I malgrat tot, persistim!
La cooperació acostuma a ser notícia per desacreditar-la, per atribuir-hi corrupció, per un suposat escàndol o per justificar la seva desaparició. Difícilment trobem espais per explicar èxits i canvis reals a la vida de milions de persones.
La setmana passada Oxfam Intermón va publicar les dades oficials de la cooperació espanyola a la seva web Realidad de la Ayuda. Un any més podem certificar que lluny estem dels compromisos adquirits.
Fa temps que la cooperació per a la majoria d'ONGs va deixar de ser una injecció de diners a països empobrits. Fa temps que la cooperació ha deixat de ser només transferència de recursos econòmics i humans entre països rics i pobres. Les avaluacions i les dades que contínuament recollim les entitats ens varen demostrar, fa ja molts anys, que la cooperació no es pot basar tan sols en projectes i diners (tot i que calen i que els que hem gestionat, els hem fet servir de la millor manera possible).
Explicar que passa realment lluny de casa, demanar canvis a lleis i decisions polítiques i interpretar la realitat pensant en el 99% de la ciutadania són també decisius en la tasca de les ONG.
Un exemple, a l'informe "La il·lusió fiscal" d'Oxfam Intermón es diu que del 100% dels diners que es perden a l'Àfrica, un 5% és per corrupció, un 30% per negocis il·lícits i un 65% per elusió i evasió fiscal. Aquest 65%, en volum, duplica gairebé tot l'ajut de tots els països del món a l'Àfrica. És a dir els que haurien de tenir per justícia, duplica el que els hi donem per generositat.
Aquesta dada i moltes més en el mateix sentit, fa que les entitats com VSF per exemple, expliqui que consumim més sucre del que necessitem, que els ecologistes reclamant més consum de proximitat i comerç just i lluitin pel canvi climàtic, que GRAIN lluiti contra l'acaparament de terres, i que la Taula per Colòmbia denuncií les intervencions d'una empresa privada catalana al port de Buenaventura
I que Oxfam Intermón també estiguem lluitant contra els paradisos fiscals, o a favor d’una fiscalitat justa que ens permeti lluitar contra la desigualtat. No es pot jutjar i seguir retallant i desacreditant la cooperació per si sola, sense analitzar l'escena internacional i les injustes i desiguals relacions mundials.
Malgrat això, només parlant d'Oxfam Intermón hi ha 19 milions de persones de 90 països que els ha canviat la vida. La cooperació, combinada amb la seva iniciativa i el seu esforç, els ha donat una oportunitat que no haguessin tingut mai i que ha suposat un capgirament de la realitat. Són 19 milions de persones que no tornaren a anar a dormir donant voltes a la idea d'emigrar o de ser un refugiat. A escala de totes les ONGs de l'estat son 35 els milions de persones a les quals arriba l'ajut espanyol a 105 països, malgrat l'ajut oficial del govern entre 2009 i 2015 s'hagi reduït un 73% i s'hagin perdut 2.400 llocs de treball.
El govern espanyol malauradament no està disposat ni als canvis de coherència de polítiques que calen, ni a invertir els mínims imprescindibles i compromesos. Les dades oficials diuen que lluny del 0,7%, Espanya dedica un 0,17% amb unes dècimes d’increment sobre l’any anterior i on s’inclouen les despeses de persones refugiades a casa nostra, tan d’acollida com de “control de la migració”.
Mantenim la queixa que els costos d’acollida estiguin minvant els d’ajuda a origen perquè així no aconseguirem mai donar prou oportunitats als països perquè les persones no hagin de migrar per força. Al ritme de creixement de l’ajut tardaríem 38 anys a arribar al 0,7%. Fet l’anàlisi amb profunditat, el fons dedicats realment a desenvolupament i acció humanitària son realment ridículs.
Ens dol la deixadesa tant a la coherència de polítiques com a aconseguir el testimonial 0,7%. Ens dol l'assetjament a activistes com l'Helena Maleno, a persones i entitats defensores dels drets humans, i la ignorància de la imprescindible coherència de polítiques. És a dir, que el que fem amb una mà no ho desmuntem amb l'altre.
Deixem de pensar que la cooperació és un intercanvi més o menys generós o solidari de diners i recursos. La cooperació és un tema de justícia. La cooperació està intentant anar a les arrels dels problemes. La cooperació continua fent projectes per seguir a prop de qui pateix aquestes injustícies. I per això segueix sent imprescindible. I per això és ara una veu molesta per governs i poders econòmics.
Si malgrat tot, 35 milions de persones han pogut tenir una oportunitat, i seguim sent una de les poques veus que proposen solucions pel 99%, entendrem perqué cal seguir defensant la cooperació internacional, malgrat facin l’impossible per dir-nos el contrari i desacreditar als seus veritables actors.
El camí per arribar al 0,7%, és que arribem al 0,4% el 2020. Exigim-ho!
Hi haurà un canvi d’actitud i actuacions amb l’arribada de Pedro Sanchez al Gobierno?
Fa temps que la cooperació per a la majoria d'ONGs va deixar de ser una injecció de diners a països empobrits. Fa temps que la cooperació ha deixat de ser només transferència de recursos econòmics i humans entre països rics i pobres. Les avaluacions i les dades que contínuament recollim les entitats ens varen demostrar, fa ja molts anys, que la cooperació no es pot basar tan sols en projectes i diners (tot i que calen i que els que hem gestionat, els hem fet servir de la millor manera possible).
Explicar que passa realment lluny de casa, demanar canvis a lleis i decisions polítiques i interpretar la realitat pensant en el 99% de la ciutadania són també decisius en la tasca de les ONG.
Un exemple, a l'informe "La il·lusió fiscal" d'Oxfam Intermón es diu que del 100% dels diners que es perden a l'Àfrica, un 5% és per corrupció, un 30% per negocis il·lícits i un 65% per elusió i evasió fiscal. Aquest 65%, en volum, duplica gairebé tot l'ajut de tots els països del món a l'Àfrica. És a dir els que haurien de tenir per justícia, duplica el que els hi donem per generositat.
Aquesta dada i moltes més en el mateix sentit, fa que les entitats com VSF per exemple, expliqui que consumim més sucre del que necessitem, que els ecologistes reclamant més consum de proximitat i comerç just i lluitin pel canvi climàtic, que GRAIN lluiti contra l'acaparament de terres, i que la Taula per Colòmbia denuncií les intervencions d'una empresa privada catalana al port de Buenaventura
I que Oxfam Intermón també estiguem lluitant contra els paradisos fiscals, o a favor d’una fiscalitat justa que ens permeti lluitar contra la desigualtat. No es pot jutjar i seguir retallant i desacreditant la cooperació per si sola, sense analitzar l'escena internacional i les injustes i desiguals relacions mundials.
Malgrat això, només parlant d'Oxfam Intermón hi ha 19 milions de persones de 90 països que els ha canviat la vida. La cooperació, combinada amb la seva iniciativa i el seu esforç, els ha donat una oportunitat que no haguessin tingut mai i que ha suposat un capgirament de la realitat. Són 19 milions de persones que no tornaren a anar a dormir donant voltes a la idea d'emigrar o de ser un refugiat. A escala de totes les ONGs de l'estat son 35 els milions de persones a les quals arriba l'ajut espanyol a 105 països, malgrat l'ajut oficial del govern entre 2009 i 2015 s'hagi reduït un 73% i s'hagin perdut 2.400 llocs de treball.
El govern espanyol malauradament no està disposat ni als canvis de coherència de polítiques que calen, ni a invertir els mínims imprescindibles i compromesos. Les dades oficials diuen que lluny del 0,7%, Espanya dedica un 0,17% amb unes dècimes d’increment sobre l’any anterior i on s’inclouen les despeses de persones refugiades a casa nostra, tan d’acollida com de “control de la migració”.
Mantenim la queixa que els costos d’acollida estiguin minvant els d’ajuda a origen perquè així no aconseguirem mai donar prou oportunitats als països perquè les persones no hagin de migrar per força. Al ritme de creixement de l’ajut tardaríem 38 anys a arribar al 0,7%. Fet l’anàlisi amb profunditat, el fons dedicats realment a desenvolupament i acció humanitària son realment ridículs.
Ens dol la deixadesa tant a la coherència de polítiques com a aconseguir el testimonial 0,7%. Ens dol l'assetjament a activistes com l'Helena Maleno, a persones i entitats defensores dels drets humans, i la ignorància de la imprescindible coherència de polítiques. És a dir, que el que fem amb una mà no ho desmuntem amb l'altre.
Deixem de pensar que la cooperació és un intercanvi més o menys generós o solidari de diners i recursos. La cooperació és un tema de justícia. La cooperació està intentant anar a les arrels dels problemes. La cooperació continua fent projectes per seguir a prop de qui pateix aquestes injustícies. I per això segueix sent imprescindible. I per això és ara una veu molesta per governs i poders econòmics.
Si malgrat tot, 35 milions de persones han pogut tenir una oportunitat, i seguim sent una de les poques veus que proposen solucions pel 99%, entendrem perqué cal seguir defensant la cooperació internacional, malgrat facin l’impossible per dir-nos el contrari i desacreditar als seus veritables actors.
El camí per arribar al 0,7%, és que arribem al 0,4% el 2020. Exigim-ho!
Hi haurà un canvi d’actitud i actuacions amb l’arribada de Pedro Sanchez al Gobierno?
Comentaris