta, que ells ja saben molt bé com fer. Acompanyar-los. No deixar-los sols. A Curuguaty no els cal generositat. Els cal justícia
Enllaços amb mes informació sobre Curuagaty i Marina kue:
- Blog d'informació del procés
A Curuguaty podem construir una escola nova i finançar material escolar. Podem millorar l’ambulatori amb més aparells. Podem organitzar un apadrinament al Luis perquè acabi almenys l’escola primària. O muntar un banc d'aliments per portar menjar a la Dolores. O una marató emocionant per aconseguir els diners per fer-ho tot.
Però el problema de fons no és cap d’aquests, i fent tot això no el solucionarem. L'autèntic problema és que són camperols sense terra. No en tenen. Els hi han pres. Si en Gabriel tingués terra, podria portar el seu fill a l’escola. I a la Maria no li caldria deixar el poble. I la Dolores tindria menjar per als seus fills. I en Rodolfo hagués pogut portar el seu fill a l’hospital. I en Luis no seria orfe, perquè el seu pare no hauria mort per defensar-la.
Per aconseguir tot això, el que podem fer és lluitar al seu costat perquè recuperin la terra. Amb advocats, amb signatures, amb estudis, amb noticies als diaris, internacionalitzant el conflicte i denunciant a l’empresa que l’ha ocupat per plantar-hi soja destinada a biocombustible.
Fent tot això no tindrem fotos d’escoles, infants o muntanyes d’aliments recollits per ensenyar. No tindrem cartes commovedores d’infants, ni la nostra generositat ens emmirallarà. Però els haurem fet costat en la lluita més important, recuperar les terres. Amb aquest suport tindran la força i l'oportunitat per fer la resta, que ells ja saben molt bé com fer. Acompanyar-los. No deixar-los sols. A Curuguaty no els cal generositat. Els cal justícia
Enllaços amb mes informació sobre Curuagaty i Marina kue:
- Blog d'informació del procés
Comentaris