Adéu FCONG. Fins ara mateix!!
Dissabte vaig tancar la meva llibreta blava. La llibreta on he anat apuntant tot allò relacionat amb la Federació: reunions, decisions, coses pendents, reflexions…I he tancat la llibreta amb decisió i malenconia. Amb la convicció que cal deixar pas a uns altres, i el record de moltes bones sensacions que he tingut exercint el càrrec durant aquests quasi 4 anys. Me’n vaig content i satisfet. I sobretot agraït. I es des de l' agraïment i per agraïment que us escric. Primer vull donar les gràcies a tots els companys i companyes de la Federació de Desenvolupament que, al novembre del 2009, em vareu fer confiança, i a tots els de la resta de federacions que al gener del 2013 em vareu fer president de la nova Federació. He intentat ser fidel als que em varen votar, i captivar als que tenien dubtes o recels per, sobretot, facilitar diàlegs i decisions i mantenir la unió.
He dedicat moltes hores a la vella i a la nova Federació i haig d'agrair també a la meva institució per la seva generositat cap al sector, ja que m’ha permès fer-ho, també en uns moments molt complicats per nosaltres. Crec que Intermón Oxfam ha entès que la meva dedicació a la Federació era una altra manera de treballar per tothom. També haig d'agrair a la meva família la seva paciència, ja que han acabat patint el cúmul d’hores d'aquest voluntariat tan "sui géneris".
Però sobretot vull agrair-vos a les entitats i l'equip tècnic, l'oportunitat que m'heu donat. He après molt, moltíssim a la Federació. Han estat uns anys privilegiats en la meva trajectòria en el món de la cooperació. Durs, molt durs, però privilegiats. Me’n vaig amb la sensació de tenir un deute pendent o un saldo a favor amb tots vosaltres.
Me’n torno a la meva institució, a IO, molt diferent de com vaig arribar. Me’n torno amb una visió molt més de sector, amb una percepció més global, amb una idea més clara del que cal fer, i de com cal fer-ho. I crec que això és també positiu per a la meva institució. De fet, crec que si tothom amb responsabilitats a les ONG passéssim un temps per la FCONG, tots plegats tindríem una perspectiva més clara del nostre rol, entendríem com cl disminuir el rol individual i com cal reforçar el col·lectiu i global com a sector i a la societat. I segurament seríem més dinàmics.
La majoria d’entitats estem lluitant per adaptar-nos o sobreviure en aquest moment. I si som capaços de sobreposar-nos a les immediateses, segurament arribarem a la conclusió que hem d'anar un pas mes enllà de ser simplement oficines de projectes. Tot i les nostres diferències, tots i totes sabem que per ser fidels a les nostres missions, i per les noves exigències de la nostra pròpia societat empobrida, cal superar aquest estadi, si de debò volem ser útils, i veure canvis reals, a nivell global.
Ja sabeu que han estat anys molt complicats. Els més complicats. Als pocs mesos de començar la presidència, arribàvem al punt més baix de popularitat als mitjans de comunicació i al carrer, amb “la puntilla” desafortunada del llibre d’en Nerin. Va ser un inici dur, de molta exposició pública, on vam haver de fer molta feina per reconduir el discurs col.lectiu, amb uns mitjans molt hostils. Després d’allò van arribar les retallades, una darrera l’altra, els impagaments i totes les seves conseqüències.
Malgrat tot, quan tot semblava orquestrat per acabar amb nosaltres i desterrar-nos de les preocupacions col·lectives, no tan sols no ha estat així, sinó que ens hem cohesionat, hem refet el nostre discurs més del que ho havíem fet en dècades, i ens hem retrobat amb les nostres bases socials, que ens han ajudat a donar la cara quan calia. Han calgut moltes reunions, consensos, aproximacions als moviments socials i fins i tot, accions públiques contundents: el dia de l’Assemblea feia tot just un any de la nostra tancada a l’ACCD. Ens queda molt, quasi tot per refer, perquè hem de superar inèrcies i tradicions, especialment en l’àmbit comunicatiu i participatiu, però no han pogut amb nosaltres, i el camí ja està obert.
La lluita pels recursos que podia haver estat fratricida ha servit per endegar una lluita comuna, i això ha estat possible per la voluntat de tothom, i per la feina d'acompanyament de la Junta i l’equip tècnic, feina que hem fet, crec, amb prou encert.
No puc deixar de recordar l'ERO de l’equip tècnic de la FCONG. Un altre procés ben dur. Hem deixat companys i companyes enrere que havien treballat al servei de tots nosaltres, però hem aconseguit estabilitzar econòmicament la Federació per un temps. I estem apunt d’aconseguir locals per a les entitats amb problemes. Espero que en breu es pugui tancar el tema programes, i es pugui cobrar el que resta pendent. La nostra capacitat de resistència i d'articular propostes i discursos de país ens ha ajudat a recuperar el reconeixement de molts polítics i periodistes. Estem treballant millor amb les Coordinadores de Tarragona, Girona i Lleida i amb les entitats del tercer sector social, i hem obert ponts amb els moviments socials.
Hem transitat per aquesta etapa crítica amb intel·ligència col·lectiva, i la constitució d'aquesta nova Federació, procés lloat des de molts racons i companys, pot ser, i ha de ser, la porta oberta cap al futur. Teniu un bon equip tècnic que ja té rodatge integrant les pràctiques i els discursos de cooperació, pau i drets humans. I teniu, des de dissabte, una bona Junta i un molt bon equip de presidència.
Deixeu-me que reiteri el motiu d’aquesta carta. Gràcies! Un cop més. A tots plegats, al equip tècnic i a la junta en especial, però també a totes les persones de les entitats, gràcies, moltes gràcies.
No em despedeixo. Segueixo. Tot i que seguiré a disposició de la nova Junta pel que necessitin, i vinculat com a membre d’IO. Al setembre, tornaré a obrir una llibreta. Una altra. Per les coses de la Fede.
Una abraçada ben forta
Comentaris