La Creu del Sud

En castellano aquí:   _ _ _ La Carmen és una dona indígena amb molts anys de lluita a l'esquena i d'edat indefinida. Enèrgica. Parla amb autoritat. És d'una aldea del Perú. Mai s'hauria imaginat viatjar un dia fora del seu país. Estava predestinada a fer i ser, el que havia fet i set la seva mare, la seva àvia i la seva besàvia. El camp, la canalla, i afrontar el dia a dia, lluitant perquè els fills i filles i el marit tinguessin el mínim imprescindible. Tenint cura de tot el que envolta la família i anant a dormir massa dies, sense saber que menjarien l'endemà. Pertany a una d'aquestes cultures d'una rica tradició oral, però sense haver tingut cap oportunitat d'aprendre a llegir i escriure ni la seva llengua ni el castellà. Però un intent de desallotjament de les seves terres, les va enfrontar a perdre-ho tot . I es van organitzar. Algú havia de liderar el grup de dones, que amb més valentia que els seus marits, van fer front a l'ocupació. I s...

En castellano aquí:   _ _ _ La cooperació acostuma a ser notícia per desacreditar-la, per atribuir-hi corrupció, per un suposat escàndol o per justificar la seva desaparició. Difícilment trobem espais per explicar èxits i canvis reals a la vida de milions de persones. La setmana passada Oxfam Intermón va publicar les dades oficials de la cooperació espanyola a la seva web Realidad de la Ayuda . Un any més podem certificar que lluny estem dels compromisos adquirits. Fa temps que la cooperació per a la majoria d'ONGs va deixar de ser una injecció de diners a països empobrits. Fa temps que la cooperació ha deixat de ser només transferència de recursos econòmics i humans entre països rics i pobres. Les avaluacions i les dades que contínuament recollim les entitats ens varen demostrar, fa ja molts anys, que la cooperació no es pot basar tan sols en projectes i diners (tot i que calen i que els que hem gestionat, els hem fet servir de la millor manera possible). Explicar qu...

En castellano aquí:   _ _ _ Les crisis de fam al món, estan ancorades al nostre cervell amb dues imatges tant potents com qüestionables. La primera és que són inevitables i la segona és que la solució és repartir aliments. I aquest esquema es retroalimenta contínuament per la informació que rebem per tots costats tant des de l'Àfrica com dels nostres barris i pobles. Per això, el que us explicaré, sobta. Potser els conceptes que teníem gratuïtament ancorats, es mouran i ventilarem, amb aire nou, alguna part del nostre imaginari. Que la fam no és una fatalitat divina , ja ho he explicat més d'una vegada en aquest espai *. No, no ho és. Totes les fams tenen sempre una explicació humana i/o política. Però tampoc és cert que la fam, només es combat repartint aliments. A Mauritània en concret, hem deixat de repartir aliments i ara repartim directament diners. Sí, entreguem diners. Quan ho dic, sovint salten totes les alarmes, però deixeu-me que ho expliqui una mica. Re...

Aquesta setmana santa he vist a més d'un lloc comparacions entre el que va passar fa 2.000 anys i el que passa avui a Catalunya. Força acudits i tuits feien servir aquest paral·lelisme. El Nadal també dóna fàcilment aquest joc i permet fer paral·lelismes i per això jo mateix faig pessebres adaptats. Independentment de les creences, la Pasqua de fa 2.018 anys no deixa de ser una reacció desproporcionada d'un estat molt fort, primer contra una persona i després contra els seus seguidors, que posaven en risc els fonaments d'un imperi amb les seves idees. L'actitud dels seus governants, la interpretació esbiaixada de la seva justícia en funció dels interessos polítics del moment i la força que dóna tenir un conjunt de persones armades al servei del poder, són les claus d'aquest tipus de resposta per part del poder. És lògic que hi vegin paral·lelismes. Els que intenten travessar la frontera des d'Àfrica cap a Europa també els hi veuen. I els hi veuen els familia...

En castellano aquí:   _ _ _ La mort de Mame Mbaye, el manter de Madrid, ha estat motiu de polèmica. Per la causa de la mort i per la picabaralla política de qui va dir primer que. L'únic irrefutable és que ha mort. L'autòpsia diu que per un infart. Mèdicament és pràcticament impossible demostrar que un infart és a causa del que ha succeït minuts o hores abans de produir-se. I per tant no podem afirmar una associació causa-efecte. Tot i que sabem que les situacions d'estres són situacions que estadísticament precedeixen als infarts. No ens podem imaginar el que és viure contínuament amb la por de ser detingut, tancat a un CIE i/o retornat al teu país sense massa compliments després del periple i de totes les vegades que es van jugar la vida per arribar fins aquí. Descansi en pau Mame, les seves il·lusions, els seus somnis i les seves esperances. Però aquest fet, actua de cortina de fum sobre un problema de fons, per mi molt preocupant. El problema no és demostrar la ...

En castellano aquí:   _ _ _ Aquests darrers dies en Pere Casaldàliga ha fet 90 anys . 90 anys de compromís, 90 anys de renovar una església que havia perdut tota l’essència darrera les formes, 90 anys de jugar-se la vida cada dia, d’estar al costat dels qui no tenen res. Se n’ha parlat molt poc. Una mica a TV3 i el millor un article de David Fernández a Vilaweb .  Per contra aquests dies també s’ha parlat, i molt, de la vergonyant actuació d’algunes persones d’Oxfam Gran Bretanya fa set anys a Haití.  Es tracta d’uns fets preocupants i del tot incomprensibles per tractar-se de treballadors humanitaris. Mai s’ha parlat tant de les ONG. La cobertura ha estat completament desproporcionada a ràdio i televisió per parlar d’un fet excepcional molt negatiu de fa 7 anys quan costa déu i ajuda arrencar un minut per explicar el que es fa bé cada dia: la feina del 99% de les persones, dels informes, les campanyes, els avenços. ( per tenir la comparativa, Oxfam Intermón ...

En castellano aquí:   _ _ _ Fa 10 anys que Zapatero negava amb totes les seves forces l'inici de la crisi econòmica. I malgrat tot, la realitat el va atropellar. A ell i a tots els espanyols de retruc, per no haver pres mesures a temps. Fa uns mesos que en Rajoy ens explica que la recuperació i el creixement és un fet. Però la realitat també l'atropellarà perquè obvia que no és per a tothom. L' informe que acaba de treure Oxfam Intermón diu que a Espanya 4 de cada 10 € de la recuperació econòmica han quedat en mans de l'1% més ric. Al 40% més pobre li ha arribat només 1,7 € de cada 10 € de la recuperació econòmica. I un altre informe  paral·lel a escala mundial d' Oxfam Intermón diu que aquesta tònica a escala mundial s'accentua en xifres encara més escandaloses i 8 de cada 10 € de la recuperació al món se'ls ha quedat l'1% més ric. Això ha succeït bàsicament per la dissociació de dues corbes, la de la productivitat i la dels salaris . Mentre ...