Aquí desnonaments, allí acaparaments.

A la vall del riu Polochic  (Guatemala) 769 famílies estan passant gana des del març del 2011. De la nit al dia, un seguit d’excavadores, l’exèrcit i personal de l’empresa Chabil Utzaj els van fer fora, cremar tots els seus camps, abatre les seves cases -sense temps per treure’n res- i varen morir tres camperols per intentar defensar la terra.
Aquest son els problemes que ens trobem avui als països on treballem. Aquest problema en concret és diu “acaparament de terres”. Perquè acaparen terres? Per produir biocombustibles, per produir aliments per exportar o simplement per especular. Cada segon s’acapara al món l’equivalent d’un camp de futbol. La terra és un recurs clau i grans empreses i alguns estats s’han llençat a acaparar-la. Les compres són fetes amb enganys o forçades per amenaces o violència a gent molt vulnerable o fetes directament als seus governs.

Les eines per lluitar ara al costat de les persones,  són diferents. Fa anys les ONG parlàvem de projectes de millora de producció perquè poguessin sortir de la pobresa. Fertilitzants, llavors, formació, maquinària, etc, eren les eines  que necessitaven. Avui com podeu veure els problemes són diferents, i les eines per tant, també. La primera és pressionar al Banc Mundial que no doni crèdits per comprar terres (la majoria d’aquestes compres es fan amb crèdits seus). ( http://bit.ly/WChrGl )  La segona és pressionar al president de Guatemala perquè els torni les terres o els en doni unes de semblants ( http://bit.ly/WChx0O ). Per això s’ha aconseguit el suport de la Comissió Interamericana de Drets Humans que ha exigit una resposta al govern. La tercera i més important és donar a conèixer internacionalment el conflicte i fer una recollida de signatures a nivell mundial per aquestes famílies. Esperem aconseguir-ho i que al fer-ho evitem nous episodis com aquests en un futur. Espero poder dir-vos en alguna propera columna que hem aconseguit que les famílies de Polochic hagin tornat a casa seva. No deixeu de signar si podeu! Evitar la fam generalitzada al món en 50 anys, esta en mans dels petits agricultors, no de les grans produccions. I que no els prenguin la terra és el primer pas.
Aquí són desnonaments, allí són acaparaments.  Dues cares del mateix problema. El patiment no te comparatius, però aquí encara ens queden molts drets i allí no els han tingut mai. Aquesta és la diferencia entre tenir oportunitats de sortir-ne o no. Per això lluitem pels drets, els seus i els nostres.

Article publicat al num.222 de "El Portal" de Centelles de Febrer del 2013



 ACTUALITZACIÓ (10/3/2013): Tristes novetats de Polochic: 
http://blogs.elpais.com/3500-millones/2013/03/necrolog%C3%ADa-de-combate.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats